MEMÒRIA ANY 2017

 IDEARI                                                                                                                            

PROGRAMES REALITZATS                                                                                                             

  1. LES NO ESTÀNDARDS ACTUEM: SERVEI DE PREVENCIÓ SANITÀRIA   

I  D’INTERVENCIÓ PSICOSOCIAL DE LES DONES AMB

DISCAPACITAT.                                                                                         

  1. Antecedents del servei.                                                                                              

1.1. Dones de Barcelona.                                                                                                

   1.2. Nexe amb la Diversitat.                                                                                                       

   1.3. Indicadors d’Exclusió Social de les Dones amb Discapacitat.                                  

   1.4. La Construcció Social de la Discapacitat Manifesta.                                              

  1. RECURSOS.                                                         
  2. LES NO ESTÀNDARDS ACTUEM: SERVEI INTEGRAL DE L’AUTONOMIA

PERSONAL I REHABILITACIÓ DE DONES AMB DISCAPACITAT I LES SEVES       

FAMÍLIES          

    3.1. Objectius i Resultats Aconseguits.                                                                                 

    3.2. Actuacions de l’any 2017- “LES NO ESTÀNDARDS ACTUEM”.                             

3.2.1. Actuacions a nivell local.

3.2.1.a) Detectar i seleccionar.

3.2.1.b) Compromís de la usuària.

3.2.1.c) Elaboració del pla de treball.

3.2.1.d) Execució del pla de treball.

3.3.Actuacions específiques.                                                                                                   

3.3.1 Servei per a la promoció de la  Salut i la Pràctica Esportiva.

3.3.2. Introducció de línia de Prevenció Sanitaria

3.3.3 Promoció de bàscules accesibles

3.3.4. Promoció de l’Esport vers la dona amb discapacitat.

3.3.5. Eradicació de la Violència Masclista vers la dona amb discapacitat.

    3.4. Cursos realitzats.                                                                                            

    3.5. Organització del Servei d’Intervenció Psicosociolaboral i

           Prevenció Sanitària.                                                                                                          

    3.6. Resultats Aconseguits.                                                                                                

3.6.1. Instruments d’Avaluació.

3.6.2. Valoració qualitativa i quantitativa del projecte.

3.6.3. Valoració qualitativa i quantitativa de la repercussió social  del projecte.

3.6.4. Resultats socials de les actuacions realitzades de l’any 2017.

  1. LES NO ESTÀNDARDS ACTUEM: SERVEI DE FORMACIÓ I D’INTEGRACIÓ LABORAL DE LES DONES NO ESTÀNDARDS.                                                          

4.1. Actuem, Servei Formació i Integració laboral de les Dones No Estàndards.    

4.1.1. Persones participants del projecte:

4.1.2. Col·lectiu.

4.1.3. Especialitats Formatives:

4.1.4. Descripció de cada programa.

4.1.5. Desenvolupament i execució dels programes.

   4.2. Selecció.                                                                                                                                 

4.2.1. Execució de programes.

4.2.2. Anàlisi del programes i objectius dels programes.

4.2.3. Nivell de satisfacció de les persones participants.

4.2.3a. El detall de les puntuacions directes.

4.2.3b. El grau d’utilitat del programa per a la persona participant.

4.2.3c Nombre de persones participants.

  1. XARXA INTERNACIONAL: LA CONVENCIÓ EUROPEA VERS

LES DONES AMB DISCAPACITAT.                                                                                       

    5.1. Xarxa Internacional: La Convenció Europea vers les dones

           amb discapacitat.                                                                                                             

5.2. Objectius de la Xarxa.                                                                                                      

    5.3.  Programació per a aquest any 2017.

5.4. Grup de Teatre No Estàndard.

  1. ALTRES PROJECTES REALITZATS.    

6.1. Nexe amb la Diversitat.

6.2. Dones de Barcelona.                                                                                                

    6.3. La Construcció Social de la Discapacitat Manifesta a la Dona.                    

 

  1. PARTICIPACIÓ SOCIAL.

   7.1. Assemblea de ciutadans amb discapacitat de Barcelona.                                     

   7.2. Seminari sobre violència de gènere.                                                                       

   7.3. MEMBRES DE  FEDERACIONS I  PLATAFORMES.                                                  

                                                                                                                                                 

  1. 8. MEMBRES DELS CONSELLS INSTITUCIONALS.           

 

  1. PUBLICACIONS

Violencia, mujer y diversidad funcional. La Vulnerabilidad aumentada.                                                                                                     

 

  1. MITJANS DE COMUNICACIÓ.

 

  1. EXEMPLES DE MATERIALS GRÀFICS DELS PROJECTES

DESENVOLUPATS  A LES DIFERENTS AUTONOMIES ESPANYOLES                         

                                          

  1. FESTES I TROBADES AMB LES USUÀRIES, VOLUNTARIS

      I TREBALLADORES                                                                                                                

  1. ECONOMIA  

13.1 Balanç de Situació.

13.2 Compte de pèrdues i guanys.

 

IDEARI

La  nostra  associació  per  la  necessitat  d’evidenciar  la  violència  exercida  a totes les dones considerades no estàndards. Especialment, la no estandarització repercuteix amb major violència en les dones amb discapacitat. És per aquest motiu que aquesta associació  serà dirigida per aquestes dones i, a partir de l’evidència de la seva posició a la vida, caminarem conjuntament amb tota la població per anar eliminant les convencions que perjudiquen totes les persones per viure, respectant els drets humans.

Som un grup de dones amb uns trets característics a causa de les nostres diferències físiques. Volem comunicar-nos entre nosaltres i la resta de la gent a fi de poder gaudir de la vida amb satisfacció i plena integració social, respectant-nos a nosaltres mateixes i als altres.

Amb això volem dir que l’èmfasi del nostre treball dins d’aquest grup es troba en la bona convivència, malgrat les “diferències”, amb les altres persones. Sovint, això no és fàcil. Requereix un esforç perquè la societat tendeix a explicar les coses de forma genèrica i  oblida les particularitats, especialment si són costoses.

Creiem en una societat oberta, que potenciï les nostres vàlues. No es tracta de “viure”, sinó de viure desenvolupant la nostra persona.

Estem fetes de moltes coses, no solament d’un cos més o menys perfecte. En una societat com la d’avui dia, en la qual les relacions socials són molt superficials i el culte al cos és molt important, això és força complicat.

Tot això que sembla molt o poc, passa per reflexionar, parlar, conèixer, informar, formar i crear una forma de vida de qualitat: solament això és el que pretenem.

En aquesta forma de vida no hi ha guanyadors ni perdedors, hi ha creació a partir del contrast de la diferència. Es produeix la sublimació en forma d’alliberament envers una lluita que ens porta al camí d’una més gran humanització.

Dins d’aquest camí hi ha el perill d’una integració que vol “normalitzar” malgrat que no sigui possible, fent encara més paleses les limitacions de les persones que vol “integrar”.

“Integrar” no vol dir acceptar una persona amb discapacitat i fer semblar que les seves limitacions físiques no tenen importància, ja que per ella són un company de vida. Per nosaltres “integrar” vol dir donar a la persona amb discapacitat, físicament, el lloc i la funció que li correspon de veritat, de manera que no sigui un “més a més”, sinó que sigui un “més”.

Per tant, creiem que cal anar amb compte amb la discriminació positiva, que té molts aspectes positius i altres de negatius. Aquesta és, doncs, la nostra tasca que comencem i per la qual necessitem de tots vosaltres per dur-la a terme.

La nostra associació representa el sector de les dones amb discapacitat. Aquesta població pateix un grau molt alt d’atur, de violència, marginació i aïllament per raó de gènere i de discapacitat en els àmbits laboral, familiar, educatiu, en la planificació de l’hàbitat, de transport, de serveis i en el tracte psicosocial convencional. Motiu pel qual la nostra associació s’ha constituït, per intervenir des d’ella en els àmbits que puguem, amb el propòsit d’anar conquerint que les dones amb discapacitat anem aconseguint la igualtat d’oportunitats i es respectin en aquesta població els drets humans.

L’objectiu d’aquesta associació, a més, és aconseguir que el discurs de la dona amb discapacitat sigui escoltat. Aquest és el motiu que aquesta associació sigui portada i dirigida per dones amb discapacitat. I això es realitza d’una manera que generi relacions pacífiques pel convenciment que l’única forma d’erradicar la violència és creant vincles afectius positius. Aquesta és la nostra aportació social.

La nostra manera de funcionar és acceptar la crítica com l’eina indispensable per anar avançant en noves creacions i, a més, no ens hem de convèncer les unes a les altres, sinó aprofitar el fruit de les posicions i respectar les diferències. En el nostre treball curarem al màxim la nostra presentació per poder crear vincles afectius que ens portin a la convivència pacífica.

L’Associació Dones No Estàndards continua treballant per crear vincles entre les sòcies i la societat en general, de manera que les dones no estàndards participin en el desenvolupament polític, social i econòmic des de l’àmbit local a l’àmbit global i a l’inrevés, per poder aportar les nostres propostes i, a la vegada, participar en el desenvolupament de propostes generals i específiques per així anar eliminant el grau d’exclusió social que pateixen les dones no estàndards.

OBJECTIUS DE L’ENTITAT:

– Defensar la dignitat i els drets de les dones amb discapacitat.

– Promoure la divulgació de la problemàtica i realitat de la dona amb discapacitat            des de l’òptica positiva que afavoreixi el canvi de mentalitat en la societat i els poders  públics.

– Promoure la integració social, escolar i laboral, així com la independència econòmica i personal de les dones amb discapacitat, amb la promoció dels canvis legislatius necessaris per millorar la situació d’aquest col·lectiu; controlar el compliment de la legislació vigent i denunciar els seus incompliments.

– Fomentar l’esport i la pràctica de l’activitat esportiva sense finalitat de lucre de les dones amb discapacitat.

– Treballar per erradicar la violència de gènere en relació amb la violència domèstica de les dones amb discapacitat.

– Promoure, conjuntament amb les diverses administracions, els serveis necessaris que les dones amb discapacitat necessiten.

– Fomentar la coordinació i unió de tot el moviment associatiu de les dones amb discapacitat física impulsant la dinamització i creació – conjuntament amb les associacions del territori-  de les entitats que siguin necessàries.

– Fomentar el diàleg i la col·laboració amb totes aquelles entitats que treballen en la defensa dels drets de les dones amb discapacitat, solidaritat i igualtat d’oportunitats.

– Actuar en nom i representació dels seus membres a nivell autonòmic, estatal i internacional.

– Planificar i desenvolupar estratègies solidàries per obtenir un equilibri en el seu àmbit

d’actuació, pel que fa a serveis i qualitat d’aquests.

 

 

 

PROGRAMES REALITZATS:

 

1.LES NO ESTÀNDARDS ACTUEM: “SERVEI DE PREVENCIO SANITÀRIA I D’INTERVENCIÓ PSICOSOCIAL DE LES DONES AMB DISCAPACITAT” ANTECEDENTS.

 

1.0. Antecedents del servei

1.1. Dones de Barcelona

Dones de Barcelona és un projecte que va ser guanyador del X Premi 8 de Març, Mª Aurèlia Capmany, 1996 atorgat per L’Excm. Ajuntament de Barcelona, en la seva doble modalitat, del jurat i del públic. Es va publicar íntegrament a La Construcción Social de la Dis-capacidad Manifiesta en la Mujer, l’any 2003 i, de forma resumida en el llibre Dona i Diversitat – Bones Pràctiques, editat per l’IMSERSO l’any 2000. Actualment, es continua realitzant als instituts de secundària i a diferents congressos i actes públics.

Aquest projecte va néixer amb la intenció d’abordar les barreres psicosocials envers la dona amb discapacitat, sensibilitzant sobre la situació de la dona no estàndard, i recollir, a nivell de la població general, la creença que existeix sobre ella.

El treball va consistir a introduir tres supòsits teòrics sobre cultura, sociabilitat i maternitat en nou carreres universitàries de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Ramon Llull. Al mateix temps es va fer un treball de recerca que consistia a passar un qüestionari a la població universitària, sobre la creença que existeix al voltant de les dones amb un grau de discapacitat d’un 70% (segons barem de Benestar Social) per obtenir dades sobre la creença de la població en relació a la dona amb discapacitat.

Es feia una intervenció d’un hora i mitja i es van recollir els resultats de 3.251 persones. Aquests resultats mostren el canvi de creença que es produeix en la població general després de la intervenció social de les dones amb discapacitat. El que significa que la interacció amb nosaltres fa sensibilitzar a la gent sobre els prejudicis i barreres psicosocials envers la dona amb discapacitat. A continuació presentem el gràfic dels resultats:

 

 

 

Taula de Mitjanes

Dades: Mitjana (aproximades fins a la unitat)

Població control Creença sobre les dones disminuïdes físiques en un 70 % Creença sobre les dones disminuïdes després de la intervenció
C. d’Autonomia 94 80 98
C tradicionalment realitzades per dones 92 74 95
C. Econòmiques 80 79 92
C. de relació 97 90 98
C. Intel·lectuals i de maduració personal 92 99 100

1.2. Nexe amb la Diversitat

El projecte Nexe amb la Diversitat, va ser realitzat per Mª Carme Riu, presidenta de l’Associació Dones No Estàndards, com a sessions de tutoria durant el curs de secundària del 1997-98, i actualment, està distribuït a tots els centres de recursos pedagògics de la ciutat de Barcelona i s’imparteix, de forma habitual, en la programació curricular a l’Institut Joan Salvat Papasseit de Barcelona.

Ha estat publicat en el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i resumidament en el llibre Dona i Discapacitat – Bones Pràctiques editat per l’IMSERSO l’any 2000.

Nexe amb la Diversitat, amb el desenvolupament de quatre jocs i materials didàctics per impartir quatre classes del crèdit obligatori de tutoria, ensenya als alumnes a auto-reflexionar, detectar que tots tenim diferències que no ens agraden i visionar que precisament aquestes ens donen personalitat, treballant així sobre les diferències provocades pels estereotips de la moda, el gènere, la discapacitat o les ètnies.

Aquest projecte intenta donar un servei impartint les quatre hores de tutoria treballant sobre l’educació de valors i l’educació en la diversitat. A la vegada que descarrega de docència als professors, se’ls donen materials específics i l’enfocament perquè ells mateixos puguin utilitzar posteriorment els materials d’aquest projecte.

En aquest projecte actuem en la prevenció de prejudicis i estereotips entorn a la demanda de la moda estètica actual, al gènere, la diversitat ètnica i la discapacitat.

1.3. Indicadors d’Exclusió Social de les Dones amb Discapacitat

El projecte d’Indicadors d’Exclusió Social de les Dones amb Discapacitat, és un recull dels indicadors d’exclusió social envers les dones amb discapacitat que anem actualitzant any rere any.

Aquest es va iniciar l’any 2000 amb una subvenció de la Unió Europea del seu programari per l’erradicació de l’exclusió social. I es va realitzar amb un conveni amb l’IMSERSO i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i nosaltres que vam ser les coordinadores.

El projecte va formar una xarxa dels seus participants anomenada “Xarxa d’Exclusió Social de la Dona amb Discapacitat” que es va crear per validar els indicadors d’exclusió social de diferents llocs: Brussel·les, Thesaloniki (Grècia), Barcelona, Premià, L’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Girona, Madrid, A Corunya, Sevilla, Córdoba, Màlaga, La Línia de la Concepció, València, Elx, amb diverses trobades durant aquests anys, el que ens ha permès conjuntament amb la Xarxa de Dones No Estàndards del Fòrum 2004, la constitució de la Xarxa Vinculant.

En Març de l’any 2003 es va presentar l’edició del llibre “Indicadores de Exclusió Social de la Mujer con Discapacidad” en el “I Congreso Internacional de Mujeres con Discapacidad” celebrat a València.

Més endavant, des de l’any 2004 fins l’actualitat, aquests continguts ens han permès establir les mesures que ajudarien a millorar l’exclusió social de les dones amb discapacitat i elaborar els continguts teòrics i materials per organitzar el Servei d’Atenció Psicosociolaboral a les Dones amb Discapacitat que hem creat conjuntament amb el fonament del projecte “La Construcció Social de la Dis-capacitat Manifesta en la Dona amb Discapacitat” que a continuació mostrem.

1.4. La Construcció Social de la Dis-capacitat Manifesta

La Construcció Social de la Dis-capacitat Manifesta en la Dona amb Discapacitat és un projecte que té per objectiu recollir les impressions i creences que es tenen respecte a les dones amb discapacitat, a la vegada que dóna a conèixer la realitat d’aquestes per afavorir una nova construcció social de la discapacitat.

Aquest projecte va néixer arrel de les Jornades sobre La Construcció Social de la Discapacitat  Manifesta organitzades per l’Associació Dones No Estàndards conjuntament amb el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (Instituto de la Mujer), l’Institut Català de la Dona (Generalitat de Catalunya) i el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, durant el 22, 23 i 24 de març de l’any 2000 a la Universitat Autònoma de Barcelona.

En aquestes jornades es va concloure que era necessari continuar treballant sobre les creences i mites envers les dones amb discapacitat, ja que alimenten estereotips i prejudicis vers les dones amb discapacitat.

Així es va obrir un debat ciutadà que es va moure pels diferents districtes de la ciutat de Barcelona i que va finalitzar amb un estudi amb les dades següent:

Dades de persones amb disminució censades a l’Institut Municipal de Persones amb Disminució – 6/2/2002

 

Barcelona ciutat

  TIPUS DE DISCAPACITAT
SEXE No consta Física Psíquica Orgànica Auditiva Visual Malaltia mental Total general
Homes 325 4.621 2.461 449 503 940 413 9.712
Dones 205 3.574 1.782 238 471 820 255 7.345
Total general 530 8.195 4.243 687 974 1.760 668 17.057

En total han assistit 373 persones disminuïdes.

Districtes

Ciutat Vella

  TIPUS DE DISCAPACITAT
SEXE No consta Física Psíquica Orgànica Auditiva Visual Malaltia mental Total general
Homes 28 300 191 42 32 87 22 702
Dones 16 214 131 23 27 67 18 496
Total general 44 514 322 65 59 154 40 1.198

 

Van assistir 17 dones amb discapacitat.

Les Corts

  TIPUS DE DISCAPACITAT
SEXE No consta Física Psíquica Orgànica Auditiva Visual Malaltia mental Total general
Homes 15 196 115 13 12 28 19 398
Dones 15 165 89 9 15 30 9 332
Total general 30 361 204 22 27 58 28 730

Van assistir seixanta-una persones amb discapacitat.

 

Sarrià-Sant Gervasi

 

  TIPUS DE DISCAPACITAT
SEXE No consta Física Psíquica Orgànica Auditiva Visual Malaltia mental Total general
Homes 17 354 178 42 26 45 24 686
Dones 6 292 160 21 21 50 12 562
Total general 23 646 338 63 47 95 36 1.248

 

Van assistir seixanta persones

Gràcia

  TIPUS DE DISCAPACITAT
SEXE No consta Física Psíquica Orgànica Auditiva Visual Malaltia mental Total general
Homes 29 319 191 31 36 63 35 704
Dones 16 287 133 23 42 60 14 575
Total general 45 606 324 54 78 123 49 1.279

Van assistir trenta persones

 

 

 

Horta – Guinardó

 

  TIPUS DE DISCAPACITAT
SEXE No consta Física Psíquica Orgànica Auditiva Visual Malaltia mental Total general
Homes 38 482 304 83 44 100 53 1.104
Dones 21 409 210 35 40 71 34 820
Total general 59 891 514 118 84 171 87 1.924

 

Van assistir 52 persones.

 

 

San Andreu

 

  TIPUS DE DISCAPACITAT
SEXE No consta Física Psíquica Orgànica Auditiva Visual Malaltia mental Total general
Homes 26 515 207 22 37 90 42 939
Dones 17 385 149 16 31 80 10 688
Total general 43 900 356 38 68 170 52 1.627

 

Van assistir quaranta-cinc persones.

 

San Martí

 

 

  TIPUS DE DISCAPACITAT
SEXE No consta Física Psíquica Orgànica Auditiva Visual Malaltia mental Total general
Homes 41 696 385 68 94 143 50 1.477
Dones 29 499 279 34 85 124 42 1.092
Total general 70 1.195 664 102 179 267 92 2.569

 

Van assistir cent vuit persones.

Finalment, es van recopilar tots els materials dels quals disposàvem en la publicació del llibre titulat: “La Construcció Social de la Discapacitat Manifesta en la Dona” editat per Dones No Estàndards.

Es va presentar el llibre a la seu del districte de Gràcia on, a més de les autoritats del Districte de Gràcia, la Regidora d’Afers Socials, Sra. Núria Carrera, també la professora de la Universitat Central Sra. Núria Pérez de Lara, van fer una explicació detallada del contingut del llibre, recomanant-lo i lloant la valentia i coratge per dur a terme el projecte.

A partir de “La Construcció Social de la Discapacitat Manifesta en la Dona” conjuntament amb el projecte “Indicadors d’Exclusió Social de les Dones amb Discapacitat” es va iniciar un estudi de necessitats de les dones amb discapacitat que es concreten en divuit àrees següents:

  • àmbit familiar
  • àmbit domèstic
  • àmbit maternitat
  • àmbit formació
  • àmbit professional
  • àmbit imatge pública
  • àmbit sexualitat
  • àmbit grau de gestió econòmica
  • àmbit accessibilitat
  • àmbit capacitat econòmica
  • àmbit mobilitat
  • àmbit grau d’atenció al propi cos
  • àmbit temps d’oci
  • àmbit grau de violència
  • àmbit política social
  • àmbit capacitat d’autoafirmació i discurs
  • àmbit participació i accés a la presa de decisions
  • àmbit prejudicis i representació social

Amb aquest estudi van elaborar uns fulls de registres individuals per actuar, valorar i avaluar la intervenció i els resultats que aconsegueix el Servei d’Intervenció Psicosociolaboral i de Prevenció sanitària a la Dona amb Discapacitat, que presentem tot seguit.

 

 

  1. Recursos:

* Humans: 1 Llicenciada en Humanitats, 1 Treballadora Social, 2 Auxiliars Administratives, 1 Fisioterapeuta, 1 Coordinadora, 8 Assistents Domiciliària i Personals.

* Materials: En aquest recurs comptem amb: sis ordinadors, dues portàtils, dos telèfons, quinze cadires, quatre taules de despatx, dues pissarres, tres impressores, transport adaptat propi, material d’oficina (carpetans, folis, etc.), material ortopèdic i mobiliari, publicitat, edició de tríptics, enviament divulgatius, material informàtic i administratiu fungible.

* Infraestructura: L’Associació Dones No Estàndards compte amb: 1r local situat al C/ Grassot 56-58 baixos, la seu de l’associació la tenim al C/ Sant Antoni Mª Claret 31 entresòl, una aula al Centre Cívic La Sedeta al C/Sicília 321, i una altra aula cedida per COCEMFE a la Via Laietana 57, 1r 1a, i també comptem amb un espai cedit pels castellers de Gracia al carrer Alzina núm. 7,  per assajar tots el dijous de 17:00 a 19:00 hores.

* Material Ortopèdics: 1 aparell Easy-Start, 1 Bipedestador “Bipenoestandard Olé”, 1 aparell Motomed i 4 bàscules adaptades en diferents farmàcies a Barcelona.

* I la col·laboració de la Junta Directiva:

     – Presidenta: Sra. Mª Carme Riu i Pascual.

– Secretaria: Sra. Alicia Vélez Ortiz.

– Tresorera: Rosario Piedecausa Andreu.

I Les comissions de participació.

* I també amb el treball dels nostres Voluntaris i totes les sòcies i socis.

 

  1. LES NOEST:SERVEI INTEGRAL DE L’AUTONOMIA PERSONAL I REHABILITACIO DE DONES AMB DISCAPACITAT I LES SEVES FAMILIES

 

El Servei de prevenció sanitària i d’intervenció psicosociolaboral de la dona amb discapacitat té com a objectiu principal millorar la situació d’exclusió social de la dona amb discapacitat,  que les dones participin de l’espai públic, siguin autònomes i tinguin una vida laboral activa, tot propiciant noves actituds, tant de la pròpia dona, com el personal dels serveis d’atenció, món laboral i societat en general.

Promocionar la millora de la qualitat de vida de les dones amb discapacitat, fent especial èmfasi en la promoció de la salut i la prevenció del seu deteriorament físic.

Aconseguir que noranta-vuit dones amb discapacitat ocupin l’espai públic, siguin autònomes i tinguin una vida laboral activa (en el mateix servei tenim treballadores que tenen discapacitat), i que els serveis socials ordinaris creïn noves formes d’actuar que vinculin transversalment aquesta població a la societat.

Deconstruir els prejudicis existents en la població dona i població discapacitada, potenciant l’emergència de valors positius, justos i solidaris que preservin el malestar general que provoca a tots la presència de la dona amb discapacitat en els àmbits públics. Amb la llarga esperança de vida un alt grau de la població serà discapacitada en algun moment de la seva vida. Si té una consideració social adequada i els recursos tecnològics convenients, podrà gaudir d’una vida tan grata i rica com la de qualsevol altra persona.

Resultats: Hem intervingut a noranta-vuit dones amb discapacitat i les seves famílies.

 

 

 

 

3.1. Objectius i Resultats Aconseguits

 

  1. Hem promocionat la salut i els hàbits de vida saludables i prevenció sanitària per a les dones amb discapacitat. Moltes de les dones amb discapacitat integrants a la nostra entitat tenen greus problemes de mobilitat, pel qual es veuen obligades a desplaçar-se amb l’ajut d’una cadira de rodes. Aquest fet, provoca un desgast superior al de qualsevol persona d’algunes parts del seu cos, com ara els seus braços.

Resultats: s’ha actuat sobre la simptomatologia de la seva discapacitat, com ara l’anomenat  síndrome “post poliu”.

Mitjançant l’exercici i massatges realitzats una o dues vegades a la setmana a domicili de la nostra Fisioterapeuta hem pogut reduir les molèsties provocades pel desgast de certes parts del seu cos. L’opció de què la fisioterapeuta anava a casa de la usuària ha facilitat molt la tasca i la millora de la usuària, ja que es concertaven hores segons les necessitats de les usuàries.

Com també comptem amb una sèrie de màquines adaptades per fer exercitar el cos de les dones al nostre local, això ha propiciat que certes usuàries vinguessin al local a fer exercici, sota la supervisió de la fisioterapeuta, tot plegat ha ajudat a reduir les molèsties que les dones amb discapacitat pateixen.

  1. Intervenir de forma directa a noranta-vuit dones amb discapacitat.

Resultats: Hem intervingut a noranta-vuit dones amb discapacitat. Aquesta intervenció ha consistit en l’elaboració d’una valoració de la situació d’exclusió en els àmbits familiar, domèstic, de la maternitat, formatiu, professional, sexual, imatge pública, grau de gestió econòmica, capacitat d’autoafirmació i discurs, participació social i accés a la presa de decisions, accessibilitat, mobilitat, temps d’oci, grau de violència, grau d’atenció al propi cos, política social i representació social i prejudicis. S’han elaborat noranta-vuit projectes de vida o plans d’intervenció personalitzats conjuntament amb les usuàries del servei, amb la seva conformitat i compromís, on hi consten les accions i objectius que s’han  volgut assolir.

Aquesta intervenció també inclou la proporcionalitat d’ajudes tècniques i humanes. Hem aconseguit que les dones amb discapacitat hagin pogut emprar l’espai públic com qualsevol altre ciutadà, tant com els ha sigut possible i fins on han pogut arribar (sortir, estudiar, treballar, conciliar la vida domèstica i familiar, utilitzar el transport públic, etc.).

Mitjançant l’elaboració del projecte, hem fet que la dona amb discapacitat agafi un compromís amb ella mateixa i la seva pròpia persona, vegi que hi ha un futur, una sortida a la seva situació i que tot és millorable. A mida que han anat passant els dies i els mesos, la dona amb discapacitat ha pogut anar veient els avenços que realitzava gràcies al seu esforç i a la nostra ajuda, això ha fet que la usuària tingués més autoestima i fes que aquestes anessin adquirint més objectius a poc a poc, i fessin que els volguessin compartir amb la resta de la societat, fet que ha permès que les usuàries, sortissin per anar a estudiar, gràcies als acompanyaments personals, i que poguessin fer esport, gràcies a l’educadora i la fisioterapeuta, etc.

  1. 3. S’ha Inter comunicat la dona amb discapacitat, amb diferents graus d’exclusió social i els serveis ordinaris d’atenció.

Resultats: s’ha donat a conèixer la situació específica d’aquest col·lectiu a tots aquests professionals que han d’intervenir, col·laborant amb ells i dotant-los d’eines i estratègies per a realitzar aquesta tasca. Tot i que la ciutat de Barcelona ja és pionera a nivell europeu en temes d’accessibilitat, volem que això continuï sent així i que es reconegui a nivell mundial com la ciutat més accessible per a les persones amb discapacitat.

  1. Col·laboració amb els diferents districtes de Barcelona.

Resultats: Hem col·laborat amb les regidories de Barcelona, per tal d’integrar a la dona amb discapacitat en el circuit d’atenció psicosocial normalitzat, ja que en l’actualitat, aquesta dona amb discapacitat no arriba als serveis per manca d’informació i autonomia per part d’elles; i aquests, si no van les ciutadanes, no tenen competències per a intervenir. Com a conseqüència d’això, la dona amb discapacitat queda exclosa de l’atenció.

Per això ens hem reunit amb: els regidors i regidores de la ciutat de Barcelona, els tècnics de la dona per tractar el tema de la prevenció i detecció de la violència de gènere en vers el col·lectiu dona amb discapacitat; els tècnics de persones amb disminució, per informar-los del nostre servei; finalment, amb les persones amb discapacitat per tal de treballar la seva inclusió a la societat i als serveis ordinaris.

  1. Reduir el malestar social que provoca a la societat la presència de la dona amb discapacitat.

Resultats: Hem  anat eliminant els prejudicis existents i potenciat l’emergència de valors positius orientats a actuar amb justícia. Hem previngut el malestar d’un alt percentatge de població. Donada la previsió de llarga esperança de vida, propiciant contextos on puguin interactuar aquestes dones amb la societat en general i desenvolupar les habilitats socials apreses, per exemple, representant una obra de teatre.

Hem fet vàries representacions de les nostres obres de teatre.

“ Ricardo Corazón de Cabrón “

“ La Discapacitat discrimina o sedueix? “

“20 anys a Gràcia, 20 anys al món”

“ Fabula de la Bruixa No Estàndard”

“Creuer la Gran Cascada”

Les actrius i actors són els següents:

– Sra. Marina Feo Castellà

– Sra. Sara Fuster

– Sr. Jaume Ros Navarro

– Sra. M. Carme Riu i Pascual

– Sr. Albert Angulo Escriu

– Sra. Roser Ros Riu

– Sra. Juana Benítez Arévalo

– Sra. Mª Jose Capdevila Corpas

– Sra. Martha Fabiola Chacha Naula

– Sr.Juanjo Ocallagah Gordo

– Sra. Ana Garcia Martínez

– Sr. Josep Vega Gil

– Sr. Flavio Roldan Soto

– Sra. Sunita Subedi

  1. 6. Integrar a la dona amb discapacitat en un curs de gènere i discapacitat en l’Entorn laboral i Formatiu.

Resultats: Hem realitzat un curs de gènere i discapacitat en l’Entorn Laboral i Formatiu, perquè les dones siguin conscients i coneguin la situació laboral i formativa en què viuen les dones no estàndards, i proporcionar una formació que permeti detectar els prejudicis i les diverses manifestacions de la discriminació de gènere i discapacitat amb la finalitat de transformar-les i vehiculitzar coneixements mitjançant reflexions de les possibilitats d’incidir per anar eliminant socialment la vulnerabilitat.

Això ha fet que dones amb discapacitat usuàries del nostre servei que ja treballaven, poguessin conèixer millors els seus drets i en el cas que fossin discriminades, identificar-ho.

  1. 7. Integrar a la dona amb discapacitat en cursos de salut i qualitat de vida, per desenvolupar les diferents habilitats de salut i potenciar la seva autoestima per aconseguir millorar els hàbits de salut de cara a iniciar, mantenir i desenvolupar unes millors condicions de salut tant físiques com psicològiques.

Resultats: Abans d’integrar la dona dins el nostre circuit d’esport (amb les màquines al local i la fisioterapeuta a domicili), s’ha realitzat el curs de salut per tal que les usuàries coneguin quins són els riscos de quedar immobilitzades, i de no practicar cap tipus de mobilitzacions. Un cop superat el curs, es treballava amb la usuària per tal de fer un horari per poder venir a fer servir les màquines del local, i la fisioterapeuta a domicili.

  1. Hem integrat a la dona amb discapacitat en cursos de formació ordinaris perquè actualitzi els seus coneixements.

Resultats: Hem realitzat cursos específics adreçats a buscar feina activament (realització del currículum vitae, carta de presentació, entrenament per a l’entrevista personal, etc.).

Aquest any una de les nostres actuacions ha estat un mòdul d’inserció laboral per a la dona amb discapacitat que s’ha realitzat durant tot l’any amb una afluència de tretze dones amb discapacitat usuàries del nostre servei. Dins aquest projecte se les reciclava en diferents matèries i s’ha aconseguit que fessin pràctiques en empreses i hem aconseguit que una d’elles tinguin un contracte de treball.

  1. Integrar a la dona amb discapacitat en un treball que li doni autonomia econòmica.

Resultats: A través del curs d’inserció laboral, s’ha elaborat tot un circuit de recerca de feina per a les usuàries que no en tenien i estaven interessades a trobar-ne, tot facilitant les eines bàsiques, com ordinadors, ajuda per realització de currículum i acompanyament a entrevistes i acompanyaments laborals. S’ha aconseguit integrar-ne a tres d’elles.

  1. 10. Motivar a la dona amb discapacitat perquè vagi al treball i se senti útil a la seva feina. A la dona amb discapacitat se li ha inculcat durant molt de temps, que era com un zero a l’esquerra, i que el que li passava era culpa seva.

Resultats: Des de l’associació amb el curs d’autoestima, hem volgut fer que la dona es miri i s’agradi, se senti orgullosa, i capaç de fer qualsevol cosa com qualsevol altre ciutadà i que aprengui que és tan important com tothom, i que sense ella, hi hauria un desequilibri molt important al món, fer-li veure i entendre que la seva tasca és molt important, sigui la que sigui, que tot el que ella realitza, és un bé per a la societat, i que la repercussió és més gran de la que s’imagina.

  1. Integrar a la dona amb discapacitat en un curs d’informàtica, perquè ella mateixa pugui desenvolupar les eines informàtiques per a les seves hores de lleure o bé per un futur treball.

Resultats: Les usuàries venien dos cops per setmana per tal d’aprendre cada dia més a fer servir les tècniques informàtiques, amb els nostres ordinadors. Això propiciava en diferents aspectes molt importants:

– Fer que la dona surti de casa i es pugui comunicar amb altres dones amb discapacitat.

– Oferir a la dona amb discapacitat una eina per comunicar-se més enllà de la ciutat de Barcelona, i una eina per a la recerca de treball i informació laboral.

– Degut a la pensió tan mínima que reben les dones amb discapacitat, moltes d’elles no són prou solvents per a poder comprar i mantenir un ordinador amb la seva línia d’ADSL. El fet que l’associació posés a la seva disposició els diferents ordinadors dels quals disposem, els facilita molt la seva acció de recerca i comunicació.

  1. Integrar a la dona amb discapacitat en un curs d’anglès

Resultats: S’han realitzat dos cursos d’anglès per augmentar el seu nivell cultural, la seva socialització i la seva autoestima, i obrir més possibilitats a l’hora de trobar una feina. Ja doncs, que avui en dia, l’idioma més internacional és l’anglès, val a dir que moltes de les nostres usuàries no en tenen nocions, i si han estudiat, algunes d’elles, per edat, varen aprendre el francès, pel que les seves nocions d’anglès son nul·les. Amb això, l’associació ha volgut apropar el món anglosaxó a les nostres usuàries, perquè es familiaritzin i puguin comunicar-se amb gent d’arreu (d’aquí també la importància del curs d’informàtica).

3.2. Actuacions de l’any 2017 “LES NO ESTÀNDARDS ACTUEM”

 

Amb els projectes realitzats per l’Associació, hem constatat que la gran majoria de dones amb discapacitat està reclosa a l’àmbit privat dins d’una cultura que l’hi imposa viure, únicament, en l’àmbit domèstic, suportant situacions d’aïllament, d’empresonament domiciliari a la llar familiar, patint totes les culpabilitats emocionals familiars i la pressió de la realització de les tasques domèstiques sense reconeixement social de la seva feina.

Existeix el prejudici que, les dones amb discapacitat, no serveixen per res i, si fan alguna cosa, és per entretenir-se. La seva feina no es considera un treball, sinó un entreteniment, encara que aquesta dona dugui tot el pes de la feina domèstica.

Sense economia, el 77% d’aquesta població viu amb una pensió no contributiva de 357 € al mes, la més baixa que existeix en tot l’estat espanyol. A sobre, aquests diners no els gestionen elles, perquè qui cobra aquesta paga és el cap de la família (pare, marit, germà).

Actuació

Per aconseguir arranjar aquesta situació tan poc coneguda, l’Associació Dones No Estàndards està desenvolupant des de l’any 2004 el servei: “LES NO ESTÀNDARDS ACTUEM: Servei de Prevenció Sanitària i d’Intervenció Psicosociolaboral  de la Dona amb Discapacitat”.

Durant aquest any 2017 el Servei ha desenvolupat actuacions a nivell local, nivell global i a nivell local-global.

3.2.1. Actuacions a nivell local

Són totes aquelles actuacions dirigides específicament a la dona amb discapacitat.

El servei ha desenvolupat una gran quantitat d’actuacions i intervencions tant a nivell local com a nivell global.

Les intervencions a nivell local són les actuacions d’atenció directa que hem realitzat aquest any 2017 a noranta-vuit dones amb discapacitat de diferents graus d’exclusió social i el seu entorn més immediat. Es tracta de fer conscient a la dona amb discapacitat que ella també és usuària dels serveis sociosanitaris i que ha de sol·licitar els serveis que necessita, incrementar la seva autoestima, dotant-la de formació específica sobre gènere i discapacitat, estratègies socials, habilitats comunicatives, recerca activa de feina; motivar-la per a formacions concretes, per a ser competents en el treball i per la recerca activa de feina per a la inserció laboral, de manera que vagi adquirint autonomia i motivació laboral. Tot això ha comportat realitzar les activitats següents:

3.2.1.a) Detectar i seleccionar aquestes noranta-vuit dones amb discapacitat de qualsevol tipus o més d’una discapacitat, és a dir; amb plurideficiències, intentant aconseguir la mateixa proporció dels diferents graus d’exclusió social (alt, mig i baix). Entenent-los de la següent manera:

  1. Grau d’exclusió alt: són dones que es troben tancades a casa i no surten mai o gairebé mai, i que a més tenen diferents factors d’exclusió social, com problemes d’aïllament, analfabetisme o baix nivell cultural.
  1. Grau d’exclusió mig: dones que surten de casa però no tenen formació ni treballen, i que reben una formació reglada podrien trobar algun treball.
  1. Grau d’exclusió baix: aquelles dones amb discapacitat que han pogut aconseguir una preparació professional i ja poden trobar feina, però els hi és molt difícil compaginar la vida laboral amb la domèstica.

La selecció de la usuària no és fàcil, ja que cada dia n’arriben de noves amb necessitats diferents, i sempre urgents. Les usuàries ens arriben des de diferents serveis, ja des dels propis serveis socials, com des de COCEMFE Barcelona (Confederació Espanyola de Minusvàlids Físics de Barcelona), com pel boca a boca, és a dir, les dones amb discapacitat i ja usuàries del nostre servei, que coneix una altra dona amb discapacitat i la deriva a la nostra associació.

Un cop hem rebut a les usuàries, els hi expliquem la nostra associació i la seva finalitat, i quins són els serveis que oferim, i com podem ajudar-la a millorar la seva situació, sigui quina sigui. Convidem a la usuària al nostre local, i li mostrem les eines i estris que tenim disponibles, perquè es pugui fer una idea del nostre compromís i la nostra història com a entitat, i li parlem del nostre projecte de vida, i la seva finalitat.

3.2.1.b) Compromís de la usuària.

En aquest moment, és quan s’elabora el projecte de vida amb cada dona, conjuntament amb ella, aquest és el primer pas de la dona d’adquirir un compromís amb ella mateixa i el servei, per tal de millorar la seva situació. És un projecte individual cap a la vida autònoma segons els indicadors d’exclusió de la dona amb discapacitat elaborat a partir dels projectes “La Construcció Social de la Discapacitat Manifesta en la Dona” (2000-2003) conjuntament amb el projecte “Indicadors d’Exclusió Social de les Dones amb Discapacitat” (2000-2003) amb col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona.

Així es concreten les divuit àrees o àmbits d’exclusió social següents que analitzem en cada usuària:

  • Àmbit Familiar
  • Àmbit Domèstic
  • Àmbit Maternitat
  • Àmbit Formació
  • Àmbit Sexualitat
  • Àmbit Professional
  • Àmbit Imatge Pública
  • Àmbit Grau d’Autogestió Econòmica
  • Àmbit Capacitat Econòmica
  • Àmbit Capacitat d’Autoafirmació i Discurs
  • Àmbit Accessibilitat
  • Àmbit Mobilitat
  • Àmbit Grau d’Atenció al Propi Cos
  • Àmbit Temps d’Oci
  • Àmbit Grau de Violència
  • Àmbit Política Social
  • Àmbit Participació i Accés a la Presa de Decisió
  • Àmbit Prejudicis i Representació Social

 3.2.1. c) Elaboració del pla de treball o projecte de vida conjuntament amb la usuària. El projecte cap a la vida autònoma és el pla de treball que es realitza amb la usuària on hi consta la situació inicial de la dona, les fites que vol aconseguir a curt i llarg termini i els recursos que li calen de manera immediata o a curt termini per tal de crear les millors condicions perquè els seus objectius compleixin. Un cop analitzades les eines que ens calen, fem un programa de treball o un pla d’actuació per tal d’obtenir els recursos que ens manquen. Tot això s’ha fet amb la dona, formant part activa i prenent decisions. A la vegada, es fan avaluacions del projecte, i les actuacions dutes a terme. I l’anem revisant a les reunions de treball setmanals i, específicament, cada quatre mesos per valorar si s’estan complint les actuacions i s’està arribant als objectius plantejats.

El projecte de vida té la forma següent:

Nom de la usuària:                                                                                    Data:

Descripció de la persona amb discapacitat:

Grau d’exclusió social:

Àmbits: Situació de la que es parteix Recurs d’aplicació immediata Situació a la què s’ha arribat.
1- Familiar
2- Domèstic
3- Maternitat
4- Formació
5- Sexualitat
6- Professional
7- Imatge Pública
8- Grau d’Autogestió Econòmica
9- Capacitat econòmica
10-Capacitat d’autoafirmació i discurs
11- Accessibilitat
12- Mobilitat
13-Grau d’atenció al propi cos
14- Temps d’oci
15- Grau de violència
16- Política Social
17- Participació i accés a la presa de decisió
18-Prejudicis i representació social
Nom de la usuària: 19                                                                      Data inici:1 gener 2017
Data de naixement: 25/03/1958
Descripció de la persona amb discapacitat: 43% (físic)Grau d’exclusió social: Mig                        Data de finalització: 31 de desembre de 2018
Àmbits:    Situació inicial l’1 de gener del 2017. Recurs d’aplicació immediata. Situació a la qual s’ha arribat el 31 de desembre del 2017.
1- Familiar La usuària té 58 anys, viu amb la seva mare, el seu fill i el seu germà, amb els que no manté gaire bona relació. Ha patit violència de gènere per part del seu ex-marit. Se la inclou en el els tallers de prevenció de violència de gènere de l’associació i se li ofereix atenció individual de la psicòloga. Segueix vivint amb la seva família però ara té millor relació amb ells.
2- Domèstic Té dificultats fer les tasques de la llar. Se li proporciona una assistent personal i domiciliària de l’associació. Té unes hores a la setmana  una assistenta personal i domiciliària de l’associació i està molt satisfeta.
3- Maternitat Té un fill amb el que conviu i que s’estima molt tot i que està preocupada perquè ni estudia ni treballa. Donar-li suport i recursos en matèria de criança i maternitat a través de l’assessorament de la psicòloga i la participació en el taller d’autoestima i apoderament de l’associació. Se sent més satisfeta de la relació amb el seu fill, al que ha ajudat a prendre la decisió de tornar als estudis.
4-Formació Té  la formació primària i de secretariat. Que realitzi els cursos de formació de l’Associació Dones No Estàndards. De moment realitza els cursos de català, anglès, informàtica i de prevenció de violència.
5-Sexualitat Té relacions sexuals esporàdiques amb parelles de relació breu. Requereix de recurs d’aplicació,  per tal d’ajudar-la a tenir una concepció positiva de la sexualitat i animar-la a tenir noves relacions més estables. Ara ha recuperat una concepció més positiva i més àmplia sobre la sexualitat.
6-Professional Té una paga Per majors de 55 anys però vol buscar feina. Continuar amb la formació de l’Associació Dones No Estàndards, donar-li suport en la recerca de feina i recursos per la inserció laboral (realització de cv, preparació de l’entrevista, recerca a través de portals especialitzats per internet, etc.). Segueix en recerca activa de feina amb el suport de l’associació. En aquests moments col·labora en una agència de viatges.
7-Imatge Pública Considera que té una bona imatge pública, però fent una valoració externa, cal millorar-la bastant. Donar suport en el desenvolupament de la seva imatge pública a través de l’associació. Ha millorat la seva imatge pública.
8- Grau d’Autogestió Econòmica. Ella gestiona els seus propis recursos econòmics. No requereix d’intervenció, és autònoma. Segueix gestionant bé els seus recursos.
9- Capacitat econòmica. Molt limitada, cobra una pensió, que li dóna per tenir un nivell de vida baix. Donar-li suport en la recerca de feina perquè millori la seva capacitat econòmica. La capacitat econòmica segueix sent la mateixa.
10- Capacitat de autoafirmació i discurs. S’expressa  força bé i  li agrada molt parlar amb la gent però ha de millorar les seves capacitats d’autoafirmació i discurs. Ajudar-la a millorar  els aspectes del discurs i autoafirmació. Ha millorat el seu discurs i la seva capacitat d’autoafirmació, així com la seva autoestima.
11- Accessibilitat. Té una accessibilitat física bona però li manca ordre. Donar-li suport en tenir més ordre a través de la participació en tallers i classes de l’associació. Ha millorat el seu ordre.
12-Movilitat. Regular, té dolor a les espatlles  braços. Li oferim el servei de fisioteràpia a domicili de l’associació. Fa ús del servei de fisioteràpia i li va molt bé.
13- Grau d’atenció al propi cos. Té un bon grau d’atenció al propi cos, es cuida i menja bé. Ajudar-la a millorar encara més l’atenció al propi cos. Ha millorat  el  grau d’atenció al propi cos.
14- Temps d’oci. Li manca xarxa social d’amistats. Animar-la a fer més activitats amb l’Associació Dones No Estàndards, per ampliar la seva xarxa social. Surt amb les companyes de classe, i altres sòcies de l’associació quan s’organitzen activitats de caire lúdic.
15- Grau de violència. Ha patit violència de gènere per part del exmarit i maltractament psicològic per part de la mare. Intervenció individual i a través del taller de prevenció de violència de l’associació. Té treballada la situació de violència que va patir i ha millorat la relació amb la seva mare, que endemés ara passa més de sis mesos en un altre domicili que té la mare en la seva localitat de naixement.
16- Política Social. Té poc coneixement de les ajudes socials i de la política social en general. Assessorar-la sobre les ajudes socials que pot sol·licitar i donar-li informació sobre aquest àmbit. Està millor informada sobre aquest àmbit.
17- Participació i accés en la presa de decisions. Ella pren totes les seves decisions. No requereix de cap intervenció. Continua sent capaç de prendre les seves pròpies decisions.
18- Perjudicis i representació social. Manifesta que no té perjudicis contra els altres. Donar assessorament i informació sobre l’àmbit a través de l’associació, que són, eines per detectar-los, etc. Ja sap que són el perjudicis contra les persones amb discapacitat, els reconeix bé i té més eines per combatre’ls i ha detectat i millorat alguns que ella mateixa tenia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3.2.1.d) Execució del pla de treball

S’ha intervingut a nivell psico-sociolaboral mitjançant la llicenciada en humanitats i la treballadora social a la dona amb discapacitat, la família, els serveis d’atenció públics, al món del treball i a la societat en general. Aquesta intervenció es concreta de la següent forma:

Hem realitzat cursos que ofereix l’Associació per ajudar a la dona amb discapacitat i millorar la seva autoestima, les habilitats socials i prendre consciència de la seva situació. Aquests cursos són:

– Curs de Gènere i Discapacitat en L’entorn Laboral i Formatiu.

– Curs de Violència de Gènere de la Dona amb Discapacitat.

– Curs de Risc Laborals.

– Curs d’Habilitats en el Treball.

– Curs de Català.

– Curs d’informàtica

– Curs d’Anglès

– Curs d’alfabetització Emocional.

– Curs de Salut i Qualitat de Vida.

  • Hem orientat i incentivat a les usuàries a què tinguin una cura adequada del seu cos, amb el curs de promoció de la salut, i les màquines que tenim i disposem al local, així com la facilitat de la fisioterapeuta al domicili.
  • Hem motivat a les usuàries per participar en el Grup de Teatre No Estàndard. Per tal de perdre la vergonya, conèixer altres dones amb discapacitat i millorar la seva comunicació amb la societat en general. Que la societat conegui la situació actual de la dona amb discapacitat i poder fer-los participar dins la nostra cultura.
  • Hem motivat a les usuàries a participar en congressos, xerrades, i altres actes públics, culturals o sortides d’oci perquè tinguin una vida social activa com qualsevol altra ciutadana. Mitjançant els nostres cursos, a moltes de les nostres usuàries s’obre un món ple de possibilitats i nous aprenentatges, i aquestes dones amb discapacitat descobreixen el plaer d’aprendre. Ja doncs, que dintre del nostre servei disposem de les assistents personals i domiciliàries això les ajuda molt, sobretot aquelles que necessiten acompanyament personal.
  • Hem motivat a la usuària per iniciar o prosseguir la seva formació en diferents cursos aliens a l’associació (universitaris, de català, …). Amb el servei de les assistents personals i domiciliaries que poden fer els acompanyaments personals, s’ha facilitat a les usuàries interessades a seguir els seus estudis o ampliar els coneixements, ho han pogut fer sense destorbar a ningú de la seva família, i potenciant la seva autonomia com a persona, el que fa que augmenti la seva autoestima.
  • S’ha contactat amb el món laboral, empreses, sindicats i equips d’assessorament laboral, per incorporar al món del treball a les dones amb discapacitat. Fet que hem aconseguit que les catorze dones de la nostra associació aconseguissin un conveni en pràctiques, i tres d’elles  han  aconseguit un contracte de treball.
  • S’ha realitzat un mòdul de recerca de feina i inserció laboral.
    • Assessorant-les en estratègies de recerca activa de feina.
    • Derivant-les a processos de selecció.
    • Incorporant-les a la vida laboral autònoma.
  • Hem fet el seguiment del projecte de vida de cada usuària. Amb tot l’equip de recursos humans de l’associació, per tal de veure l’evolució de la usuària i en tot el que es pot millorar.

3.3. Actuacions específiques

3.3.1. Servei per a la promoció de la  Salut i la Pràctica Esportiva.

Aquest projecte té com a objectiu principal millorar la situació sanitària, física, social i laboral de la dona amb discapacitat, mantenir les capacitats residuals i mantenir l’estat de salut i integrar-se socialment per mitjà de l’esport.

Hi ha un aspecte de la dona amb discapacitat el qual se li ha de donar una especial atenció: el tema de la promoció de la salut, per haver estat durant moltes dècades oblidada. La intervenció de la salut entesa com a activitat que serveix per a prevenir qualsevol tipus de conseqüència negativa i, també, entesa com a manteniment i potenciació de les capacitats físiques actuals, aconseguir incloure’s socialment.

Aquest Servei és absolutament necessari (i molt sol·licitat per les nostres usuàries). Per posar-lo en marxa hem contractat a personal especialitzat en aquest tipus d’actuacions. Parlem d’una fisioterapeuta, que atén les dones a nivell domiciliari per ajudar-les a practicar moviments i massatges a les dones amb discapacitat. La seva principal acció és ajudar a les dones amb discapacitat a fer exercicis tonificants per a les seves musculatures amb la intenció d’evitar el deteriorament físic degut a la immobilització, ja que és necessari que certes parts del cos siguin treballades per evitar molèsties i dolors.

A la vegada disposem de tot un servei d’atenció domiciliària personal a domicili per tal d’ajudar a totes les usuàries a conciliar vida social i personal, així com per donar un cop de mà a nivell personal i higiènic a aquelles usuàries que per la seva situació física necessita suport humà per la seva autonomia.

L’any 2006 vàrem començar a fer esport per evitar el deteriorament físic i la salut. Volem promocionar que les nostres sòcies facin esport de manera regular, conscienciant-les de què és necessari per a elles, sobretot per la seva discapacitat, ja que s’ha d’evitar el deteriorament físic.

Actuacions i Resultats:

  1. 1. Prova i millora del bipedestador “Bipenoestàndard Olé” que té les prestacions d’un deambulador o caminador pel carrer que funciona elèctricament per aconseguir de posar de peu a les dones amb discapacitat, caminar i utilitzar-lo sense gastar més temps perquè Olé es pot utilitzar a qualsevol activitat de la vida quotidiana i promocionar l’esport fent que s’entrenin per córrer i participin en curses i s’integrin socialment.

Resultats: Amb la investigació i millora de la posada a punt del nostre bipedestador, s’ha fet amb dues finalitats bàsiques.

  1. Promoció de la salut i d’hàbits de vida saludables i prevenció sanitària per a les dones amb discapacitat. Mitjançant l’exercici i massatges volem reduir el màxim possible les molèsties provocades pel desgast de certes parts del seu cos. I amb l’ajut de les assistents personals i domiciliàries.

També comptem amb l’ajuda d’una sèrie de màquines adaptades per fer exercitar el cos de les dones.

Resultats: S’han realitzat moviments i massatges al propi domicili amb una fisioterapeuta que tenim contractada dins el servei, totes les hores necessàries segons les demandes de les usuàries. La seva principal funció és ajudar a les dones amb discapacitat a fer exercicis tonificants per a les seves musculatures amb la intenció d’evitar el deteriorament físic degut a la immobilització, és necessari que certes parts del cos siguin treballades per evitar molèsties i dolors. Això les ha ajudat molt amb les rotacions articulars, que degut a la seva situació no poden realitzar, i n’hi ha que feia molt de temps que no realitzaven cap tipus de tonificació articular i muscular, i gràcies al programa específic del manteniment de la salut  i la qualitat de vida, les nostres usuàries han millorat positivament.

  1. 3. Intercomunicació de la  dona  amb  discapacitat  amb  diferents  graus d’exclusió social i els  serveis ordinaris d’atenció i donar a conèixer la situació específica d’aquest col·lectiu  a  tots  aquests  professionals  que  han d’intervenir, col·laborant amb ells i dotant-los d’eines i estratègies per a realitzar aquesta tasca. Tot i que la ciutat de Barcelona ja és pionera a nivell europeu en temes d’accessibilitat, volem que això continuï sent així i que es reconegui a nivell mundial com la ciutat més accessible per a les persones amb discapacitat.

Resultats: Posar en contacte amb els serveis ordinaris. S’ha treballat perquè les usuàries utilitzin els serveis d’atenció ordinària disponibles per tota la població, propiciant que es produeixin les adaptacions necessàries per facilitar el seu accés al col·lectiu de dones amb discapacitat. En l’aspecte sanitari ens referim a adaptacions en les camilles, cadires, accessos, aparells de reconeixement, etc. al mateix temps, és de vital importància que tot el personal sanitari rebi més informació sobre les característiques i necessitats de les dones amb discapacitat.

  1. Promocionar i incitar a fer esport a les dones amb totes les activitats que hem exposat, per tal d’anar equiparant-les en igualtat de probabilitats al gènere masculí.

Resultats: Els resultats aconseguits a través del projecte per a la millora de la Salut de la dona amb discapacitat han estat nombrosos, sobretot, destacar el paper de l’esport en el manteniment de la salut, l’atenció al cos, la millora en la qualitat de vida per pal·liar els efectes de la discapacitat i la inserció social de la dona amb discapacitat. Un dels nostres més rellevants resultats ha sigut la gran afluència d’usuàries de cara al servei de promoció de la salut i la qualitat de vida, ja doncs, que teníem previst atendre a noranta dones i n’hem atès noranta-vuit, vuit més de les previstes.

  1. Promocionar la utilització de les bàscules instal·lades per nosaltres a les quatre farmàcies tot incitant-les a controlar la dieta en funció del pes i així anar fent prevenció de la salut.

Resultats: amb el seguiment i manteniment de les bàscules per a dones amb discapacitat, hem fomentat el culte per la salut, fet que ha provocat el control sobre la seva salut i el seu pes per a cada una de les usuàries que han format part d’aquest projecte, i que han utilitzat totes quatre bàscules existents a Barcelona col·locades per la nostra entitat.

  1. 6. Prevenir el malestar social que provoca a la societat la presència de la dona amb discapacitat, eliminant els prejudicis existents i potenciant l’emergència de valors positius orientats a actuar amb justícia i solidaritat en aquesta població i prevenir a la vegada el malestar d’un alt percentatge de població, donada la previsió de llarga esperança de vida. Propiciant contextos on puguin interactuar aquestes dones amb la societat en general i desenvolupar les habilitats socials apreses.

Resultats: Hem donat tots els mitjans per ajudar a la dona amb discapacitat a conciliar el temps personal, laboral i esportiu. Donem acompanyaments personals a les activitats de la vida quotidiana: mitjançant el nostre servei d’assistència personal i domiciliària, i la nostra educadora social, es fa possible l’acompanyament de la dona amb discapacitat per tal de poder compaginar totes les seves activitats.

3.3.2. Introducció de línia de Prevenció Sanitària

 

Dintre de l’àmbit de grau d’atenció al propi cos del projecte de vida de cadascuna de les nostres usuàries, hem introduït la línia de prevenció sanitària i de l’esport.

A la dona amb discapacitat se li ha de prestar especial atenció en el tema de la promoció de la salut. La intervenció de la salut entesa com a activitat que serveix per prevenir qualsevol tipus de conseqüència negativa i, també, entesa com a manteniment i potenciació de les capacitats físiques actuals.

Sovint es pensa que les dones amb algun tipus de discapacitat han de romandre a casa, inactives, sense fer ús de les seves capacitats. Per això obrim aquestes línies d’actuació de prevenció sanitària dins el nostre servei.

D’aquesta manera, mitjançant una activitat física adaptada a les necessitats de les nostres usuàries, així com de les seves capacitats residuals aconseguirem que tinguin consciència de la necessitat de cuidar-se. Al mateix temps aprendran dels professionals coneixements que els permetin millorar la seva qualitat de vida, la seva qualitat física i la seva salut.

En el desenvolupament d’aquestes activitats la dona amb discapacitat amplia el seu àmbit d’actuació i, en conseqüència, augmenta la consciència sobre els altres i sobre si mateixa, evitant així el risc d’exclusió social participant socialment per mitjà de l’esport i violència al que estan sotmeses.

Aquest servei és absolutament necessari i molt sol·licitat per les nostres usuàries des de fa anys. Nosaltres pensàvem que aquesta activitat s’hauria de realitzar en els poliesportius municipals on hi haguessin les màquines que les dones amb discapacitat necessitem i/o en els centres de salut poguessin donar a la població a què ens referim un manteniment de la seva salut amb mobilitzacions, massatges, control de pes, etc. Però encara continuem pensant que en un futur pròxim ha de ser així, per això estem en negociacions amb el Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i amb els poliesportius municipals de Barcelona a través de l’Institut Municipal Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona, perquè instal·lin màquines apropiades per l’exercici de la població que ens ocupa, i també per una altra banda, estem treballant amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya mitjançant una Comissió creada específicament per a tractar d’eliminar les barreres existents que pateixen les dones amb discapacitat, tant la supressió de barreres arquitectòniques, col·locació de bàscules adequades, adaptació d’instruments mèdics-sanitaris i donar tractament de fisioteràpia i massatges a les dones amb discapacitat per a mantenir el seu estat físic-fisiològic. Encara que totes aquestes negociacions estan anant pel bon camí i existeix una voluntat de planificar i d’actuar en conseqüència, com mostra el fet que hem participat en el Pla Estratègic d’Orientació de Serveis de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Creiem que manca encara massa temps perquè això es produeixi.

En conseqüència, pensem que en aquest moment necessitem una actuació específica de prevenció sanitària per a millorar i mantenir l’estat físic-fisiològic de les nostres usuàries i això no pot esperar més, ja que la vida d’aquestes dones amb discapacitat és molt important per a nosaltres i també per a equiparar-se en els drets humans. És per aquest motiu que hem creat una vida de treball sanitària que és reclosa en quatre actuacions.

3.3.3) Promoció de bàscules accessibles, per instar a les usuàries a controlar el pes i l’alimentació. Gràcies al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya vam col·locar a quatre farmàcies de Barcelona, bàscules adaptades per a què les persones que van en cadira de rodes es puguin també pesar, de forma que restant-li el pes de la cadira puguin conèixer quin és el seu pes. Les bàscules són de fabricació alemanya i han estat col·locades per SETEDIS 2006 SLU. Aquestes no ocupen un gran espai, ja que es componen d’una superfície plana arran de terra, de 80 cm x 80 de mida que permet pesar-se tant a les persones que van en cadira de rodes com les que no, a part de resultar pràctic també a les persones amb dificultats de mobilitat, perquè accedir a elles no hi ha cap graó, ja que el petit desnivell que s’ha de salvar per posar-se s’aconsegueix per mitjà d’una petita rampa.

Malgrat que de moment hem pogut col·locar només quatre bàscules, almenys les persones amb discapacitat ara ja es poden pesar perquè fins ara no hi havia cap bàscula accessible, només hi havia una bàscula d’aquest tipus a l’Institut Guttmann, a Badalona, però el seu ús era restringit. Per tant, l’Associació Dones No Estàndards conjuntament amb el Departament de Salut han estat pioners en aquesta actuació.

La instal·lació d’aquestes bàscules va ser gratuïta per les farmàcies i també el seu manteniment durant el primer any. El nostre objectiu de col·locar-les en uns determinats barris perquè quedin distribuïdes equitativament per Barcelona ha estat possible, ja que fàcilment hem trobat farmàcies que volguessin col·locar-se, però no totes tenen suficient espai.

Durant tots aquests anys hem fomentat que totes les usuàries de la nostra associació utilitzin les bàscules per controlar-se el pes, per a millorar les seves condicions físiques i de salut.

Finalment, les quatre primeres farmàcies on es troben instal·lades les bàscules i amb satisfacció, són les següents:

  • Francisca Panades Mas, Passeig Zona Franca, 226 08038 Barcelona (Barri de Sants-Montjuïc).
  • Farmàcia Sunyer Vilar, Passeig Sant Joan, 111 08010 Barcelona (Barri de Gràcia).
  • Rosa Chamorro Aguilera, Gran Via de les Corts Catalanes 1052-1054 08020 Barcelona. (Barri de Sant Martí).
  • Josep Maria Morera Inglés, Passeig Sant Joan, 3 08010 Barcelona (Barri de Ciutat Vella/Eixample).

La informació sobre la col·locació de les quatre bàscules accessibles, la vam fer arribar al Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona i el Col·legi de Tarragona ens va respondre molt interessat. A més, aquesta actuació va ser anunciada al butlletí del col·legi de farmacèutics.

3.3.4. Promoció de l’Esport vers la dona amb discapacitat

 

L’any 2006 vàrem començar a fer esport  per evitar el deteriorament físic i obtenir una major salut. Els objectius del projecte són: Millorar la situació física, sanitària, social i laboral de vuitanta Dones amb Discapacitat, promocionar que facin esport de manera regular i gaudeixin de la competició esportiva com a motivadora per viure i participar socialment aconseguint la inclusió social fent esport. Entrenem dues vegades per setmana corrent amb el bipedestador.

 

Promocionem a les nostres sòcies que facin esport de manera regular, conscienciant-les de què és necessari per a elles, sobretot per la seva discapacitat, ja que s’ha d’evitar el deteriorament físic.

Dins la secció esportiva, tenim un Servei de prevenció sanitària inexistent  actualment en la Sanitat Pública i que tampoc està cobert pels poliesportius municipals perquè no tenen màquines adequades per aquest tipus de població, encara que és totalment necessari per a les dones amb discapacitat pels beneficis que els hi aporta a la seva salut.

Volem promocionar la competició esportiva com a motivadora per aconseguir com a pràctica habitual l’entrenament esportiu i la inclusió social mitjançant l’esport.

La finalitat inicial d’aquest projecte és participar de forma activa en competicions esportives de dones i integrar-se socialment. Millorar la situació física i sanitària, social i laboral de noranta-vuit Dones amb Discapacitat i promocionar que facin esport de manera regular i gaudeixin de la competició esportiva com a motivadora per viure i participar socialment aconseguint la inclusió social fent esport. Exercicis amb la fisioterapeuta a nivell individual per ajudar-les a practicar moviments i massatges a les Dones amb Discapacitat.

 

Objectius i Resultats:

 

  1. Promoure la motivació cap a la pràctica esportiva i a la competició, impulsar-les a fer més esport.

Resultats: A través de la pràctica de l’esport, hem promogut la mobilitat de la persona, és a dir; fer que la dona amb discapacitat es motivi per a sortir de casa, i es relacioni propiciant la inserció social, tingui cura del seu cos, i a través de les nostres màquines esportives que disposem a la nostra seu, procurar-se un mitjà de manteniment i millora de la seva situació física.

  1. Promocionar la competició esportiva com a motivadora per aconseguir com a pràctica habitual l’entrenament esportiu i la inclusió social per mitjà de l’esport.

Resultats: Deu Dones han entrenat amb els bipedestadors que estem millorant per tal que es pugui córrer amb ell i anar pel carrer, i sigui prou polivalent tant a nivell domiciliari com públic. A través de l’activitat esportiva que es realitza dins l’associació i l’actuació de les nostres professionals, sobretot de la nostra Fisioterapeuta, hem obtingut uns resultats satisfactoris quant a la millora de la vida de la dona amb discapacitat, la seva autonomia, determinació, actuació dins la vida social, i el resultat més esperat, és el de la inclusió de la persona dins la societat a través de l’esport, ja doncs que és una activitat que activa les xarxes socials i afectives de les persones que ho practiquen.

  1. 3. Exercicis amb la fisioterapeuta a nivell individual per ajudar-les a practicar moviments i massatges a les Dones amb Discapacitat.

Resultats: El programa de la Fisioterapeuta ha sigut de gran ajuda per aquestes dones, el fet de tenir un suport tècnic a l’hora de la pràctica de l’esport, una supervisió controlada, el fet de tenir un professional de les patologies de les discapacitats, les ha ajudat a prendre confiança en el servei i les nostres professionals, i les ha motivat a seguir venint al centre per a la pràctica d’esport.

 

  1. Hem promocionat i incitat a fer esport a les dones preparant-se per córrer la Cursa 2017 amb els deambuladors amb la resta de les Dones per anar equiparant-les en igualtat de probabilitats. També hem organitzat sortides a la piscina per practicar la natació i així promocionar la salut i la inclusió Social mitjançant l’esport. Hem continuat promocionant les bàscules instal·lades per nosaltres a diferents farmàcies a la ciutat de Barcelona tot ajudant a controlar la dieta en funció del pes i així fer prevenció de la salut.

Resultats: hem pogut avaluar, si el fet de realitzar els entrenaments dos cops per setmana, amb una sessió de fisioteràpia i una sessió a la piscina era suficient per a les dones amb discapacitat, i quins han sigut els resultats immediats que han obtingut a través de la pràctica de l’esport, i tot ha sigut molt positiu, començant des de la disminució del dolor, la socialització adquirida al fet de sortir més de casa, una major resistència i menor fatiga, i una millora substancial en el seu benestar.

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
MATI:

8-15:30h  Fisioteràpia a domicili

TARDA:

16-18h Exercici màquines

adaptades al Local (c/ Roger de Flor, 330), supervisat per la Fisioterapeuta.

18-20h Entrenaments

amb bipedestador.

MATI:

8-15:30h  Fisioteràpia a domicili

TARDA:

16-18h Visita Piscina Barceloneta, amb la Fisioterapeuta i la Educadora Social.

18-20h Entrenaments

amb bipedestador.

MATI:

8-15:30h  Fisioteràpia a domicili

TARDA:

16-18h Exercici màquines adaptades al Local (c/ Roger de Flor, 330)  supervisat per la Fisioterapeuta

18-20h Entrenaments

amb bipedestador.

MATI:

8-15:30h  Fisioteràpia a domicili

TARDA: Exercici màquines al local per aquelles que no han pogut anar dilluns o dimecres,  supervisat per la Fisioterapeuta.

18-20h Entrenaments

amb bipedestador.

MATI:

8-15:30h  Fisioteràpia a domicili

TARDA :

18-20h Entrenaments

amb bipedestador.

A tall d’exemple hem posat el nostre horari d’exercicis setmanal:

3.3.5. Eradicació de la Violència Masclista vers la dona amb discapacitat

 

“Les No Estàndards Actuem”: Activitat de “Prevenció i Eradicació de la Violència vers les Dones amb discapacitat” dins el projecte “Servei de promoció sanitària i d’Intervenció Psicosociolaboral de la dona amb discapacitat”. Dins d’aquest projecte el que donem és atenció a la dona amb discapacitat, millorem la inclusió de la dona amb discapacitat dins dels serveis ordinaris d’atenció a la dona, donem formació pel treball i inserció laboral, fent que la dona amb discapacitat ocupi l’espai públic, i lluitem per eradicar la discriminació i la violència que pateix per part de la societat i que molts cops és compartida també per la família.

Aquest projecte és l’únic que té en compte la violència vers les dones amb discapacitat, ja que els que tracten aquesta temàtica desconeixen el tipus de violència que es practica amb la dona amb discapacitat i com és el tipus de violència que aquestes pateixen.

Aquest servei es va iniciar l’any 2004 atenent a quinze dones i actualment el nombre s’ha elevat a noranta-vuit usuàries. Té com a objectiu principal eradicar la violència masclista de les dones amb discapacitat fent que la dona amb discapacitat millori i surti de la situació d’exclusió social on es troba, intentant que aquestes dones participin de l’espai públic, siguin autònomes i tinguin una vida laboral activa. L’Associació dones no estàndards fem de nexe i posem en relació les dones amb discapacitat amb els recursos i serveis que  existeixen a la nostra societat. Per això, realitzem una intervenció a nivell local i, també, a nivell global.

Per una banda fent acompanyament d’aquesta dona durant tot el procés, per sortir-se de la situació de violència que pateix: fent-la conscient que ella també és usuària dels serveis sociosanitaris i ha de sol•licitar els serveis que necessita, incrementant la seva autoestima, dotant-la d’estratègies socials, dotant-la de formació específica sobre gènere i discapacitat, motivant-la amb formacions concretes per ser competents en el treball i per la recerca activa de feina per la inserció laboral i donant-li ajuda d’assistència domiciliària per a conciliar la vida laboral o formativa, familiar i personal.

I per l’altra banda, col·laborant amb els serveis ordinaris d’atenció perquè optimitzin la seva atenció vers aquest col·lectiu, aquest 2017 molt especialment en l’atenció i prevenció a les dones amb discapacitat que es troben en situacions de violència masclista, vers l’atenció sociosanitària.

Així actuem de manera transversal i assegurem que el servei potenciï la inclusió social des de les dues vessants, dona i societat.

Objectius, Actuacions i Resultats:

1.Intervenir de forma directa a dones amb discapacitat amb maltractaments.

Actuació: elaboració d’una valoració de la situació d’exclusió en els àmbits familiar, domèstic, de la maternitat, formatiu, professional, sexual, imatge pública, grau de gestió econòmica, capacitat d’autoafirmació i discurs, participació social i accés a la presa de decisions, accessibilitat, mobilitat, temps d’oci, grau de violència, grau d’atenció al propi cos, política social i representació social i prejudicis.

Elaboració d’un projecte de vida o pla d’intervenció personalitzat conjuntament amb la usuària del servei amb la seva conformitat  i compromís on hi consten les accions i objectius  que es volen assolir. Aquesta intervenció inclou també proporcionar ajudes tècniques i humanes per aconseguir que les dones amb discapacitat puguin emprar l’espai públic com qualsevol ciutadà més, tant com sigui possible i fins on puguin arribar (sortir, estudiar, treballar, conciliar la vida domèstica i familiar, utilitzar el transport públic, etc.).

Resultats: S’ha donat suport emocional, s’ha posat en contacte a la dona amb discapacitat víctima de violència masclista, amb els serveis socials existents. S’han ajudat les dones amb una assistenta personal i domiciliària al seu servei, per tal de poder conciliar el temps personal i laboral, i poder ocupar-se d’ella durant el període més llarg de denúncia, judicis, proves, etc.

En el desenvolupament d’aquestes activitats les dones amb discapacitat amplien el seu àmbit d’actuació i, en conseqüència, augmenta la consciència sobre els altres i si mateixa, evitant així el risc d’exclusió social i violència al qual estan sotmeses.

  1. Fer l’acompanyament de la dona amb discapacitat per tot el procés de denúncia.

 

Actuació: Donen suport emocional i de gestió en tot el procés des que es decideix a denunciar al maltractador, amb el que comporta tot això, relació amb els mossos d’esquadra, serveis jurídics, trobar casa d’acollida, on càpiguen els aparells necessaris per a la seva autonomia i els seus fills, ajudar amb el trasllat de la casa, ajudar a fer els tràmits per trobar escola pels seus fills i filles, i ajudar-la posteriorment a trobar un nou habitatge accessible, així com a trobar una feina.

L’Acompanyament tramitació de la denúncia es basa en diferents fases, com:

– Acompanyament suport emocional i de gestió

– Acompanyament contacte amb mossos d’esquadra

– Acompanyament de recerca de casa d’acollida

– Acompanyament de recerca d’escola per fills i filles

– Acompanyament de recerca de feina nova

– Acompanyament de recerca i ajuda en el trasllat a un nou habitatge.

– Manteniment de l’anonimat de la dona un cop ha refet la seva vida amb la seva família

– Suport afectiu i psicològic de la dona i la seva família per tal de poder oblidar la situació passada i viure amb il·lusió i amb una nova visió de la vida.

Resultats: Hem donat un nou ambient a les dones amb discapacitat víctimes de la violència masclista, les hem allunyat del camp d’actuació del maltractador, ajudant a la dona a viure amb més seguretat i tranquil·litat per a ella i la seva família, sempre mantenint la confidencialitat. Hem proporcionat contactes per tal que adquireixi una nova feina, i hem donat recursos per a un nou habitatge i cobrir totes les necessitats vitals. També els hi gestionem la sol·licitud de l’ajuda que tenen dret les víctimes de la violència masclista per part de la justícia de Catalunya i que després els hi permet començar una nova vida lluny del seu passat.

  1. Col·laborar amb les regidories dels districtes de Barcelona i en altres municipis per tal d’integrar a la dona amb discapacitat en el circuit d’atenció psicosocial, ja que en l’actualitat, com la dona amb discapacitat no es decideix o no sap demanar ajuda a aquests serveis, i aquests, si no hi van les ciutadanes no tenen competències per a intervenir, com a conseqüència la dona amb discapacitat i maltractada queda exclosa de l’atenció.

 

Actuació i Resultats: hem realitzat diverses  reunions amb els polítics, amb els tècnics de dona per tractar el tema de la prevenció i detecció de la violència de gènere en vers el col·lectiu dona amb discapacitat, amb els tècnics de persones amb disminució, per informar-los del nostre servei i, finalment, amb les persones amb discapacitat per tal de treballar la seva inclusió a la societat i als serveis ordinaris.

  1. Prevenir el malestar social que provoca a la societat la presència de la dona amb discapacitat, eliminant els prejudicis existents i potenciant l’emergència de valors positius orientats a actuar amb justícia i solidaritat en aquesta població i prevenir a la vegada el maltractament cap a elles; potenciant la seva autoestima i desenvolupant les habilitats socials apreses, per exemple, representant una obra de teatre.

 

Actuacions: Hem realitzat tres representacions, a Barcelona ciutat. Amb les nostres obres de teatre, en cada una d’elles queda palesa la situació de discriminació i violència tant activa com passiva que pateixen les dones amb discapacitat. Les nostres representacions fan conèixer a la resta de la societat la situació actual en la qual vivim, i que a la vegada som dones útils, amb sentiments i que podem oferir molt a la resta de ciutadans.

 

Resultats: Aquestes representacions a la vegada ajuden molt a la dona amb discapacitat víctima de violència masclista, a sortir del forat on es troba, i a exterioritzar els seus sentiments.

  1. 5. Integrar a la dona amb discapacitat en diferents cursos per tal d’adquirir habilitats socials i personals per facilitar la seva entrada al món laboral i social.

 

 

Actuacions: oferim diferents cursos com:

– Curs de Gènere i Discapacitat en L’entorn Laboral i Formatiu.

– Curs de Violència de Gènere de la Dona amb Discapacitat.

– Curs de Risc Laborals.

– Curs d’Habilitats en el Treball.

– Curs de Català.

– Curs d’informàtica

– Curs d’Anglès

– Curs d’alfabetització Emocional.

– Curs de Salut i Qualitat de Vida.

Resultats: amb el curs de gènere i discapacitat en l’entorn laboral i formatiu la dona amb discapacitat és conscient i coneix la situació laboral i formativa actual. Nosaltres  proporcionem una formació que permeti detectar  els prejudicis i les diverses manifestacions de la discriminació de gènere i discapacitat amb el fi de transformar-les i vehiculitzar coneixements mitjançant reflexions de les possibilitats d’incidir per anar eliminant socialment la vulnerabilitat en l’entorn laboral. A la vegada, també formem amb aquest curs a professionals, estudiants, mossos d’esquadra, etc. en aquesta temàtica, especialment en la violència específica de gènere que reben les dones no estàndards, mostrar eines per detectar-la i eradicar-la.

Mitjançant el curs d’intel·ligència emocional desenvolupem les diferents habilitats socials i potenciem la seva autoestima per aconseguir millorar les seves competències socials de cara a iniciar, mantenir i desenvolupar relacions socials satisfactòries.

Amb el curs de formació d’actualització de conceptes laborals pretenem apropar el món laboral i els hi donem tots els recursos i les eines existents per la recerca activa de feina (realització del currículum vitae, carta de presentació, entrenament per a l’entrevista personal, etc.)  Amb les nostres actuacions aconseguim:

– Integrar a la dona amb discapacitat en un treball que li doni autonomia econòmica.

– Integrar a la dona amb discapacitat en un curs d’informàtica, perquè ella mateixa pugui desenvolupar les eines informàtiques per a les seves hores de lleure o bé per un futur treball.

– Integrar a la dona amb discapacitat en cursos d’idiomes, com l’anglès. Per tal de donar-los un coneixement d’utilitat en la vida i que també els hi serveixi per al seu temps d’oci.

– Contactar amb el món laboral, empreses, sindicats i equips d’assessorament laboral per incorporar al món del treball a les dones amb discapacitat.

– Contactar amb empreses de Barcelona i informar-les dels beneficis de contractar una dona amb discapacitat.

– Realitzem acompanyament de la dona durant el primer mes de contracte a l’empresa.

– Integrar a la dona amb discapacitat en un treball que li doni autonomia econòmica.

  1. 7. Reedició i Divulgació de la guia per a l’eradicació de la violència masclista vers la dona amb discapacitat.

Actuacions: s’han editat 600 exemplars de la nostra guia de l’eradicació de la violència de gènere, en tres llengües diferents: Català, Castellà i Anglès.

Resultats: la divulgació de la guia amb tres llengües, català, castellà i anglès ha estat molt extensa, ja que l’hem fet arribar a:

– les regidories dels districtes municipals de Barcelona.

– l’Institut Municipal de Persones amb Disminució.

– Punts d’Informació i Atenció a la Dona (PIAD).

– A totes les jornades i xerrades on participem com a ponents.

– Congressos i jornades vers la violència masclista.

– Sensibilització en les reunions de VI l’Eix de la Comissió de la Violència

del Consell Nacional de Dones de Catalunya.

– Sensibilització en els congressos i pactes entorn la violència masclista.

– Totes les reunions de la Xarxa Internacionals: La Convenció Europea vers les    Dones amb Discapacitat en les trobades que s’han fet durant tot aquest any 2017. A Barcelona, Madrid i Londres.

Aquest any a més hem desenvolupat conjuntament amb COCEMFE (Confederació Espanyola de Minusvàlids Físics) a nivell  de l’estat amb iniciació de l’Obra Social de la Fundació “La Caixa” dins del programa “Violència, Tolerància O” que aquesta entitat està portant a terme amb dones, aquest any s’han aconseguit  que de forma pilot s’apliqui també a dones amb discapacitat de tot l’estat, aquesta actuació es dura a terme a través de la Confederació de Dones amb Discapacitat de l’estat espanyol que nosaltres per mitjà de la Xarxa la Convenció Europea Vers les Dones amb Discapacitat vàrem aconseguir que es formés.

Aquest projecte pilot té com a objectiu prevenir la violència en contra de les dones amb discapacitat de tal manera que això permetí, no només la sensibilització i reflexió, sinó la presa de decisions i posada en marxa de polítiques que tinguin en compte la interseccionalitat desigualtat i/o de discriminació.

L’objectiu central ha tingut com objectiu a la sensibilització i prevenció. Per això s’han dut a terme dos tipus d’actuacions:

  1. Actuacions de formació de grup.
  2. a) A personal de les administracions, mitjançant grups de formació.

          Resultats aconseguits: 9 grups de formació.

  1. b) Personal tècnic de les associacions, organitzacions i fundacions que treballem amb

persones amb discapacitat.

          Resultats aconseguits: 8 grups de formació.

  1. Activitats d’intervenció, mitjançant tallers.
  2. a) Amb dones amb discapacitat.

Resultats aconseguits: 8 grups d’intervenció.

  1. b) Amb famílies i persones cuidadores de persones amb discapacitat.

Resultats aconseguits: 7 grups d’intervenció.

A nivell de prevenció de la violència masclista vers la dona amb discapacitat les actuacions de divulgació de la prevenció que realitzem són:

La  participació de la Xarxa Internacional: La Convenció Europea vers les dones amb discapacitat. Barcelona 2006 es va constituir amb Dones amb Discapacitat de 18 països europeus per tal de reclamar els nostres drets en els nostres països i a la unió europea, per donar-nos suport. Trobar estratègies i instruments per aconseguir una redefinició de les  polítiques econòmiques mundials i promoure els drets humans i la cultura d’igualtat. Per aquest any s’han celebrat tres trobades a Barcelona, Madrid i Londres, s’han elaborat uns estatuts i s’està consensuant el fet de convertir-se en Federació. Tot això s’està  promovent des de Catalunya.

Promoció a través del grup de Teatre No Estàndards. Amb el que volem  provocar amb  l’art que nosaltres fem, que el públic s’ho passi bé  i sàpiga què som capaces de fer, donar a conèixer la situació de la dona amb discapacitat i els maltractaments que pateix. Difondre la cultura i els sabers de la dona amb discapacitat, tot comunicant-nos i al mateix temps reforçar-nos per treure el millor de nosaltres mateixes, i esdevenir un gran punt d’unió amb la societat, de manera lúdica utilitzant l’art de la dramatització per elaborar-ho en forma de comèdia, on els espectadors i espectadores puguin passar una bona estona divertida i els fem participar també amb les actrius, i així apropar el públic a nosaltres i anar desfent amb el gaudir i la rialla, els estereotips que hi ha sobre la població de les dones amb discapacitat. Contactar amb dones amb discapacitat que no ens coneguin i promoure la cultura d’igualtat i els drets humans vers el nostre col·lectiu, amb la realització de diverses representacions per diferents llocs.

Aquest any hem assajat tots els dijous a la sala dels Castellers de Gràcia o al Centre Cívic La Sedeta o al nostre local, hem representat l’obra “Fabula de la bruixa no estàndard” al 19 d’octubre de 2017.

              

3.4. Cursos realitzats

Cursos que  hem realitzat: Curs de Gènere i Discapacitat en l’Entorn Laboral i Formatiu, Violència de Gènere de la Dona amb Discapacitat, Prevenció de Risc Laborals, Habilitats en el treball, Català, Informàtica, Alfabetització Emocional i Salut i Qualitat de Vida.

 

Justificació

El curs es realitza per la necessitat que la població en general i les de dones amb discapacitat en concret siguin conscient i coneguin la situació laboral i formativa en què viuen les dones no estàndards. Com ja hem comentat abans, les dones amb discapacitat sofreixen una doble discriminació, per una banda per ser dones i per altre, per ser discapacitades. Així doncs, ens trobem que només el 13% de les dones amb discapacitat de l’estat espanyol treballen, el 87% viu d’una pensió, d’aquestes el 77% amb la pensió no contributiva de 357 € euros mensuals. És per aquesta situació que resulta beneficiós aquest curs. Aquest es realitza per la necessitat de què la població en general i les dones amb discapacitat en particular, siguin conscients i coneguin la situació laboral i formativa en què viuen les dones no estàndards.

Objectius

Els objectius que ens vàrem proposar amb aquest curs són:

  • Impartir un mòdul de formació, que hem elaborat, per intervenir, transversalment i amb mesures de discriminació positiva, en la inclusió en el món laboral i la conciliació de la vida laboral i domestica i la participació social de les dones en general i específicament de les dones amb discapacitat.
  • Sensibilitzar, donar coneixements i eines, i formar a professionals especialment dels àmbits laboral, educatiu i social que incideixin en la igualtat d’oportunitats i la conciliació de la vida familiar i laboral de les dones amb discapacitat, i també de les seves mares, germanes i filles que també els afecten la doble discriminació que pateix la dona amb discapacitat perquè elles són segons els prejudicis i estereotips són les que s’han d’encarregar de les persones dependents.
  • Introduir la perspectiva de gènere, en l’atenció directa de les persones tant a la formació professional com els estudiants universitaris com a la població activa d’atenció directa amb les dones amb discapacitat.
  • Formar, sensibilitzar, capacitar i donar instruments teòrics, metodològics i pràctics per a portar a terme projectes d’integració laborals i educatius vinculats al desenvolupament de la Igualtat d’oportunitats en torn de la discriminació del gènere i la discapacitat.
  • Proporcionar una formació que permeti detectar les diverses manifestacions de la discriminació de gènere i discapacitat amb el fi de transformar-los.
  • Vehiculitzar coneixements mitjançant reflexions de les possibilitats d’incidir per anar eliminant socialment la vulnerabilitat, en l’entorn laboral.
  • Impulsar projectes que proporcionin el desenvolupament de forma transversal al desenvolupament de l’Igualtat d’oportunitats i a l’eliminació de la desigualtat social de la dona amb discapacitat.
  • Aplicar aquest curs de formació en els perfils professionals relacionats en el desenvolupament educatiu, laboral, mèdic, tècnic, social i cultural.

 

Resultats

 

Han participat en aquest curs 14 alumnes en total. Les 14 alumnes són usuàries de l’associació.

La durada ha estat de cents hores teòriques i quaranta-sis hores pràctiques. S’ha realitzat tots els Dilluns i Dijous de 10:30h a 14:00h  a la seu de l’Associació Dones No Estàndards al C/ Roger de Flor 330 Barcelona.

Els continguts treballats han molt ordenats, partint tots ells d’una narració del camp de l’experiència, per entrar després als continguts epistemològics i acabar en un treball pràctic de cada un dels primers vint-i-tres temes. Els darrers mòduls eren dos treballs pràctics amb material per a la recollida de dades i la pràctica professional, que han estat tutoritzats pels professors. Aquestes unitats també són avaluatives del curs.

Formem sobretot en atenció personal, per aconseguir una vida independent per les dones amb discapacitat. Aquest perfil professional encara li manca confecció i és molt necessari pel nostre col·lectiu per això donem hores teòriques sobre:

Mòdul 1: El gènere.

Mòdul 2: La discapacitat i la no estandardització i la seva força de treball.

Mòdul 3: El binomi dona amb discapacitat en el camp social i el mercat laboral.

Mòdul 4: La discriminació a la victimització.

Mòdul 5: Els prejudicis i la violència de gènere.

Mòdul 6: La discriminació a la seducció.

Mòdul 7: Cultura, maternitat, comunicació i treball.

Mòdul 8: L’educació i la formació en la dona amb discapacitat.

Mòdul 9: Situació laboral de les dones amb discapacitat.

Mòdul 10: El cos, la imatge i la sexualitat.

Mòdul 11: La vida domèstica i la dona amb discapacitat.

Mòdul 12: Accés a la presa de decisió i l’economia de la dona.

Mòdul 13:. Els mitjans de difusió i l’activitat de la dona amb discapacitat.

Mòdul 14: La salut i la dona amb discapacitat.

Mòdul 15: L’exclusió social de les dones amb discapacitat.

Mòdul 16: Projectes de vida de les dones no estàndards i la seva relació en

el món laboral i l’economia.

Mòdul 17: Història recent de la dona amb discapacitat.

Mòdul 18: Les organitzacions de dones.

Mòdul 19: Les organitzacions espanyoles de les persones amb discapacitat.

Mòdul 20 Les institucions i els plans d’intervenció de gènere i discapacitat.

Mòdul 21: El gènere i la discapacitat a les Institucions Internacionals.

Mòdul 22: Pla estratègic per la intervenció.

I Farem la pràctica en el treball diari amb les nostres usuàries, recullin fitxes i volant els resultats conjuntament.

El curs ha mostrat una experiència pràctica del Servei d’intervenció psicosociolaboral a la Dona amb Discapacitat en què s’aconseguia una inserció sociolaboral de dones amb un alt grau de discapacitat com a exemple d’inserció sociolaboral i com a partir d’aquest servei aquestes dones aconsegueixen altres feines al mercat laboral convencional.

La perspectiva metodològica ha estat participativa. Es desenvolupen elements pràctics mitjançant jocs, exercicis, vídeos i pel·lícules, al mateix temps s’arriba a la teorització de continguts mitjançant esquemes referencials sobre la temàtica.

Curs de Prevenció de la Violència de Gènere de la Dona amb Discapacitat

Aquest curs es realitza per a totes les dones amb discapacitat perquè siguin conscient de què per ser dona amb discapacitat no han de patir qualsevol classe de violència, perquè tota dona amb discapacitat té igual o més drets que qualsevol persona normal.

Aquest curs ajuda a què la dona maltractada s’atreveixi acusar el seu agressor i no segueixi patint cap mena de violència tant físic com psicològica.

Continguts del curs

1.Gènere.

  1. Concepte i teoria sexe-gènere.
  2. Agents de socialització diferencial.
  3. La construcció del gènere des d’una perspectiva espai-temporal.
  4. Teoria de la interseccionalitat.
  1. Discapacitat.

 

  1. Conceptualització de la discapacitat.
  2. Nocions bàsiques Classificació Internacional deI Funcionament, la Discapacitat i la Salut (CIF).
  3. Models o enfocaments de la discapacitat.
  4. La discapacitat en xifres.

 

  1. Gènere i discapacitat.

 

  1. Model d’enfocament de gènere i discapacitat.
  2. Radiografia de les dones amb discapacitat en el nostre país.
  3. Eixos d’especial rellevància des de la perspectiva de gènere i discapacitat.
  4. Accessibilitat en clau de gènere.
  5. Sexualitat.

iii. Maternitat.

  1. Vida en parella.
  2. Marc normatiu sobre gènere i discapacitat.
  3. Internacional.
  4. Nacional.

iii. Autonòmic.

        

  1. Violència contra les dones amb discapacitat.
  2. Concepte i formes de violència contra les dones.
  3. Cicle i etapes de la violència contra les dones.
  4. Violència específica en contra de les dones amb discapacitat.
  5. Formes de violència contra les dones amb discapacitat.
  6. Factors de vulnerabilitat/especificades.

iii. Propostes i mecanismes de protecció i prevenció de la violència.

  1. Processos de victimització i conseqüències sobre les dones amb discapacitat.
  1. Presentació del Programa d’Atenció Psicosocial Violència Tolerància O.

Curs de prevenció de riscos Laborals i Salut

 

Disposem d’un programa de promoció de la salut de la dona treballadora, que s’imparteix a totes les treballadores de l’associació per tal d’evitar riscos: S.L, fem un curs de riscos laborals segons la modalitat professional per tal d’evitar accidents i malalties, moltes de les nostres treballadores han de fer esforç físic dins el seu horari laboral, i els ensenyem tècniques per tal d’evitar mals innecessaris.

 

Continguts.

 

– Conceptes bàsics sobre seguretats i salut en el treball: El treball i la salut: condicions laborals. Factors de risc. Els riscos professionals. Altres patologies derivades del treball.

– Tècniques de Prevenció Globals: Seguretat laboral, Higiene Industrial, Ergonomia, Psicosociologia aplicada al Treball i Medicina Laboral.

– Senyalització de Seguretat i Salut – Ordre i neteja.

– Emmagatzematge.

– Escales manuals. Definicions i característiques. Determinació de la longitud. Causes accidents més comuns. Riscos Transport d’escales. Col·locació d’escales per treball.

– Eines manuals. Ús correcte. Manteniment.

– Productes químics utilitzats: Productes de neteja. Manipulació correcta. Fitxes de seguretat i etiquetes.

– Ergonomia en el treball: Higiene postural. Plànols de treball. Manipulació manual de càrregues. Regles bàsiques en la manipulació manual de les persones amb mobilitat reduïda. Exercicis d’estiraments a realitzar.

– Equips de protecció individual. Definició i criteri d’ús. Homologació d’equips. Obligacions empresari i treballadors. Selecció de l’equip de protecció individual. Protecció de la cara i ulls. Protecció de l’oïda. Protecció contra caigudes d’altura.

– Afonia. Correcta vocalització.

– Seguretat Vial. Accident “in Itinere”.

– Riscos derivats de l’ús de pantalles de visualització de dades: Fatiga postural, fatiga visual i càrrega mental. Planells de treball. Postures mantingudes. Exercicis d’estiraments.

– Senyalització recorreguts d’avaluació. Tipus d’extintors. Ús d’extintors portàtil.

Habilitat en el treball

 

Nosaltres treballem per convertir una població no contributiva amb una població que participa del  món del treball  i a més contribueixi econòmicament a la societat i augmenti el PIB (Producte Interior Brut) de l’estat i així faci un país gran i fort, i es previnguin i solucionin les èpoques de crisis econòmiques.

Nosaltres en aquest sentit posem el nostre gra de sorra, que és prou exemplar.

                                          

L’Associació té un Pla d’Acollida per dones immigrades, ja que moltes de les treballadores són dones nouvingudes i per ajudar a la seva intenció.

Farem hores de coordinació. També volem que aprenguin les tasques del perfil professional, a treballar en equip i a ser col·laboradors. I per últim que siguin ordenades i aprenguin a establir sistemes.

Curs de Català per treballadors.

Impartim aquest curs de català per totes les treballadores del nostre servei, per tal  que siguin més competents en la nostra llengua.

Aquest curs de Català de nivell bàsic es fa tots els dimarts, i consta de dues hores de duració al local del Servei ubicat al C/ Grassot 56-58 i els temes que s’imparteixen són els del 1r nivell de català. El curs consistirà en el següent programari:

Primer Bloc:

 

  1. Presentar-se en català.
  1. Preguntes bàsiques.
  2. Pràctica Oral.
  3. Salutacions i comiats.
  4. Exercici de vinyetes.
  1. Vocabulari Bàsic.
  1. Dies de la setmana, mesos de l’any, estacions.
  2. El joc de les endevinalles.
  3. Els colors i els objectes de la classe.
  4. El joc del veig, veig….
  5. Vocabulari de la neteja.
  1. Números.
  2. Anys de naixement.
  3. Teoria.
  4. Pràctica dels números: oral i escrita.
  5. El joc del cucs llefiscosos.
  1. El verb ser / estar.
  2. Teoria: pronoms personals i conjugació.
  3. Pràctica: frases amb espais en blanc.
  4. Text de l’Arale i 1r. episodi.
  1. Repàs de tot el fet: petit examen.

Segon Bloc:

 

  1. Present d’indicatiu de la primera conjugació.
  2. Teoria.
  3. Pràctica oral i escrita.
  1. Vocabulari.
  2. Text presentació 2n. episodi de l’Arale.
  3. Episodi 2n. de l’Arale.
  4. Teoria: Parts del cos.
  1. Noms i adjectius: singulars i plurals masculins i femenins.
  2. Teoria.
  3. Pràctica: exercicis escrits.
  1. Pràctica oral: com anar a comprar en català.
  1. Repàs de tot el fet: petit examen.

 

Tercer Bloc:

 

  1. Com formular preguntes i respondre-les: Partícules interrogatives i construccions.
  2. Teoria.
  3. Pràctica oral en grups.
  1. Articles i Apòstrof:
  2. Teoria.
  3. Pràctica: Dictat.
  1. Vocabulari:
  2. Repàs de tot el fet a través del joc del penjat.
  3. La roba: exercici pràctica de dibuixos per omplir.

4.Noms i adjectius: Formació de plurals.

  1. Teoria.
  2.           Exercicis pràctiques orals i escrits.
  1. Repàs de tot el fet: petit examen.

Quart  Bloc:

 

  1. Demostratius i possessius.
  2. Joc oral.
  3. Exercicis escrits.
  4. Construcció de frases complertes.
  5. Petita teoria.
  6. Pràctica oral.
  7. Repàs dels verbs: Ser/estar i present d’indicatiu de la primera conjugació.
  8. Exercicis pràctics.
  9. Teoria: introducció al present de la segona conjugació.
  10. Vocabulari:
  11. Repàs oral de tot el fet. Tema de conversa.
  12. Tercer episodi de l’Arale.

 

 

5.Repàs de tot el fet: petit examen.

   

Curs d’Informàtica per treballadores:

 

Tots els divendres fem 1 hora de duració al local del servei ubicat al C/ Grassot 56-58. Fem diferents cursos relacionats amb la informàtica. Un repàs dels programes informàtics:

Primer Bloc:

  1. Coneixement inicial de l’ordinador.
  2. Conèixer les parts de l’ordinador.
  3. Les diferents funcions d’un ordinador.
  4. Conèixer els diferent sistemes operatiu.

Segon Bloc:

  1. Iniciació en el programa d’escriptura: “WORD”.
  2. Saber què és el programa d’escriptura “WORD”.
  3. Conèixer tots els elements del “WORD”. (grandària lletra, tipus de lletra, marges, etc.)
  4. Practicar amb textos i crear textos

Tercer Bloc:

 

  1. Iniciació en el programa de càlcul, text i quadres: “EXCEL”.
  2. Saber què és el programa de càlcul, text i quadres EXCEL.
  3. Conèixer tots els elements del “EXCEL”.
  4. Practicar el sumatori, càlculs varis, quadres i textos.

Quart Bloc:

 

  1. Iniciació a Internet i coneixements bàsics.
  2. Saber què és Internet i les seves aplicacions.
  3. Aprendre que són les pàgines Webs i com s’hi entra.
  4. Practicar navegant per diferents pàgines webs i saber què són aplicatius com: Facebook.

 

Curs d’Alfabetització Emocional a la Dona amb Discapacitat

 

 

Justificació

Aquest segon curs s’ha ideat per donar continuïtat al treball que fèiem l’any 2004 per treballar l’autoestima i les habilitats socials amb la realització de dramatitzacions. El que va acabar convertint-se en dos projectes diferenciats i més especialitzats: el Grup de Teatre Dones No Estàndard i el Curs d’Alfabetització Emocional a les Dones amb Discapacitat.

Així, el Curs d’Alfabetització Emocional es planteja com un programa d’aprenentatge emocional i d’entrenament de diferents habilitats socials, per  treballar  els estats d’ànim (el desig, la voluntat i els afectes), la presa de decisions, l’assertivitat, l’autoestima, la creativitat en les relacions interpersonals, la comunicació o l’autoconeixement i l’autocontrol. És a dir, el que avui dia es diu intel·ligència emocional de les dones amb discapacitat. Doncs, aquest col·lectiu al ser l’objecte de discriminacions i prejudicis mostra moltes vegades problemes de tipus emocional i dificultats en les relacions socials, el que obstaculitza que tinguin una vida activa.

 

Objectius

L’objectiu fonamental del programa d’alfabetització emocional és desenvolupar la intel·ligència emocional de les dones amb discapacitat mitjançant un programa d’entrenament per tal de millorar la seva qualitat de vida.

Els objectius específics de la intel·ligència emocional que es pretenen treballar són:

  • Tenir i augmentar l’autoestima.
  • Augmentar i analitzar l’autoconeixement.
  • Augmentar l’empatia
  • Conèixer i millorar les habilitats comunicatives.
  • Incrementar l’autocontrol emocional.
  • Superar les situacions estressants.
  • Millorar les relacions interpersonals.
  • Ser assertiu i evitar conductes agressives i passives.
  • Saber prendre decisions.
  • Saber resoldre problemes en l’àmbit psicosocial.
  • Descobrir les capacitats creatives.
  • Conèixer les possibilitats de canvi i saber canviar.
  • Saber expressar-se emocionalment

Resultats

Els resultats d’aquest curs són força bons. S’ha evidenciat un canvi de manera d’actuar i pensar en les dones amb discapacitat que l’han seguit, sobretot pel que fa a l’increment de l’autoestima, la millora de les habilitats socials i comunicatives, la descomposició de molts perjudicis i l’autoconeixement i control emocional.

Han participat en el curs 14 dones amb discapacitat. Pel que hem realitzat el curs en dos grups, ja que no és convenient que les classes superin les 20 persones.

Així, el curs s’ha organitzat seguint els 10 temes del llibre. “Desconeix-te tu mateix. Programa d’alfabetització emocional” de Manuel Güell i Josep Muñoz (1998) editat a Barcelona per Edicions 62, però adaptant tots els continguts i exercicis pràctics a les dones amb discapacitat.

Els temes a les diferents sessions han estat els següents:

  1. Dau al set. Tema introductori: la diversitat i la formació del grup de treball i aprenentatge.
  2. Mulla’t pel teu futur! La presa de decisions.
  3. No diguis blanc si vols dir negre. L’assertivitat.
  4. El primer amor. L’autoestima.
  5. Eureka! A la recerca de noves solucions per a vells problemes. La creativitat aplicada a l’àmbit psicosocial.
  6. Teoria de la gravitació universal dels afectes. Les relacions interpersonals.
  7.     Parlant la gent s’entén… o no. La comunicació.
  8.      El misteri del rostre carmesí. L’autoconeixement emocional.
  9. Jo sóc el meu amo. L’autocontrol emocional.
  10.  Quan amenaça temporal. Les crisis emocionals

 

Curs sobre Salut i Qualitat de Vida

 

Aquest curs, dissenyat pels professionals de la pròpia associació, informa les usuàries de les dificultats que pot trobar una dona no estàndards a l’hora de fer servir el serveis sanitaris de la nostra comunitat.

Com a conseqüència de l’estudi realitzat “Necessitats i dificultats en l’accés al Sistema Sanitari de les dones amb discapacitat” ens vam adonar de la necessitat de difondre i informar els diferents professionals de l’àmbit sanitari per un costat, i a les nostres usuàries per l’altra, ja que a vegades els incidents aïllats generen culpabilitat o incredulitat i no s’acusen a la manca d’infraestructures, o a la poca habilitat del personal sanitari, si no a la persona amb discapacitat. En aquest curs tampoc podia faltar la visió de gènere, ja que la dona en el sistema sanitari també és discriminada.

Objectius

 

– Abordar les dificultats amb les quals es troba una dona amb discapacitat a l’hora de fer servir els serveis sanitaris.

– Posar de manifest la manca d’infraestructures adaptades als serveis sanitaris.

– Informar/Formar al personal sanitari sobre la dona amb discapacitat. Necessitats i dificultats amb les quals es troba.

– Posar en contacte amb col·lectiu de dones amb discapacitat amb el col·lectiu de professionals sanitaris.

Continguts

 

El curs es basa en les barreres amb les quals es troba una dona amb discapacitat a l’hora d’accedir en els serveis sanitaris i en la posada en comú entre totes amb els professionals que assisteixin al curs. Finalment, com a conclusió abordarem el punt de la prevenció.

Les barreres que nosaltres hem seleccionat, estarien englobades en tres tipus:

  • Barreres d’acceptació social
  • Barreres d’actitud per part de les dones amb discapacitat
  • Barreres arquitectòniques.

1) BARRERES D’ACCEPTACIÓ SOCIAL

 

Els prejudicis serveixen per reforçar els mites. El personal sanitari no és immune en els prejudicis. La manca d’informació per part del personal sanitari en el tracte a les dones amb discapacitat genera una falta de sensibilitat que fa que la informació donada a vegades sigui falsa o poc clara.

En l’àmbit de la sexualitat, tema és més dramàtic, ja que la dona amb discapacitat apareix com un ésser asexuat davant la seva pròpia família, i moltes vegades no troba el recolzament necessari per part del personal sanitari per decidir sobre el seu  propi cos. Per exemple en l’adquisició de pastilles anticonceptives, afrontar la maternitat, etc.

La bona alimentació es relaciona amb bona salut. Moltes dones amb discapacitat haurien de seguir una dieta especial, degut a les seves característiques físiques passen moltes hores sense moure el seu cos i ni tan sols troben bàscules adaptades, lo greu és que hi ha alguns professionals sanitaris que troben lògic que no es puguin pesar.

No podem obviar la visió que alguns professionals sanitaris tenen de la persona amb discapacitat, ja que la veurem com una oportunitat d’experimentació, d’estudi, fent que es busquin solucions normalitzades no funcionals per la persona. En general el metge, té una visió científica i freda de la persona amb discapacitat.

Per aquest motiu creiem necessari la formació de la comunitat sanitària en l’àmbit de la dona i la discapacitat.

2) BARRERES D’ACTITUD PER PART DE LES DONES AMB DISCAPACITAT

 

A la dona amb discapacitat no se li dóna formació, se li  ensenya  tasques domèstiques com a part del seu entreteniment,  i la major part de la seva vida la passa amb gent gran. Tampoc creen vincles de complicitat amb el seu entorn per buscar-li parella, és més, quan la dona amb discapacitat  troba parella es viu amb por per part del seu context, cosa que amb l’home amb discapacitat no passa.

Moltes vegades se l’ha esterilitzat sense el seu consentiment, no se l’informa sobre la seva sexualitat, pateixen un índex més elevat d’agressions i violacions per part de familiars, sanitaris, cuidadors, etc.També pateixen intervencions quirúrgiques complicades per aproximar-se al patró “normal” i moltes vegades reben per part del personal sanitari un tracte infantil.

Si a aquestes barreres li sumem les barreres del propi professional ens trobem amb una situació molt negativa que ha d’afrontar la dona amb discapacitat, com per exemple: la derivació d’un metge a un altre sense donar solució al problema, prolongar les visites mèdiques per comoditat,  tractar  a les dones com a nenes o com si no entenguessin el que se’ls explica.

3) BARRERES ARQUITECTÒNIQUES I ACCESSIBILITAT

 

Les infraestructures dels complexos sanitaris, moltes vegades tenen greus problemes d’accessibilitat.

– Problemes d’accessibilitat en els edificis.

– Els banys no són accessibles.

– Les consultes mèdiques són molt petites, ja que dificulten la mobilitat per la persona que es mou amb cadira.

– Dificultats per ser acompanyant d’un familiar malalt.

– Manca d’ambulàncies adaptades.

– Els taulells d’atenció al client són molt baixos.

– El material sanitari no està adaptat per a les dones amb discapacitat.

– L’ortopèdia és indispensables per a les dones amb discapacitat, però els criteris        d’adjudicació del material estan basats en criteris desiguals. Per exemple: Si tens força en els braços, no et donen una cadira elèctrica, quan ja no et quedi força, llavors sí. D’aquesta manera no es fonamenta ni l’autonomia, ni el manteniment de la persona.

– Els materials ortopèdics són insuficients i poc innovadors.

– Els materials ortopèdics atorgats per la seguretat social són insuficients.

– La funcionalitat dels aparells fa que no es miri l’estètica o comoditat de la persona.

 

 

 

 

 

4)PREVENCIÓ

 

Per iniciar el procés que ens porti a la igualtat de drets i deures en l’àmbit sanitari,  s’hauria de desenvolupar un pla d’actuació en polítiques econòmiques amb indicadors que puguin avaluar el canvi produït en els següents eixos:

  1. L’accés al sistema sanitari hauria de ser accessible i haver eradicat el normalisme i el masclisme, de manera que estigui preparat per atendre a qualsevol persona, sigui aquesta com sigui.
  1. Investigació dirigida al manteniment de vida de les persones que tenen seqüeles derivades d’un trastorn o seqüeles derivades de malaltia o accident.
  1. Obligació en tot l’àmbit sanitari de complir amb la normativa d’accessibilitat (Decret 135/1995, de 24 de març, de desenvolupament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, “De promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques”, i l’aprovació d’un Codi d’Accessibilitat, tant en la nova edificació com en l’antiga).
  1. Qüestionar el terme de “normalitat”.
  1. El material tècnic i ortopèdic ha de ser adequat a cada persona, complint les normes d’accessibilitat, que aquest camp hauria de desenvolupar.
  1. La normativa de prestacions ortopèdiques de la Seguretat Social s’hauria d’actualitzar de manera que cada pacient tingui material ortopèdic adequat. Revisió i modificació de la normativa de la Seguretat Social d’atorgació dels aparells ortopèdics perquè la concessió d’ortopèdia sigui l’adequada a les necessitats, i no es gasti per altra banda en ortopèdies inapropiades.
  1. Tractament de la maternitat, educació sexual i mitjans ginecològics.
  1. Inversió en el desenvolupament tecnològic, així com en la seva implementació i aplicació que gestiona l’atorgament d’ajudes tècniques que promoguin l’autonomia de les dones amb discapacitat.
  1. Revisió i modificació de la normativa d’atorgament d’ajudes tècniques per tal que això sigui adequat a les necessitats de la dona amb discapacitat.
  1. Tots els materials sanitaris, les màquines de proves i diagnòstiques i el mobiliari, han de ser accessibles tant arquitectònicament com comunicativament.
  1. Formació a tota la comunitat sanitària per a eradicar el normalisme i el masclisme en aquest àmbit.
  1. Formació programada en autoestima, sexualitat, hàbits alimentaris i manteniment de les seves capacitats residuals.
  1. Atorgar recursos humans personalitzats per a les activitats de la vida diària, a les dones amb discapacitat que tinguin un grau de dependència a fi de promocionar el desenvolupament de la seva vida autònoma i adulta, i millorar la qualitat de vida i l’autonomia dels cuidadors d’aquesta, els quals majoritàriament són dones.
  1. L’assistència personal i domiciliària ha de ser considerada un dret subjectiu per a les dones amb grau de dependència.

Curs d’Informàtica per les usuàries:

 

Aquest curs s’ha realitzat per la pròpia demanda de diverses usuàries del nostre Servei, i així hem dissenyat aquest curs bàsic d’informàtica. Consta de dues hores de duració i es dóna dos cops per setmana al local del Servei, ubicat al C/ Grassot 56-58. Els temes que s’imparteixen són els següents:

1) Qüestions bàsiques (què és un ordinador, perquè serveix, què són les noves tecnologies i per a què serveixen; encendre, engegar l’ordinador i descobrir on són les eines fonamentals);

2) Internet Explorer i Mozilla Firefox (creació i manipulació del correu electrònic, cercar informació en els cercadors, copiar informació i enganxar-la en un Word…);

3) Word  (creació de textos, configuració de la pàgina, format, eines de canvi, inserir imatges, taules…);

4) Aplicació de l’aprenentatge a l’empresa (creació de cartes formals, cercar informació, composició de nous documents, realització del propi currículum…).

            

Servei d’inserció laboral per a dones amb discapacitat 

 

Aquest any hem incorporat un nou servei dins de l’actuació psicosociolaboral que està dirigit a catorze dones amb discapacitat en edat laboral amb l’objectiu d’inserir-les en el món laboral per tal de normalitzar les seves vides amb una rutina i un sou estàndard.

OBJECTIUS:

1) Millorar les capacitats professionals i promoure la diversificació professional de les dones amb discapacitat en el mercat laboral

2) Promoure actuacions per afavorir la igualtat d’oportunitats en el treball. Tot i el 2% que estableix la llei LISMI, hi ha molts més homes que dones amb discapacitat treballant.

3) Transformació del model productiu i millora de la productivitat. Passant de ser població inactiva a ser contributiva en la nostra societat.

4) Promoure noves formes d’organització del temps que permetin la conciliació de la vida personal i laboral. Hem posat assistents personals i domiciliàries al servei de les usuàries perquè  tinguin temps per estudiar i treballar, i  també aprenguin a conciliar la vida personal i laboral.

5) Millora de l’ocupabilitat i impuls dels processos d’inserció laboral, proporcionant els avantatges tant pels empresaris com per les dones amb discapacitat. L’Associació ha fet cursos a mida pel lloc de treball i ha preparat a catorze dones.

6) Promoure el treball remunerat com a element clau i integral per a l’autonomia personal i la capacitat de decisió d’aquestes dones, deixant de ser objectes passius i passant a tenir una vida activa i contribuint a la societat.

RESULTATS:

 

L’associació Dones No Estàndards ha dut a terme aquest any un innovador projecte per tal de promoure una cultura de valors vers la igualtat d’oportunitats laborals de les dones amb discapacitat, del qual ha obtingut els següents resultats:

1) Vàrem seleccionar catorze dones amb discapacitat usuàries del servei per aquest projecte durant el curs,  tot elaborant un projecte de vida per cada una de les seleccionades.

2) Hem impartit cursos específics d’habilitats pel treball a les catorze dones per tal de treballar les seves habilitats personals  i  socials i  inserir-les en el món laboral.

  • El curs de les tècniques laborals s’ha instaurat amb la finalitat de conèixer el nexe en comú que hi ha dins una empresa entre els diferents departaments. El fet d’impartir aquesta matèria fa que això obri moltes portes a les usuàries del servei, i que es puguin especialitzar en l’àmbit de l’administració, durant la seva recerca i millora, ja que cada cop més les empreses cerquen auxiliars administratives amb coneixements en diferents àrees.

Dins del grup de les tècniques laborals es distingien sis grans grups:

  • Tècniques Administratives: on s’impartien matèries com classificació d’arxiu, reprografia, atenció telefònica, recepció de visites, planificació del treball, etc. Unes eines totes elles molt importants per accedir a una feina com recepcionista o auxiliar administrativa.
  • Tècniques de Recerca de Feina/Orientació Laboral: on s’aprenia el concepte de recerca de feina, es feia una valoració actual de la situació del mercat laboral, s’aprenien tècniques de recerca de feina, i redacció i elaboració de carta de presentació i currículum vitae. Aquest temari, ha ajudat molt a les dones, primer a presentar-se a un lloc de feina, i després a conèixer tots els canals existents per a la recerca de feina, i poder fer una tria realista, així com una aproximació al món laboral professional a Barcelona i Catalunya.
  • Tècniques de Comptabilitat: on hem fet diferents classes, de comptabilitat bàsica, com el pla general comptable, factures i facturació, albarans, mitjans de pagament, gestió i control de caixa, etc. Aquests són uns temaris més tècnics per tal d’ampliar coneixements, en el cas que fos necessari per a aquelles dones amb discapacitat que ja treballen, i puguin optar a una millor feina.
  • Tècniques d’informàtica: on s’aprenia a fer servir un ordinador i entendre les seves utilitats, quines millores ens ofereixen i totes les possibilitats que té el fet de treballar amb una eina informàtica dins el món laboral i professional. Dins aquest bloc, hem après el paquet bàsic del Windows Microsoft: Word, Excel, Accés, Outlook i Internet.
  • Per acabar s’ha fet un espai per als idiomes com el català i l’anglès. Amb el Català s’ha volgut millorar cert vocabulari, expressions i les faltes ortogràfiques de les dones, ja que moltes d’elles el parlen, però la seva expressió escrita era una mica feble, pel que a través del curs l’hem pogut reforçar. L’anglès avui en dia és molt necessari, ja que a qualsevol feina et demanen nocions bàsiques d’anglès, en aquest mòdul hem donat classes bàsiques, on la dona amb discapacitat ha aprés a presentar-se i a fer-se entendre a un nivell tant parlat com escrit.

Mitjançant aquest curs s’ha volgut desenvolupar les habilitats necessàries per a treballar en una empresa, com és:

– ampliació de coneixements de l’administració d’una empresa

– coneixements de programes de gestió administrativa a través del coneixement de la informàtica

– Aplicació dels coneixements adquirits mitjançant diferents exercicis pràctics.

També hem fet formació específica i seguiment en l’acció formativa pel tipus de feina que desenvoluparan: informàtica, tècniques administratives, gestió i comptabilitat, idiomes (català, castellà i algunes anglès).

  • En l’apartat de les tècniques personals, els continguts que hem treballat amb més èmfasis són per una part l’autoconeixement, l’autoestima i l’autonomia a nivell personal. I a nivell social ens hem dedicat al treball en equip, a la gestió de les emocions i la comunicació. Amb aquests coneixements hem potenciat l’autoconeixement personal, l’autoestima, el treball en equip, el sentit crític de la persona, hem generat debats per tal de tenir un millor autoconeixement de les nostres opinions personals i poder reflexionar sobre elles. Hem potenciat els  punts forts i hem identificat els punts febles. Hem desenvolupat l’autoconcepte realista i positiu que ens permet una autoeficàcia que és la creença en la pròpia capacitat de desenvolupar una activitat.

3) Les hem format en autonomia personal i els hem assignat hores d’una assistent a aquelles dones que tinguin càrregues familiars perquè aprenguin a conciliar la vida laboral i personal, tot propiciant una millor i més favorable inserció en l’àmbit laboral.

4) Hem fet una recerca d’empreses que puguin ser susceptibles a la contractació de dones amb discapacitat. Ens hem posat en contacte amb empreses dins la ciutat de Barcelona, per tal de promocionar la nostra activitat i donar a conèixer les nostres usuàries, les quals estaven fent el curs d’inserció laboral. Ens hem reunit i els hi hem explicat les característiques de la dona amb discapacitat i les característiques personals de les nostres usuàries, i a la vegada els hi hem ofert la possibilitat de l’acompanyament el primer mes al lloc de treball de la dona amb contracte. (empreses amb les quals ens hem posat en contacte: Zohar consultoria&marketing, totalparty, catering sant, kernel doc, datahouse Internet s.l., restaurant can marcial, hotel Eurostars, Synergie ETT). La nostra actuació ha tingut un efecte de conscienciació sobre les empreses, però degut a les circumstàncies del mercat, posteriorment hem focalitzat la nostra actuació perquè resulti el més eficaç possible; hem cercat una llista d’empreses amb el certificat EFR (Empresa Familiarment Responsable). Són empreses socialment responsables que s’ocupen d’avançar i donar respostes en matèria de responsabilitat i respecte a la conciliació de la vida familiar i laboral, el recolzament a la igualtat d’oportunitats i la inclusió dels més desfavorits en les contractacions.

5) Hem aconseguit que set de les nostres assistents al curs facin un període de pràctiques en diferents entitats a través d’un conveni de pràctiques a diferents empreses: Fundació Catalana per a la paràlisi Cerebral, Gestoria Jose Antoni Feo Gázquez, COCEMFE Catalunya, Suara Cooperativa, Fundació Privada d’Esportistes Adaptats i l’Associació Dones No Estàndards. Aquest conveni de pràctiques consistia en què les dones adquiriren certa experiència i s’adaptessin a nous entorns laborals per tal de facilitar la seva inclusió en el món laboral.

Una dona ha trobat feina: La nostra expectativa era que totes ho aconseguissin, però amb la situació econòmica i laboral que vivim actualment hem aconseguit que una de les nostres usuàries assistents a aquest mòdul formacional signi un contracte de treball. Vàrem fer l’acompanyament i seguiment laboral de les noves treballadores durant el primer mes del seu contracte.

 

 

 

3.5. Organització del Servei d’Intervenció Psicosociolaboral i Prevenció Sanitària

Organització del Servei:  

Una vegada seleccionades les dones, es distribueixen els assistents personals i domiciliàries per zones i s’assignen les usuàries a les educadores vinculants que s’ocupen de què la dona amb discapacitat vagi seguint el seu projecte de vida, motivant-la, buscant amb ella els recursos més adients, etc. La treballadora social, l‘educadora social i la psicòloga  intervenen de manera puntual i fan el seguiment de tots els casos, especialment de les situacions més greus.

Prèvia valoració de la dona amb discapacitat i de l’equip, se li proposa a la usuària participar de l’atenció en prevenció sanitària i se li assigna un horari de gimnàs en les màquines i una fisioterapeuta d’una a dues vegades a la setmana.

Setmanalment es supervisa el treball mitjançant una reunió amb totes les treballadores contractades, orquestrada per la presidenta de l’associació conjuntament amb la coordinadora que fa que es dugui a terme el treball i controla l’horari i els resultats del treball realitzat. Aquestes sessions de treball també són avaluatives per tal de continuar la tasca adequadament. A més, en aquestes sessions s’organitzen les intervencions a nivell global, les xerrades, els actes que hi ha previstos, es decideixen línies d’actuació i estratègies, etc.

A més, una tarda a la setmana la treballadora social i l’educadora social s’ocupen de seguir les intervencions directes realitzades per les treballadores vinculants, les assistentes personals i domèstiques, i que es tinguin els materials preparats, organitzats i gestionats perquè tot funcioni bé.   

 

D’acord amb el tarannà del servei, ens vàrem proposar que com a mínim el 15% de les treballadores contractades fossin dones amb discapacitat i aturades, i com a mínim, el 80% són dones aturades. Finalment, hem contractat el 15% de les treballadores, dones amb discapacitat i el 100% dones aturades.

També ens vàrem proposar integrar al 10% de les dones amb discapacitat al món laboral, i ho hem fet en un 20%. Hem realitzat diferents cursos d’adquisició de competències laborals i socials.

Hem millorat la situació d’exclusió social de cent cinc dones amb discapacitat en els diferents àmbits de seva vida. Hem actuat en quatre de les seus dels districtes dels diferents barris i municipis de la demarcació de Barcelona i dos municipis que pertanyen a la província de Barcelona com són Santa Eulàlia de Ronçana i Canovelles, per donar a conèixer la problemàtica de la dona amb discapacitat als polítics i als professionals pertinents.

 

3.6. Resultats Aconseguits

Es valora el canvi produït a les noranta-vuit dones amb discapacitat a través de la nostra intervenció, mitjançant divuit indicadors.

3.6.1. Instruments d’Avaluació

L’avaluació del nostre Servei es realitza des de dues vessants, una externa i una altra interna. Una qualitativa i personal i una altra quantitativa amb 18 indicadors.

De manera externa mitjançant una inspectora del Departament d’Empresa i Ocupació de la  Generalitat de Catalunya.

De forma interna, hem fet diferents avaluacions en certs moments del Servei. Realitzem una valoració setmanal per constatar el seu correcte funcionament. Un altre de quadrimestral que ens permet evidenciar els avenços i mancances dels projectes de vida de les usuàries que defineixen noves estratègies d’actuació. Finalment una avaluació global del Servei, amb els resultats aconseguits globalment i els objectius assolits en els projectes de vida de les usuàries a final de l’any. I, també, es valora l’eficàcia i eficiència de les treballadores i del servei.

3.6.2. Valoració qualitativa i quantitativa del projecte

 

La valoració quantitativa i qualitativa de la repercussió social del projecte passa per valorar la diferència entre la situació inicial de cada dona i la situació final que s’ha aconseguit.

En aquest primer punt, parlarem de l’avaluació qualitativa. Les dades de l’avaluació qualitativa  del “Servei d’intervenció Psicosociolaboral i Prevenció Sanitària a les dones amb discapacitat”, es treuen de  l’anàlisi  dels divuit àmbits de les fitxes valoratives del projecte de vida de cada usuària.

Seguidament mostrem un exemple del projecte de vida d’una usuària que ha donat el seu consentiment, però de la qual no podem donar dades personals per la llei de protecció de dades.

Nom de la usuària:
Data de naixement: 1977                       Data inici: 01/01/ 2017         Data finalització: 31/12/2017
Grau de discapacitat: 73% (poliomielitis)                          Grau de exclusió social: Medi
Indicadors:    Situació inicial el 1 de gener de 2017. Recurs d’ aplicació immediata. Situació en la que es va arribar el 31 de desembre del 2017.
1- Familiar La usuària té  39 anys, viu amb el seu marit i té  una filla de 7 anys. El marit la maltracta psicològicament Fer el curs de gènere i discapacitat. Treballem amb el marit. Continua vivint amb el seu marit i la seva filla.

Però ha aprés a fer-se respectar i al marit la tractar millor.

2- Domèstic Té moltes dificultats per realitzar les  feines de la llar. Li proporcionem una assistenta personal  i domiciliària de la associació. (8h/setmana) Ha aprés a organitzar-se i a delegar tasques al marit.
3- Maternitat Té una filla petita a la que cuida personalment. L’assistenta personal la descarregarà. Té bona relació amb la filla.
4-Formació Té el graduat escolar  i un mòdul d’auxiliar administrativa sense finalitzar. Els  cursos de formació de l’ Associació Dones No Estàndards. (Informàtica, català, anglès, elaboració cv..) Assisteix  a les classes de anglès, informàtica, cultura general i català amb regularitat.
5-Sexualitat Té relacions sexuals satisfactòries. No requereix de recurs d’aplicació. Però hem d’intentar que el marit la tracti millor. Continua tenen relacions sexuals satisfactòries.
6-Professional Està a l’atur. Continuar amb la formació de l’Associació Dones No Estàndards, li donen suport en la tria de feina i recursos per a  la inserció laboral (realització de cv, preparació de l’ entrevista, recerca a través de portals especialitzats per internet, etc.). Segueix en recerca activa de feina amb el suport de l’associació. En aquest moment és finalista en els processos de selecció en els que ha participat.
7-Imagen pública No li dona importància a aquest àmbit. Donar suport en el desenvolupament de la seva imatge pública a través del teixit associatiu Participa activament a totes les iniciatives proposades  des de l’associació.
8- Grau de Autogestió Econòmica. Ella gestiona els recursos familiars i domèstic. Hem de treballar que tingui possibilitats de gestionar conjuntament amb el marit tota l’economia familiar. Gestiona bé els recursos familiars. Encara el marit desconfia.
9- Capacitat econòmica. Limitada, la família viu del salari del marit que sí té feina, i ella té  una petita pensió no contributiva. Motivar-la per què aconsegueixi  una feina i es formi  per aconseguir la seva pròpia autonomia. La capacitat econòmica és la mateixa, però es va formant i va participant  en diversos processos de selecció de treball. Creu que quan tingui feina podrà gestionar tota l’economia familiar.
10- Capacitat d’ autoafirmació i discurs. Té un discurs coherent  i distès, i capacitat  d’ autoafirmació. Ajudar-la a millorar  més els  aspectes del discurs i autoafirmació.

Participant en cursos d’autoestima i el grup de teatre no estàndard.

Ha millorat el seu  discurs i la seva autoafirmació.
11- Accessibilitat. Té una accessibilitat reduïda a casa seva. Ajudar-la a trobar una vivenda amb menys barreres arquitectòniques; viu en un segon pis sense ascensor. Han canviat de domicili, ara viuen en un primer pis amb  ascensor.
12-Movilitat. La mobilitat està limitada, va amb crosses. I a casa seva té moltes barreres arquitectòniques. Ajudar-la a acceptar-la cadira de rodes com un medi d’autonomia per la seva vida independent. Per això fa  falta  acompanyament d’una assistenta personal  i domiciliària de l’associació en  ocasions puntuals, quan ho requereix i necessita. S’està adaptant a desplaçar-se amb la cadira de rodes i a ser més autònoma.

Amb ella pot anar amb transport públic i desenvolupar-se més ràpidament.

13- Grau d’atenció al propi cos. Té un bon grau d’atenció al propi cos, menja bastant sa i es cuida. Però fa poc exercici. Ajudar-la a mantenir  bona atenció al propi cos.

I que faci natació.

Continua en bon estat d’atenció al propi cos.

I ha millorat físicament, ha guanyat elasticitat.

14- Temps d’oci. Gaudeix del seu  temps lliure amb el seu marit i la seva filla però li manca xarxa social d’ amistats. Animar-la a realitzar més activitats amb l’Associació Dones No Estàndards, per ampliar la seva xarxa social. Segueix sortint amb la família  però també amb les companyes dels cursos i altres  sòcies de l’associació, quan s’ organitzen activitats lúdiques.
15- Grau de violència. Té la violència de les barreres arquitectòniques de la seva  llar i  de l’espai públic. I el seu marit la maltracta psicològicament. Tractar de trobar una

vivenda sense barreres.

I treballar que el marit la tracti bé.

Han millorat les barreres arquitectòniques  de casa seva perquè ha canviat de casa. El seu marit la valora més.
16- Política Social. Té  bastant coneixement  de les ajudes socials i de la política social en general. Animar-la a que s’ impliqui una  mica més en política. Ara s’implica una mica més en la política social, i és capaç de demanar els seus drets.
17- Participació i accés en la toma de decisions. És bastant insegura. Fer el curs d’autoestima i de prevenció de la violència de gènere i discapacitat. Comença a prendre les seves pròpies decisions.
18- Perjudicis i representació social. Desconeix l’àmbit. Donar assessorament i informació sobre el normalisme i el androcentrisme i masclisme. Ja sap què són els prejudicis i ha estat un descobriment molt positiu per ella.

Com ja hem explicat més amunt, en l’apartat d’Intervenció en la Prevenció de la Salut, la nostra línia sanitària sorgeix  del projecte de vida de les usuàries. D’aquest àmbit va sorgir un qüestionari per avaluar els hàbits saludables o no saludables de les usuàries amb la intenció de poder veure una progressió positiva motivada per la millora de l’estat físic.

Com podem veure, aquesta actuació té un caràcter transversal i promou la inclusió sociolaboral juntament amb una millora de la situació personal de la dona amb discapacitat, oferint-li els recursos, actituds, i adquirint la formació i les competències socials per afavorir una vida laboral activa, la qual fa possible al mateix temps la deconstrucció dels prejudicis i mites relacionats envers les dones amb discapacitat, eliminant el malestar social que provoca la seva presència.

També es deriva a aquestes dones als serveis d’atenció sociosanitaris normalitzats per tal que  demanin als tècnics i professionals específics l’ajut en la seva inserció laboral.

Les No Estàndards Actuem: Servei de Prevenció Sanitària i d’Intervenció Psicosociolaboral ha tingut com a objectiu intervenir a nivell individual o local a noranta-vuit dones amb discapacitat i, a nivell social o global, intervenir als centres d’atenció primària en totes les regidories dels districtes de Barcelona per sensibilitzar i donar informació als tècnics i professionals que atenen a les dones i a les persones amb discapacitat,  per tal d’optimitzar els serveis ordinaris, fer de nexe entre els serveis que atenen a les dones amb discapacitat i, detectar, prevenir i eradicar la violència vers les dones amb discapacitat.

 

3.6.3. Valoració qualitativa i quantitativa de la repercussió social del projecte.

La valoració quantitativa i qualitativa de la repercussió social del projecte passa per valorar la diferència entre la situació inicial de cada dona i la situació final que s’ha aconseguit. Això, ho agrupem per àmbits d’intervenció que corresponen als divuit àmbits de les fitxes d’avaluació.

El Servei d’Intervenció Psicosociolaboral ha tingut com a objectiu intervenir a nivell individual o local a noranta-vuit dones amb discapacitat i, a nivell social o global, intervenir, sensibilitzar i donar informació als tècnics i professionals que atenen a les dones i a les persones amb discapacitat per tal d’optimitzar els serveis ordinaris, fer de nexe entre els serveis que atenen a les dones amb discapacitat i, detectar, prevenir i eradicar la violència vers les dones amb discapacitat.

A continuació, mostrem la representació gràfica i l’explicació dels canvis produïts en les noranta-vuit usuàries  durant aquest any 2017 en els divuit àmbits que treballem des del  Servei de Prevenció Sanitària  i  d’Intervenció Psicosociolaboral. Per fer-ho hem elaborat un indicador per àmbit, i l’hem graduat en quatre ítems que van de menys o situació pèssima,   a més o situació òptima, graduant-la amb els índexs 1,2,3,4 i donant una significació a cadascun. I amb aquestes dades fem una gràfica amb percentatges i comparem la situació de la qual hem partit i com s’ha modificat la situació. I aquest és el resultat de tota la nostra intervenció.

  1. ÀMBIT FAMILIAR
  1. Relació amb  baixa  afectivitat familiar. Es cobreixen de forma escassa les necessitats bàsiques de la dona amb discapacitat, però sense demostracions afectives, suport emocional ni interrelacions positives per part dels progenitors i/o familiars.
  2. Les necessitats bàsiques estan plenament cobertes i se li proporciona una atenció acurada pel que fa a la higiene personal, però es desatén l’apartat emocional de la dona. No se li proporciona tot l’amor necessari, ni es desenvolupen les seves relacions ni habilitats socials.
  3. Clima familiar estable, harmonia i bones relacions interfamiliars entre tots els membres, encara que degudes al paper passiu que la dona amb discapacitat interpreta dins la família. Les seves necessitats físiques són cobertes, igual que les emocionals, però no se la deixa participar plenament com a membre actiu dins la família, degut a actituds sobreproteccionistes envers ella.
  4. Relacions familiars plenament satisfactòries i afectives, on tots donen i reben amor, suport i retroalimentació positiva, on existeix un clima relaxat de convivència i ajuda mútua. A més la dona interpreta un paper familiar actiu i participa de la presa de decisions.

Com s’observa al gràfic, durant la intervenció d’aquests mesos, les relacions familiars de les dones amb discapacitat i les seves famílies han millorat considerablement. Les relacions familiars harmonioses han passat d’un 11% a un 57% (graus 3 i 4). La conflictivitat familiar ha descendit en bon grau, donant pas a relacions més igualitàries entre els membres on tots donen i reben afectivitat i consideració. Al mes de desembre tan sols queda un petit percentatge d’un 17% (grau 1) on les relacions són dolentes, la resta són prou harmonioses, donant-se un 22% (grau 2) dels casos on són excel·lents.

 

 

  1. ÀMBIT DOMÈSTIC
  1. Les tasques domèstiques menys valorades i més pesades li són encomanades a la  dona amb discapacitat, sent l’únic paper que li deixen desenvolupar, i sempre sota supervisió dels altres, per renyar-la o redirigir-la.
  2. La dona no estàndard s’encarrega de les tasques domèstiques més pesades, però té llibertat per realitzar-les tal com consideri millor. No s’exerceix pressió sobre ella pel que fa a com realitzar-les però sí que se li indica expressament com ho ha de fer.
  3. La dona amb discapacitat s’encarrega de tasques domèstiques, les quals estan repartides de forma equitativa, però no se li valora el que fa, considerant que és la seva obligació.
  4. La dona no estàndard té una posició d’igualtat pel que fa a les tasques domèstiques, ja que té responsabilitats igual que tothom. A més a més el seu paper actiu i la seva dedicació li és reconeguda i valorada per la resta de persones amb les quals conviu.

En l’àmbit domèstic, com es pot observar, ha augmentat notablement el percentatge de dones que es troben als nivells 3 i 4, amb un 71% al mes de desembre, els més satisfactoris. Ho valorem molt positivament, ja que aquesta millora és deguda a l’assistència domiciliària que reben. Aquesta assistència li és donada des de l’Associació i, amb ella, les dones reben  l’ajuda necessària  per  desenvolupar  gran quantitat de tasques que soles no poden fer. D’altra banda observem un notable retrocés del nivell 2, d’un 34% a un 19% al mes de desembre, passant aquestes dones a un nivell superior, on li són més reconeguts i valorats els seus papers.

 

  1. ÀMBIT MATERNITAT
  1. Es produeixen situacions d’esterilització de la dona amb discapacitat o extirpació de la matriu i/o. Els familiars consideren que la dona no ha de tenir fills i fan el possible per aconseguir que la dona no pugui ser mare.
  2. Es situen aquí les dones que poden ser mares biològicament però que no tenen fills perquè no en volen. Per motius de parella, conviccions personals, no trobar-se en el moment vital adequat, etc. han decidit desistir de la idea de tenir una criatura.
  3. Aquelles dones amb discapacitat que són mares però que, pels motius que sigui, no poden fer-se càrrec dels fills i filles adequadament. En alguns casos és per manca de recursos, econòmics o d’altre tipus.

Englobem en aquest apartat a totes aquelles dones que són mares d’un o més fills/es i que s’encarreguen personalment de la seva educació. Tot i les barreres socials han aconseguit tenir fills i estan capacitades per fer-se càrrec d’ells i vetllar per la seva criança, educació i desenvolupament personal.

L’àmbit de la maternitat ha sofert canvis també en sentit positiu,  ja que han disminuït  significativament els casos de grau 1 d’un 62% al mes de gener a un 34% al mes de desembre, és a dir aquells casos on s’esterilitza a dones amb discapacitat o se’ls treu la matriu sense cap motiu de pes o els familiars les obliguen a abstenir-se de practicar el sexe perquè no quedin embarassades. Podem observar també que existeix una important millora en els punts 3 i 4 d’un 30% a un 18%, ja que hi ha dones que  gràcies a l’assistència que reben, poden tenir més temps per als seus fills, millorant així la relació entre ells.

 

  1. ÀMBIT FORMACIÓ
  1. 1. Situacions d’analfabetisme. Degut al tancament familiar de la dona amb discapacitat aquesta no ha pogut anar a l’escola i formar-se. Els seus coneixements són pràcticament nuls, no sap llegir ni escriure ni realitzar operacions matemàtiques bàsiques. Depèn dels altres perquè li llegeixin les cartes, llibres i altres documents.
  2. 2. Aquí situem a les dones amb discapacitat que posseeixen nivells bàsics de formació. Tot i que no han disposat d’un període llarg d’educació formal, són dones que sí que tenen habilitats bàsiques de lectura i escriptura, amb les quals els permeten defendre’s.
  3. 3. Formació a nivell secundari. Presenten una bona capacitat de redacció i d’expressió,  tot i que no compta amb formació universitària. Té formació secundària o algun tipus de mòdul.
  4. 4. Formació universitària superior. Li dóna molt de valor a l’educació i es recicla constantment en un intent de renovació i ampliació permanent. Participa en cursos i activitats formatives i, fins i tot dóna alguna xerrada, fa ponències, ..

La formació ha estat un dels punts més importants per nosaltres durant aquests mesos i així ho constaten els resultats. La gràfica pràcticament s’ha invertit, convertint aquells casos d’analfabetisme o formació molt  mínima, en nivells mitjans i alts de comprensió, escriptura, idiomes i inclús domini de les noves tecnologies com ara Internet. El grau 1 ha disminuït d’un 39% al mes de gener a un 13% al mes de desembre, el grau dos també ha disminuït a un 27% i els graus 3 i 4 han augmentat un 68%.

 

  1. ÀMBIT SEXUALITAT
  1. No té cap consciència de la seva sexualitat ni disposa dels coneixements bàsics en relació a ella. Viu en un clima familiar tancat respecte a la sexualitat, on es tracta com si fos un tabú, la qual cosa impossibilita el desenvolupament sexual de la dona. També situem en aquest apartat els casos d’abús sexual que es donen sobre les dones amb discapacitat.
  2. Tenen coneixements bàsics pel que fa a sexualitat, però la família no possibilita aquest desenvolupament. La família nega la necessitat sexual de la dona i li impedeix mantenir relacions sexuals. La dona desenvolupa la seva sexualitat d’espatlles a la família, individualment. Això fa que, en alguns aspectes, els seus dubtes no siguin resolts ni tingui informació correcta d’alguns aspectes de la seva sexualitat.
  3. La dona amb discapacitat compta amb una noció real de la seva sexualitat i posseeix informació sobre mètodes anticonceptius, etc. La família, a més, no mostra excessives reticències a què mantingui relacions sexuals. Però no manté relacions sexuals per diversos motius: no tenir una parella estable, no voler mantenir relacions esporàdiques, no tenir oportunitats per mantenir relacions sexuals, degut a espai…
  4. Tenir plena consciència de la seva sexualitat, comptar amb coneixements detallats pel que fa a pràctiques sexuals i comptar amb plena llibertat per a gaudir de la seva sexualitat i gaudir d’ella. Manté una vida sexual plena, activa, satisfactòria i responsable.

En aquest àmbit ens vàrem trobar amb un alt percentatge de dones que no tenien consciència de la seva sexualitat, ja que era un aspecte d’elles mateixes que o bé desconeixien o hi renunciaven. Durant aquests mesos han pogut expressar els seus dubtes i neguits, de manera que han passat a uns nivells 2, 3 i 4 depenent de la situació i els desitjos de cadascuna d’elles, però partint d’una informació mínima i necessària per tenir la llibertat d’escollir. Així el nivell 3 ha passat de 6% a un 31% i el nivell 4 era del 5% i s’ha transformat en un 28%.

 

  1. ÀMBIT PROFESSIONAL
  1. Dones que no compten amb vida laboral, per no haver tingut accés al mercat de treball. La família o la parella no les deixa accedir a la feina perquè no les considera aptes. Aquesta actitud de violència que es manté envers elles les converteix en dones dependents dels altres, cosa  que  fa que  sigui  pràcticament  impossible que accedeixin al mercat   Solen  viure  dels  familiars i d’una pensió no contributiva de 320 €/mes.
  2. Dones que viuen de treballs precaris, amb sous baixos i alta mobilitat laboral. Tot i tenir feina, les condicions laborals que han d’acceptar són molt precàries i no gaudeixen d’estabilitat, amb els inconvenients que suposa el mercat clandestí.
  3. En aquest nivell situem a les dones que compten amb treballs amb condicions desfavorables i sous baixos, i són temporals.
  4. 4. Dones que compten amb una llarga trajectòria laboral, que són actives, que es preocupen per reciclar-se i que compten amb salaris prou elevats.

En l’àmbit professional hem passat d’un 15% de dones que estaven en nivells desitjables (graus 3 i 4) al mes de gener, a un 63% de dones que ocupen aquesta posició el mes de desembre. El percentatge de dones que romanen a casa sense treballar ha disminuït també gràcies al programa que hem realitzat destinat a la incorporació laboral de dones amb discapacitat, i amb el qual hem aconseguit incorporar al món laboral  dones que estan en edat laboral i disposen de condicions per fer-ho. De tota manera tenim encara un 15% de dones en grau 1 al mes de desembre, és a dir, que tenen una vida totalment depenent d’altres persones o bé de l’ajuda pública, i són dones amb les quals hem de treballar més intensament per tal de desenvolupar les seves potencialitats i habilitats per a incorporar-se al mercat laboral.

 

7- ÀMBIT IMATGE PÚBLICA

  1. Dones que no tenen cura de la seva imatge pública, no surten al carrer i no participen de cap acte públic que es faci al seu entorn. Tenen por a sortir al carrer i la família propicia aquesta reclusió al domicili. Molts cops les tasques que fan a casa no els hi permeten tenir temps per elles. No tenen autonomia ni poder de decisió.
  2. En aquest nivell situem a les dones que cuiden més la seva imatge però no ho fan de manera autònoma. Surten al carrer en alguna ocasió i van a algun acte públic però sempre acompanyades. No tenen cap poder de decisió sobre el lloc on volen anar sinó que són els altres els que decideixen a quin acte poden acudir i a quin no.
  3. Participen més de l’àmbit públic de la ciutat, són més autònomes però encara continuen depenent de la família perquè no s’atreveixen a anar soles als llocs ni a agafar els mitjans de transport per desplaçar-se.
  4. Dones autònomes i actives que participen plenament de l’àmbit públic, són molt independents per anar als llocs i se senten totalment lliures per a fer el que vulguin amb el seu temps.

El percentatge de dones que tenen cura de la seva imatge pública i que participen plenament de l’àmbit públic ha augmentat molt en aquests mesos. Hem passat d’un 10% al mes de gener a un 41% al més desembre (grau 4). D’altra banda, el nivell més baix d’imatge pública s’ha reduït d’un 21% a només un 3% (grau 1), el que ens motiva a pensar que a curt termini podrem aconseguir que totes les dones tinguin un grau mínim de participació social, i a poc a poc la majoria obtingui una autonomia i nivell de participació satisfactori.

  1. ÀMBIT GRAU D’AUTOGESTIÓ ECONÒMICA
  1. No compta amb cap possibilitat de gestionar diners. La pensió o els diners que cobra són gestionats pels familiars, sense que ella tingui cap capacitat de decidir res ni comptar amb una part per a les seves despeses.
  2. Compta amb diners, però són insuficients per cobrir les seves necessitats. La família controla tots els seus moviments i li indica en què s’ha de gastar els diners i en què no.
  3. La dona amb discapacitat compta amb una part important dels seus diners, els quals gestiona lliurement i té possibilitats de decidir en què els gasta o inverteix. Gaudeix amb plena autonomia dels seus diners i pot dedicar-los al que ella consideri més oportú. No ha de donar explicacions a ningú de la seva gestió econòmica.

En el mes de gener gairebé tres quartes parts de les dones declaraven no tenir capacitat d’autogestió econòmica (graus 1 i 2), ja que no disposaven d’ingressos i bé aquests diners eren gestionats per familiars o tutors/es. Gràcies a la formació i a la incorporació en el mercat laboral,  gran part de les dones han millorat aquesta situació i actualment  tenen  la  possibilitat  de decidir en què invertir la seva paga de l’estat  o el seu sou. Esperem seguir realitzant activitats per tal de fomentar aquesta plena autonomia  en l’autogestió econòmica de la qual gaudeixen ja un 33% de les usuàries al mes de  desembre (grau 4).

  1. ÀMBIT CAPACITAT ECONÒMICA
  1. No té recursos suficients per a cobrir les seves necessitats bàsiques, ja que compta amb pocs recursos econòmics. Això fa que hagi de dependre dels altres i que porti un nivell de vida més precari.
  2. Recursos limitats. Capacitat econòmica molt limitada a les necessitats, pel que es veu en l’obligació d’haver de dependre dels altres.
  3. Compta amb una capacitat econòmica, la qual li permet sobreviure amb carències.
  4. Compta amb una economia acceptable, la qual li permet portar un bon nivell de vida.

En aquest apartat es veu una millora considerable de la capacitat econòmica de les dones. Com veiem en el gràfic, l’economia de les nostres usuàries els permet cobrir les seves necessitats però només un 26% (grau 4) al mes de desembre, gaudeixen d’un bon nivell de vida. Creiem que el servei d’atenció domiciliaria els facilita el treball fora de casa i redueix el temps dedicat a tasques rutinàries, podent dedicar-se a altres tasques més productives pel seu creixement personal, professional i el seu nivell econòmic.

 

  1. ÀMBIT CAPACITAT D’AUTOAFIRMACIÓ I DISCURS
  1. Persona amb autoestima baixa, que no creu en ella mateixa, ni se sent capaç d’expressar la seva opinió per por a ser depreciada. Es mostren temoroses, reservades, callades i poc participatives. No els agrada fer comentaris en públic i, quan els han de fer, es mostren temoroses i poc convincents.
  2. Encara que els costa i no els hi agrada expressar la seva opinió en públic s’esforcen per aconseguir-ho i participen tímidament. No tenen molta seguretat però s’obliguen a millorar i tenen voluntat de ser emfàtiques i poder expressar-se lliurement.
  3. Posseeixen capacitat de discurs i bona autoestima. Es senten capacitades i es coneixen a elles mateixes, fan escoltar la seva veu, però no mantenen un discurs en el to adequat. S’expressen sense mantenir una educació i un respecte pels altres, el qual és necessari en tota bona comunicació.
  4. Es tracta de persones assertives, capaces d’expressar el que pensen i senten de forma educada i sense ferir als demès. Compten amb una autoestima elevada i una imatge real de les seves capacitats, potencialitats i defectes. Posseeixen un do natural de lideratge.

La capacitat d’autoafirmació i discurs és un dels aspectes treballats a la formació que fem a les usuàries, ja que depèn directament de l’autoestima i seguretat de les dones. Com podem observar als gràfics, un 77% de les dones (graus 3 i 4) tenen un bon nivell en aquest àmbit al mes de desembre i només un 1% (grau 1) està en una àrea d’inseguretat que no li permet encara defensar les seves opinions i decisions. Hem de seguir treballant en aquest aspecte per poder aconseguir que totes les usuàries tinguin l’abstersivitat necessària per decidir, discrepar i defensar les seves opinions.

 

 

  1. ÀMBIT ACCESSIBILITAT
  1. En aquest punt situem a les dones amb discapacitat que necessiten moltes adaptacions per poder portar una vida normalitzada. Però, com que aquestes suposen un sobre cost econòmic molt elevat  i elles no compten amb els recursos necessaris no poden disposar d’elles. Per tant, necessiten ajuda d’una tercera persona per realitzar certes activitats.
  2. Necessiten petites adaptacions a casa per poder realitzar les tasques diàries (higiene, neteja, etc.) però no compten amb elles.
  3. En aquest apartat trobem a les dones amb discapacitat que no necessiten realitzar cap adaptació a les seves cases. La seva discapacitat no els impedeix portar una vida normalitzada amb els recursos a l’abast de tota la població. Per tant, no han de preocupar-se per millorar l’accessibilitat.
  4. Disposen de casa accessible i adaptada a les seves necessitats. Necessiten adaptacions per fer més accessibles tots els espais i disposen dels recursos materials per adquirir-les.

La nostra actuació en aquest àmbit ha anat dirigida a assessorar a les usuàries per tal de millorar l’accessibilitat dels seus habitatges i dotar-les de recursos per dur-ho a terme. També hem incentivat a les dones a participar des de l’Institut Municipal de persones amb discapacitat de Barcelona, per aconseguir que s’apliqui l’accessibilitat universal a la ciutat i als habitatges, i s’aconsegueixi un transport ordinari adaptat mantenint el servei especial “Porta a Porta”. Com podem observar en la comparativa de les gràfiques ha augmentat el número de dones que han millorat la seva accessibilitat i han disminuït aquelles que necessitaven ajut per realitzar diverses activitats de la vida diària, ja que a les seves llars no comptaven amb adaptacions.

  1. ÀMBIT MOBILITAT
  1. Mobilitat molt reduïda, la qual no li permet realitzar cap tasca sola. Necessita una tercera persona per a tot.
  2. Mobilitat reduïda. Tot i que té mobilitat, no li és suficient per a poder realitzar totes les activitats de la vida diària, per la qual cosa necessita l’ajuda d’una tercera persona, no de forma permanent, però si generalitzada, en l’execució d’algunes activitats.
  3. Mobilitat mitja. És capaç de moure’s i de fer-ho tot ella, i tan sols necessita ajuda en moments puntuals per realitzar activitats concretes. La resta del temps és autosuficient, encara que necessita molt més temps a l’hora de realitzar-les que qualsevol altra persona.
  4. Elevada mobilitat del seu cos, pot desplaçar-se i utilitzar els transports públics accessibles. La seva discapacitat no afecta o afecta molt poc a la seva mobilitat.

Com veiem amb els resultats obtinguts els casos de  mobilitat  reduïda i molt reduïda han disminuït d’un 77% (graus 1 i 2) a un 27%. La nostra actuació s’ha centrat principalment a capacitar a les dones perquè millorin la seva mobilitat a l’hora de desplaçar-se per la seva ciutat, utilitzant els transports públics accessibles i tramitant les targetes blanques per a dones amb discapacitat, referits al transport. Com podem veure, hem obtingut resultats molt satisfactoris i al mes de desembre un 74% de les usuàries se situa en les posicions 3 i 4, cosa que garanteix la seva capacitat de mobilitat.

 

  1. ÀMBIT GRAU D’ATENCIÓ AL PROPI COS
  1. No té cap cura del seu cos, no l’exercita de forma continuada ni es preocupa de tenir bona salut. Aquesta deixadesa es tradueix en un deteriorament del cos a nivell físic (pes més elevat, majors problemes de mobilitat…) i també de salut, els quals no són tractats de forma adequada, motiu pel qual s’agreugen progressivament.
  2. És conscient que ha de tenir cura del seu cos, però li falta la voluntat necessària per cuidar-se i llocs on donin el servei. Per tant, tot i conèixer els problemes que el sobrepès i la poca exercitació produeixen no fa res per canviar-ho. Accepta la situació i no fa res per canviar-la, ja que es mostra resignada.
  3. Li preocupa la seva salut i intenta cuidar-se però, per diversos motius, no ho fa de forma regular, sinó ocasional.
  4. Té cura del seu cos i intenta treballar per mantenir-lo en les millors condicions possibles. Es preocupa del seu cos, de mantenir-se en el seu pes, fa exercici adequat, realitza activitats físiques per millorar la musculatura, la mobilitat, coordinació. Manté una alimentació sana i es preocupa per tenir un bon estat de salut, realitzant-se reconeixements periòdics i seguint pautes correctes, tant d’alimentació com d’exercici.

 

L’atenció i cura al propi cos és una acció a la qual sovint no se li dóna la importància que mereix, ja que de la seva cura depèn la nostra salut i indirectament també el nostre estat mental. Al mes de gener hi havia un 28% (grau 1) d’usuàries que no dedicaven cap espai de temps a realitzar algun tipus d’exercici, estirament, massatge, preocupar-se per una bona alimentació, etc. Des de l’associació hem volgut posar èmfasi en la importància que té a nivell de salut física i mental la cura del propi cos, i hem posat a disposició de les usuàries diversos aparells adaptats per a fer exercici al local en l’horari que desitgin.

Al mes de desembre hem aconseguit que el percentatge de dones que no es preocupaven en absolut pel seu cos s’hagi reduït a un 2% (grau 1) i que un 82%  (grau 3 i 4) d’usuàries es preocupin de cuidar del seu cos i gairebé la meitat d’elles ho faci de manera regular i conscient.

  1. TEMPS D’OCI
  1. No gaudeix de temps d’oci. Ja sigui per excés de treball, privacions o per falta d’experiència en aquest cas. Aquestes dones no es dediquen temps per a elles ni per les activitats que més els agraden. No troben mai el moment, o terceres persones les absorbeixen tant en altres activitats, que no els permeten gaudir d’aquest temps d’oci.
  2. Es gaudeix de temps d’oci, però sempre supervisat o controlat per familiars, no deixant capacitat d’elecció a la dona amb discapacitat. En altres casos, l’excés de treball o d’obligacions familiars no els permeten tenir aquest temps per a l’oci si no és de forma puntual i irregular.
  3. 3. Té obligacions que fan que no li quedi molt de temps lliure, però sempre busca espais per a l’oci i per a gaudir de les seves relacions socials. Tot i que no pot fer tot el que li agradaria sí que disposa del suficient temps per a poder gaudir de forma irregular de temps per a ella, la seva família i els seus hobbies.
  4. 4. Dedica temps per a l’oci, entenent-lo com un aspecte molt important en la vida. Cuida de poder gaudir d’aquest temps i poder utilitzar-lo en realitzar aquelles activitats que li interessen i agraden. També dedica aquest temps per als altres, per a enfortir les seves relacions socials i tenir cura d’elles, el que li fa portar una vida molt satisfactòria.

Les usuàries de l’associació tenen poc hàbit de fer activitats d’oci fora de casa seva, és per això que mitjançant cursos, activitats i sortides, hem volgut promoure la desocupació de l’àmbit privat on viuen tancades a casa, fomentant així l’ampliació del seu cercle social. Gràcies a les actuacions realitzades amb aquest objectiu durant aquests mesos, el gràfic ha canviat per complet. Algunes dones s’han iniciat en activitats en les quals no havien participat mai, millorant així la seva capacitat de relacionar-se i de gaudir realitzant activitats en companyia. Les dones que ja tenien en certa mesura un temps d’oci, l’han augmentat fins a doblar-lo, i moltes d’elles han assolit ja un grau 4 en aquest àmbit.

 

  1. GRAU DE VIOLÈNCIA
  1. Control i domini absolut de la família, la qual no atén de forma correcta a la dona amb discapacitat ni la tracta amb la consideració que mereix. Nul interès per les seves necessitats, tant socials com emocionals, laborals, físiques o sanitàries. També situem les situacions d’abandonament i de maltractament físic i emocional que les dones amb discapacitat sofreixen.
  2. Les seves necessitats físiques són cobertes, a nivell d’atenció assistencial, però no rep l’afecte ni la consideració adequada. La violència és exercida a través d’un control excessiu de tots els seus moviments, no donant-li llibertat ni creient en la seva autonomia. Tot el que faci la dona ha d’estar supeditat als familiars, sense tenir marge de llibertat per actuar en res o quasi res.
  3. La dona amb discapacitat gaudeix de llibertat per a les activitats de la vida diària. No se la descuida en cap aspecte però es tendeix a una sobreprotecció gens beneficiosa. La dona és capaç d’imposar la seva voluntat en la majoria de casos i no deixar-se manipular
  4. Violència nul·la. Dintre del nucli familiar és tractada com una més, sense cap tipus de conflicte. Es creu en la seva capacitat i en les seves potencialitats, veient-la com un membre més de la unitat familiar i no com a “dona amb discapacitat” que necessita un tracte especial. Les seves necessitats emocionals, físiques, socials, sanitàries i formatives són cobertes de forma adequada i satisfactòria.

 

L’àmbit de la violència a la que són sotmeses les dones amb discapacitat ha estat un dels punts fonamentals a treballar per tal d’eradicar la violència en totes les seves formes. Com veiem en el gràfic durant el més de gener teníem un 27% (grau 1) de dones que patien una clara violència en alguna de les seves formes, i una majoria del 56% se situaven en el grau 2 on el grau de llibertat i autonomia de les dones està molt limitat. Al més de desembre un 88% (grau 3 i 4) de les usuàries se situen en una posició entre favorable i molt favorable. Creiem que aquest és un dels pilars fonamentals per acomplir els nostres objectius i compromís amb les usuàries i caldrà treballar per millorar la situació d’aquest 2% que actualment encara es troba en (grau 1).

  1. POLÍTICA SOCIAL
  1. Desinterès total. No es preocupa de res ni intenta que millorin els serveis destinats a les dones amb discapacitat. Tan sols es queixa del que actualment existeix però no s’implica ni treballa perquè canviï la situació.
  2. Intenta estar al dia del que ocorre, interessant-se mínimament pel tema, però no es preocupa de col·laborar ni d’aportar la seva ajuda. Espera que la resta treballen per aconseguir el que ella necessita, però sense implicar-se directament, tan sols traslladant les queixes a altres perquè ells ho
  3. Interès. Mostra una trajectòria irregular quant a participació en política social. Tot i mostrar-se interessada en el tema no participa de forma continuada ni regular, sinó que ho fa de forma puntual, interessant-se en temes concrets que a ella l’afecten directament. La resta d’aspectes no li preocupen.
  4. Àmplia trajectòria en política social, participació dins els moviments que treballen per aconseguir millores per a les dones amb discapacitat, implicació i esforç. Treballa a favor del reconeixement dels drets de les dones amb discapacitat.

 

En l’àmbit de política social teníem variabilitat entre les diferents usuàries, algunes d’elles no s’implicaven ni es preocupaven en absolut per participar en actuacions on poder deixar sentir la seva veu. Durant aquest temps els hem mostrat la importància i repercussió que pot tenir el fet d’implicar-les, participar i comprometre’s en el canvi que la societat necessita per acomplir amb els drets de les dones amb discapacitat. Al mrs de desembre un 71% (grau 3 i 4) de les usuàries no només s’interessa mínimament pel tema sinó que assisteix a diferents actes on se la convida a participar, i a poc a poc van regularitzant la seva implicació en aquest àmbit.

  1. ÁMBIT PARTICIPACIÓ I ACCÉS A LA PRESA DE DECISIONS
  1. Nul·la participació. No se li dóna l’oportunitat o li falta iniciativa pròpia per tal de prendre decisions. Per això seran els altres els que decideixin per ella, sense que ella intenti canviar la situació. No se li pregunta ni l’opinió.
  2. Participació escassa. La dona amb discapacitat tan sols decideix en assumptes menors, en coses sense gaire importància. Per a la resta de qüestions són els altres el que decideixen per ella, deixant-li expressar la seva opinió de forma breu però no tenint-la en compte. Els altres creuen saber millor que ella què és el que necessita i com ho necessita.
  3. Participa en la presa de decisions, de forma pro-activa, fent sentir la seva veu en alguns aspectes, però deixant-se portar en altres. Tot i que sembli que ella té el control està molt sotmesa a l’opinió i el criteri dels demés.
  4. Participació activa: La dona mostra una clara disposició a no deixar-se trepitjar, sent molt conscient de la seva capacitat i de la importància de participar i decidir per ella sola. Es tracta de dones amb caràcter, que són capaces de dirigir la seva vida com consideren més adequat. L’entorn també facilita aquesta autonomia personal i la llibertat en la presa de decisions.

Com hem comentat anteriorment aquests mesos hem posat un especial èmfasi en la formació i d’aquesta manera hem influït en la millora de l’autoestima de les dones amb discapacitat. Amb un major grau d’estima cap a un mateix les dones tenen major seguretat per prendre decisions autònomes i rellevants en diferents aspectes de la seva vida. La capacitat d’influència en aquest col·lectiu ha estat sempre bastant alta i des de l’associació volem que cada dona tingui la capacitat de decidir i de ser autònoma. Al mes de desembre la situació ha millorat notablement, ja que només un 22% de les usuàries es troba en graus 1 o 2, quan partíem d’un 74% d’usuàries en aquesta posició el mes de gener.

  1. PREJUDICIS I REPRESENTACIÓ SOCIAL
  1. Els efectes que la discapacitat produeix a la societat, els ha projectat cap a la dona amb discapacitat i li afecta molt a nivell emocional, creant una auto imatge negativa i considerant-se inferior a la resta. Pensa que no ho superarà mai i que això li arruïnarà la vida. Tot això li provoca molta angoixa i por. També incloem en aquest apartat aquelles dones que neguen la seva discapacitat.
  2. Els sentiments que mostra la dona amb discapacitat en aquest nivell són molt semblants a l’anterior (por, angoixa, etc.), però la diferència està en que aquesta dona posa de la seva part per superar la situació. Sap que ho ha de superar i treballa per fer-ho, esforçant-se per centrar-se en les seves potencialitats i no en les seves carències. Es troba a l’iniciï del procés d’acceptació, on encara es tenen prejudicis però es treballa per superar-los.
  3. És una dona que detecta els prejudicis que existeixen en la societat sobre les dones amb discapacitat, encara que no duu a terme cap acció per produir un canvi social i eradicar-los.
  4. Dona que detecta perfectament tots els prejudicis que existeixen a la societat envers les dones amb discapacitat i treballa per eradicar-los.

Tal com veiem en els gràfics, el grau de prejudicis de la societat envers les dones amb discapacitat afectava molt negativament a les nostres usuàries en un 30% (grau 1) al mes de gener. Un 50% (grau 2) de dones patia aquesta situació però intenta superar la  inseguretat que li produeix esforçant-se per potenciar les seves fortaleses. Només un 20% (grau 3) de les dones detectaven els prejudicis de la societat però no actuaven per a eradicar-los. La nostra actuació en aquest àmbit anava dirigida a eradicar els prejudicis socials que existeixen envers les dones amb discapacitat i també els prejudicis que tenen les dones amb discapacitat envers el col·lectiu de persones amb discapacitat. Així doncs, podem veure com el percentatge de dones que tenien una auto imatge molt negativa sobre elles mateixes i la resta de dones amb discapacitat ha disminuït a un 35% (graus 1 i 2), així com moltes de les dones que detectaven els prejudicis que existeixen envers les dones amb discapacitat, però que en canvi no duien a terme cap acció per produir un canvi social, han passat a prendre un paper actiu en la lluita contra aquests prejudicis amb un 25% (grau 4) mes de desembre.

 

 

VALORACIÓ FINAL:

La situació inicial del mes de gener de 2017 era: un 34% de grau 1, 46% de grau 2, un 18% de grau 3, i un 3% de grau 4. Els resultats obtinguts durant el mes de desembre de 2017 són: un 13% de grau 1, un 19% de grau 2, un 39% de grau 3, i un 29% de grau 4. Com podem comprovar les situacions de grau 1 han disminuït un 23%, les de grau 2 s’han reduït a un 19%, per contra les situacions més satisfactòries són les de graus 3 i 4 han augmentat d’un 41% a un 29% respectivament.

Situació Inicial          Situació Final Hem millorat
Grau 1: 34% Grau 1: 13% Grau 1 ha disminuït   21%
Grau 2: 46% Grau 2: 19% Grau 2 ha decrescut  27%
Grau 3: 18 % Grau 3: 39% Grau3:ha augmentat   22%
Grau 4:  3% Grau 4: 29% Grau 4 ha crescut       26%
total                             96 %

Podem concloure doncs que el resultat de canvi és d’un 96%.

 

3.6.4. Resultats socials de les actuacions realitzades de l’any 2017.

 

Reedició i Distribució  de la Guia per la Prevenció i Detecció de la Violència de Gènere vers les dones amb Discapacitat en català, castellà i anglès.

En aquest sentit, el servei s’ha ocupat de procurar que els serveis d’atenció a les dones i persones amb discapacitat tinguin eines i estratègies per atendre al col·lectiu que ens ocupa. Aquest any 2017 hem reeditat i actualitzat la “Guia per la Prevenció i de la Violència Gènere vers les Dones amb Discapacitat” de l’any anterior, en català, castellà i anglès, amb la col·laboració del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social i Família Secretaria de Famílies de la Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, Institut Català d’Assistència i Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social i Família, Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya, Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, Dones i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, Institut Barcelona Esport de l’Ajuntament de Barcelona, Immigració de l’Ajuntament de Barcelona, Gràcia de l’Ajuntament de Barcelona, Institut Municipal de Persones amb Discapacitat IMD de l’Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Fundació ONCE, Obra Social “La Caixa” i a altres municipis de Barcelona, i també s’han distribuït en totes i cada una de  les reunions de la Xarxa Internacional: la Convenció Europea vers les Dones amb Discapacitat d’aquest any a Barcelona, Madrid i Londres.

Observacions:

 

El nostre Servei pretén vincular a les dones amb discapacitat al món social i productiu aquest any hem aconseguit atendre noranta-vuit usuàries amb discapacitat, contractant en el Pla d’ocupació deu treballadors, una d’elles es dona amb discapacitat i a més hem integrat al món laboral en diverses empreses a tres dones més amb discapacitat.

Nosaltres estem molt satisfets dels resultats d’aquest període de temps de Gener del 2017 a Novembre del 2017.

4. ACTUEM, SERVEI DE FORMACIÓ I D’INTEGRACIÓ LABORAL DE LES DONES NO ESTÀNDARDS.

El nostre Servei Psicosociolaboral atén 14 dones i fa nombroses activitats. Elaboració i seguiment d’un projecte de vida per a cada usuària, assistència personal i domiciliària, projecte sociolaboral  per  la integració de dones aturades amb discapacitat i conscienciació dels empresaris, acompanyament personalitzat per aconseguir que la dona amb discapacitat passi a ser contributiva i així també ajudem a pal·liar la crisi econòmica on estem submergits.

Tenim un grup de teatre. També fem cursos de català, anglès, acció d’anàlisi del perfil de competències i diagnòstic de l’ocupabilitat, formació bàsica o instrumental, alfabetització, informàtica socials i/o aprofundiment en l’ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació, acció d’inserció i acompanyament en el procés d’inserció, acció de seguiment de l’itinerari, pràctiques en empreses, prospecció d’empreses: necessitats i llocs de treball, i formació en habilitats socials o tranversals.

 

4.1. Actuem, Servei Formació i Integració laboral de les Dones No Estàndards.

 

4.1.1. Persones participants del projecte: catorze persones amb discapacitat que tenen ingressos econòmics amb una paga molt baixa no contributiva o similar, amb un atur de llarga durada, aquestes dones estan excloses del món laboral, i marginades socialment.

» xxxxxxxx  41 anys, té un grau de discapacitat del 65 % Física, és a l’atur. Ha fet pràctiques a  Cocemfe Catalunya.

» xxxxxxxx  36 anys, té un grau de  discapacitat del 75%, Física i Retard Mental, és a l’atur. Ha fet pràctiques amb  Advocat José Antonio Feo.

» xxxxxxxx  36 anys, té un grau de discapacitat del 50%, Psíquica – Física, és a l’atur. Ha fet pràctiques a Cocemfe Catalunya.

»xxxxxxxx  33 anys, té un grau de discapacitat del 98%, Intel·ligència límit, pèrdua d’Agudesa Visual Binocular Greu, Paràlisi Cerebral, Crisi Parcial, és a l’atur. Ha fet pràctiques a Cocemfe Catalunya.

»xxxxxxxxx 38 anys, té un grau de discapacitat del 68%, Psíquica, Trastorn Mental, Esquizofrènia Residual idiopàtica, és a l’atur. Ha fet pràctiques a Cocemfe Catalunya.

» xxxxxxxx 55 anys, té un grau de discapacitat del 43%, Física, és a l’atur. Ha fet pràctiques a  Suara Cooperativa.

»xxxxxxxx  51 anys, té un grau de discapacitat del 44%, Psíquica, és a l’atur. Ha fet pràctiques a Suara Cooperativa.

» xxxxxxxx 52 anys, té un grau de discapacitat del 68%, Física – Psíquica, és a l’atur.  Ha fet pràctiques a Fundació Catalana per a la Paràlisis Cerebral .

» xxxxxxxx 62 anys, té un grau de discapacitat  del 71%, Físic, és a l’atur. Ha fet pràctiques a la Cocemfe Catalunya.

» xxxxxxxx 43 anys, té un grau de discapacitat  del 65%, Psíquic – Sensorial Visual – Físic, és a l’atur. Ha fet pràctiques a Fundació Privada per a la promoció d’esportistes adaptats.

» xxxxxxxx  38 anys, té un grau de discapacitat del 37%, Psíquic, és a l’atur. Ha fet pràctiques a Fundació Privada per a la promoció d’esportistes adaptats.

» xxxxxxxx 41 anys, té un grau de discapacitat del 68%, Física – Psíquica, és a l’atur. Ha fet pràctiques a Suara Cooperativa.

» xxxxxxxx  60 anys, té un grau de discapacitat del 78% Psíquica- Física. Ha fet pràctiques a Cocemfe Catalunya.

» xxxxxxxx 63 anys, té un grau de discapacitat del 75%, Física – Trastorn de l’Afectivitat. Ha fet pràctiques amb  Advocat José Antonio Feo.

Durada: 1 any, des del 2 de gener del 2017 al 30 de desembre del 2017.

 

4.1.2. Col·lectiu.

Dones amb discapacitat recloses a la llar, beneficiàries d’una pensió no contributiva que cobra el cap de família i en situació d’atur de llarga durada. Des de l’Associació treballem la perspectiva de gènere i discapacitat per abolir aquest estigma que recau socialment sobre la dona amb discapacitat, i també per eliminar els estereotips que generen les discapacitats basades en falses creences.

El servei d’intervenció Psicosociolaboral té com a objectiu principal millorar la situació d’exclusió social de les dones amb discapacitat, intentant una vida laboral activa, tot propiciant noves actituds, tant a la pròpia dona com als familiars, món laboral i societat en general. El treball remunerat és un element clau i integral per a l’autonomia personal i la capacitat de decisió d’aquestes dones.

4.1.3. Especialitats Formatives:

 

       > Acció d’Anàlisi de perfil de competències i diagnòstic de l’ocupabilitat. Acció d’orientació i disseny de l’itinerari d’inserció o del pla d’acció personalitzat.

       > Formació bàsica o instrumental.

       > Formació en habilitats socials o transversals.

       > Alfabetització Informàtica i/o aprofundiment en l’ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació.

       > Acció d’Inserció i acompanyament en el procés d’inserció.

       > Acció de seguiment de l’itinerari.

       > Pràctiques en empreses.

       > Prospecció d’empreses: necessitats i llocs de treball.

4.1.4. Descripció de cada programa.

  • Acció d’Anàlisi del perfil de competències i diagnòstic de l’ocupabilitat: ja a l’acollida es pregunta a les usuàries sobre els seus interessos, les seves habilitats, el seu nivell d’estudis i la seva experiència professional. A més, al llarg de cada curs formatiu, la formadora observa les competències de cadascuna de les alumnes. De totes maneres, ja des dels inicis, les reunions de l’equip serveixen per perfilar el camí professional de cadascuna i traçar així una estratègia individualitzada. D’aquesta manera, a mesura que es fa la formació s’ensenya a cada alumna segons la seva fita professional i, al mateix temps, l’equip de formadors també realitza la feina inicial de cerca d’ofertes i contacta amb les empreses per informar-los dels ajuts a la contractació de persones amb discapacitat. Així mateix, es manté un diàleg constant amb les usuàries sobre totes aquestes qüestions.
  • Formació bàsica o instrumentals: S’ensenyen qüestions teòriques bàsiques: d’una banda, referides al món laboral: què és una empresa, les seves funcions, les parts, la finalitat; què és un treballador, les actituds bàsiques del treballador, la seva fi… D’altra banda, qüestions teòrico-pràctiques sobre l’asertivitat, l’esforç personal, la pròpia autoestima, la disciplina laboral… a través d’activitats grupals i exercicis individuals d’interiorització de continguts. L’objectiu és que la usuària faci una immersió en el món de l’empresa a l’hora que depuri les dificultats que aquesta tasca li pugui generar.
  • Formació en habilitats socials o transversals: curs orientat a l’autoconeixement, l’autoestima i l’autonomia personals com a bases per a millor asertivitat social. Treballem en grup la gestió de les emocions, la comunicació i el sentit crític de la persona a través de debats on aprenen a expressar les seves opinions personals. També desenvolupem l’autoconcepte realista i positiu que ens permet l’autoeficàcia, és a dir, la creença en la pròpia capacitat de desenvolupar una activitat.
  • Alfabetització informàtica i/o aprofundiment en l’ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació: Malgrat que es fa un seguiment personalitzat depenent del nivell de cada alumna, en general, el nostre curs es defineix amb els següents esglaons d’aprenentatge: 1) Qüestions bàsiques (què és un ordinador, per a què serveix, què són les noves tecnologies i per a què serveixen; encendre, engegar l’ordinador i descobrir on són les eines fonamentals); 2) Internet Explorer i Mozilla Firefox (creació i manipulació del correu electrònic, cercar informació en els cercadors, copiar informació i enganxar-la en un Word…); 3) (creació de textos, taules……); 4) Aplicació de l’aprenentatge a l’empresa ( creació de cartes formals, cercar informació, composició de nous documents, realització del propi currículum..).
  • Acció d’inserció i acompanyament en el procés d’inserció: Els educadors realitzen, conjuntament amb l’alumna, el procés de cerca de feina. A més, els educadors realitzen trobades amb diverses empreses per parlar-los del projecte i informar-los dels beneficis de contractació d’una persona amb discapacitat: les bonificacions a les quotes de seguretat social (que van dels 4.100 euros d’un contracte temporal d’una dona amb discapacitat als 5.7001 d’un d’indefinit per a un contracte temporal per a una persona amb una discapacitat severa), les subvencions a la contractació indefinida (des d’una subvenció per contracte de 3.907 euros als 6.000 per la deducció de l’impost de societats), les subvencions per a l’adaptació de llocs de treball, supressió de barreres o dotació d’equips de protecció personal. Seguidament, un cop l’alumne o els educadors han detectat un lloc de treball apropiat, l’educador fa les gestions necessàries amb l’empresari per preparar la incorporació de la treballadora en pràctiques. L’educadora realitza diverses entrevistes amb el responsable de l’empresa corresponent. L’objectiu és que l’empresari quedi el màxim satisfet amb la nostra futura treballadora; per això, l’educador també fa un estudi de l’empresa (interessos de futur, història, organització.) i  l’exposa a l’empresari, per tal que aquest determini quines són les seves necessitats reals i quines són les expectatives respecte el futur treballador. Finalment, durant tot el procés de pràctiques l’alumne es reuneix setmanalment amb els educadors per parlar-ne.
  • Acció de seguiment de l’itinerari: setmanalment, l’educador es reuneix amb cada alumna per parlar de com van els cursos, de si creu que necessita algun canvi, de si li serveix, del què ha après. També es parla de qüestions més personals i laborals per comprovar l’autoestima i ganes de treball de l’alumne, i si és necessari cercar noves estratègies.
  • Pràctiques en empreses: l’equip de formadors i educadors es coordina amb la usuària perquè ella mateixa també aprengui a moure’s en el món laboral… L’educador parla amb aquest i parla sobre les condicions de contractació (que són per mig any), així com també el lloc més adient on realitzar l’activitat pel futur practicant. L’alumne comença les pràctiques. A partir d’ara, l’educador parlarà quinzenalment amb el responsable de l’empresa, ja que l’alumna ha de ser el màxim d’autònoma i entendre’s ella sola amb l’empresa. De totes maneres, l’educador es reuneix setmanalment amb l’alumna per comprovar que tot va bé.
  • Prospecció de empreses: necessitats i llocs de treball: Proporcionem les eines i les estratègies necessàries per facilitar a les dones amb discapacitat amb grau social més baix d’exclusió, l’oportunitat de fer pràctiques en empreses i d’un possible contracte, si realitzen bé les pràctiques i els empresaris estan d’acord. També informem a les empreses sobre la llei. LISMI, que per cada 50 treballadors ha de tenir un 2% de persones amb discapacitat. Les empreses amb que hem contat són les següents:

Suara Cooperativa, Fundació Catalana per a la Paràlisi cerebral, Pedagogia Interactiva S.L, Dentifix SL Societat, Unipersonal, Fundació Privada per a la Promoció d’Esportistes Adaptats, Trans Frigo Sant Andreu S. L, Cluster Medica S.L, FMF. S.L, Gestoria Advocat J.A. Feo, M&M Peritatge Assessorament, Finques Martínez S.L, Fustes Martin Guillem S.L, Tech Data España, Grupo Electro Stocks S.L, COCEMFE Catalunya, Schlecker, MRW.

4.1.5. Desenvolupament i execució dels programes.

 

El programa es va ubicar en la demarcació de Barcelona, perquè és on es concentren el 75% de la població de Catalunya, és on hi ha més mitjans de transport que afavoreix la integració laboral i, a on hi ha més empreses, on s’han pogut integrar laboralment i també perquè tenim contactes amb diverses empreses. El 10% de catalanes i catalanes són persones amb discapacitat a empreses. El 10% de catalans són persones amb discapacitat a Catalunya i d’aquestes persones un alt percentatge no estan en el món laboral, sobretot les dones que pateixen una dobles discriminació, per ser dona i per tenir una discapacitat, només el 13% de les dones amb discapacitat treballen, mentre que el 77% reben una pensió no contributiva, la qual cosa suposa tant una m’erma de valoració de les seves capacitats, com una m’erma des de l’economia global del país perquè no contribueix al bé comú. Volem convertir el col·lectiu de les dones amb discapacitat en autònomes, econòmicament contribuents i amb capacitat de decisió. De l’única manera que això es pot aconseguir és encertar-les al món laboral. El disposar d’una economia, de ser autònomes i independents, a la vegada que millorem la imatge públicament d’elles, també es millora l’accessibilitat de les empreses que les contracten, i desfà els prejudicis socials de pànic de la població normal a partir una discapacitat. El fet de contribuir fa que participin de la construcció social. Hem treballat des de la discapacitat també per eliminar falsos estereotips que generen les discapacitats.

Així, l’associació Dones No Estàndards s’ha desenvolupat des del 1 de juliol de 2004 fins a l’actualitat. El servei d’intervenció Psicosociolaboral ha treballat transversalment la integració social de la dona amb discapacitat i a millorat aquesta situació tant forta d’exclusió social, marcant-nos com a prioritat que les dones amb discapacitat participin de l’àmbit públic mitjançant diferents actuacions: amb atenció personal, familiar, amb la realització laboral de la dona amb discapacitat a serveis ordinaris tant públics com privats. Per treballar aquesta última hem creat aquest projecte: Servei d’Inserció Laboral de les dones amb discapacitat a l’any 2017.

4.2. Selecció.

Els criteris de selecció han estat:

  • Dones amb discapacitat.
  • Dones entre 25 i 60 anys.
  • Amb un grau alt d’execució social.
  • Aturades de llarga durada o que no han treballat mai.
  • Amb un baix nivell econòmic.

La selecció s’ha fet entre les 98 dones amb discapacitat que son usuàries de l’Associació Dones No Estàndards, en un principi el compromís era d’atendre  dones, però finalment han estat vint dones amb discapacitat, de les quals totes elles tenen un alt grau d’exclusió social. Són dones amb discapacitats residuals, amb atur de llarga durada, baix nivell econòmic i càrregues familiars, personals i socials que fan que no es valorin ni elles ni els altres.

Això impedeix que s’incorporin a un treball normalitzat. També són dones amb una escassa formació i baixa autoestima, per això hem fet cursos a mida per un lloc concret de treball i un acompanyament els primers mesos, per tal que elles es sentin més segures.

4.2.1. Execució de programes.

 

El objectiu general ha estat que 20 usuàries del Servei Dones No Estàndards Actuem adquireixin les eines necessàries perquè s’integrin al món laboral, gaudeixin d’una vida independent i puguin millorar la seva qualitat de vida, a fi que aconsegueixin una feina i tinguin el mateix sou que qualsevol altra treballadora o treballador sense discapacitat. Volem promoure actuacions per afavorir un canvi cultural i de valors,  la igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral sensibilitzant als empresaris i sindicats.

El nostres objectius han estat millorar les actituds tant de la pròpia usuària del nostre servei, com la dels empresaris. Això ha permès incloure al món laboral i a la societat en general la dona amb discapacitat. Hem aconseguit integrar laboralment el 10% de les usuàries que han participat en aquest itinerari.

 

4.2.2. Anàlisi i objectius dels programes.

 

– Difusió mitjançant la Xarxa Federativa de COCEMFE Catalunya. El Consell Nacional de Dones amb Discapacitat de Catalunya (IMD) Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, hem sensibilitzat als empresaris donant-los fórmules que produeixin l’acceptació de donar un lloc de treball a una dona amb discapacitat, principal problema de la integració laboral en aquest sector. Hem valorat el major número de tasques possibles i diferents dins de les empreses, per difondre la capacitat i la competència de les treballadores amb discapacitat.

– Hem desenvolupat actuacions per tal de conscienciar a l’empresari el fet d’aconseguir eliminar les barreres que impedeixin la inserció laboral de les dones treballadores i adaptar-les per fer la feina. Hem de sensibilitzar als empresaris, formant a candidates i presentar-los a dues o tres candidates aptes pel treball, per tal que l’empresari esculli la més adequada per a la seva contractació, fent-li un seguiment i acompanyament individualitzat durant els primers mesos de relació laboral. De totes maneres l’educador es reuneix setmanalment amb l’alumna per comprovar que tot va bé.

– L’equip de formadors està compost per la tècnica amb Humanitats i una treballadora social, perquè ella mateixa aprengui a moure’s en el món laboral. L’educador parla amb aquesta i parla sobre les condicions de contractació  (que són per mig any), així com també el lloc més adient pel futur practicant on realitzar l’activitat. L’alumne comença les pràctiques. A partir d’ara, l’educador parlarà sempre que sigui necessari amb el responsable de l’empresa, ja que l’alumna ha de ser el màxim d’autònoma i entendre’s ella sola amb l’empresa. De totes maneres, l’educador es reuneix a més setmanalment amb l’alumna per comprovar que tot va bé.

– Setmanalment, el formador es reuneix amb cada alumna per parlar de com van els cursos, de si creu que necessita algun canvi, de si li serveix, d’allò que ha après. També es parla de qüestions més personals i laborals per comprovar l’autoestima i ganes de treball de l’alumne, i si és necessari cercar noves estratègies.

– Hem impartit a les usuàries taller grupals i individuals (gestió del temps, autoestima, treball en equip) per eliminar els mites existents de la dona amb discapacitat i donar-los eines necessàries per preparar-se per la seva inserció laboral.

– Hem elaborat cursos a mida segons la demanda empresarial, adaptats a les condicions de cada empresa per donar i potenciar habilitats vàlides i útils per a la dona amb discapacitat, perquè pugui exercir les funcions adequades en un lloc de treball.

– Hem aconseguit 14 contractes de pràctiques per les dones amb discapacitat.

– Hem aconseguit tracte amb cinc empreses col·laboradores que són les següents:

  • Gestoria Avocat José Antonio Feo.
  • Fundació Privada per a la Paràlisi Cerebral.
  • Cocemfe Catalunya.
  • Fundació Privada per a la Promoció d’Esportistes Adaptats.
  • Suara Cooperativa.

Així les nostres candidates poden aconseguir les destreses i competències apropiades per aconseguir un lloc de treball. Hem realitzat un acompanyament durant un període d’un mes aproximadament.

– Hem aconseguit que una dona s’incorpori al món laboral amb un contracte de treball de sis mesos:

 

 

 

Selecció del professorat

Es va fer una selecció valorant  els coneixements dels docents en matèries de discapacitat. El professorat escollit  va  participar en congressos del món de la discapacitat i va fer cursos sobre gènere i discapacitat. Són els següents:

■ Sra. Roser Ros Riu: Llicenciada en Humanitats, Doctora en Filosofia Política, becada per la U.P.F. Universitat Pompeu Fabra, i pel Ministeri d’Educació – Espanya.

■ Sra. Martha Chacha Naula: Pràctiques, acompanyament, assistència a les usuàries en general.

Relació amb empreses

 

La nostra recerca es va centrar en els nostres contractes aconseguits a través d’amics i familiars que ens han ajudat a contactar amb empresaris interessats en donar contractes de pràctiques. També hem contractat amb altres empreses les quals són:

  • Suara Cooperativa.
  • Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral.
  • Pedagogia Interactiva S.L.
  • Dentifix SL Societat.
  • Fundació Privat per a la Promoció d’Esportistes Adaptats.
  • Cluster Medica S.L.
  • Gestoria Advocat J.A. Feo.
  • M&M Peritatge Assessorament.
  • Finques Martínez S.L.
  • Fustes Martin Guillem S.L.
  • Tech Data España.
  • Grupo Electro Stocks S.L.
  • Trans Frigo Sant Andreu S.L.
  • COCEMFE Catalunya.

Un cop trobat el centre, l’educador s’entrevista amb el responsable. L’educador parla amb aquest sobre les condicions de contractació (que són per mig any), i de les bonificacions a les quotes de la Seguretat, que van dels 4.100€ d’un contracte temporal als 5.700€ d’un indefinit per a una dona amb discapacitat severa. Finalment després de concertar diverses entrevistes amb diferents empreses, hem aconseguit les col·laboracions amb:

■ Gestoria Advocat J.A. Feo.

■ Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral.

■ Fundació Privat per a la Promoció d’Esportistes Adaptats.

■ COCEMFE Catalunya.

■ Suara Cooperativa.

Pràctiques

 

L’alumne comença les pràctiques de mitja jornada i l’equip d’educadors portarà un seguiment amb el responsable totes les vegades que faci falta, doncs es pretén també que l’alumne sigui autònoma, assoleixi les tasques assignades i apliqui els programes informàtics apresos. L’educador es reuneix un cop per setmana amb l’alumna per comprovar que tot va bé.

Relació amb altres centres col·laboradors.

            ■ Gestoria Advocat J.A. Feo.

■ Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral.

■ Fundació Privat per a la Promoció d’Esportistes Adaptats.

■ COCEMFE Catalunya.

■ Suara Cooperativa.

 

4.2.3. Nivell de satisfacció de les persones participants és:

                     100% de Satisfacció.

 4.2.3.a. El detall de les puntuacions directes és el següent:

                                Nivell de satisfacció
En la intervenció dels professionals és de:
1. Insatisfactori 0%
2. Quasi satisfactori 0%
3. Satisfactori 39,93%
4. Molt satisfactori 60,07%
Les infraestructures:
1. Insatisfactori 0%
2. Quasi satisfactori 0%
3. Satisfactori 52,86%
4. Molt satisfactori 47,14%
Pràctiques en empreses:
1. Insatisfactori 0%
2. Quasi satisfactori 0%
3. Satisfactori 28 %
4. Molt satisfactori 72%
Acompanyaments:
1. Insatisfactori 0%
2. Quasi satisfactori 0%
3. Satisfactori 40,10%
4. Molt satisfactori 59,90%
Relació amb les empreses:
1. Insatisfactori 0%
2. Quasi satisfactori 0%
3. Satisfactori 48,02%
4. Molt satisfactori 51,98%
Com valora el projecte:
1. Insatisfactori 0%
2. Quasi satisfactori 0%
3. Satisfactori 29,70%
4. Molt satisfactori 70,30%
El promig de valoració és:
1. Insatisfactori 0%
2. Quasi satisfactori 0%
3. Satisfactori 39,16%
4. Molt satisfactori 60,84%

            

             Podem afirmar doncs que 100% és satisfactori o molt satisfactori.

 

4.2.3.b. El grau d’utilitat del programa per a la persona participant és:

 

100% de Satisfacció.

                                Grau d’utilitat
Per la motivació:
1. Insatisfactori 0%
2. Quasi satisfactori 0%
3. Satisfactori 29%
4. Molt satisfactori 71%
Pràctiques a l’empresa:
1. Insatisfactori 0%
2. Quasi satisfactori 0%
3. Satisfactori 45,26%
4. Molt satisfactori 54,74%
Els coneixements adquirits:
1. Insatisfactori 0%
2. Quasi satisfactori 0%
3. Satisfactori 36,56%
4. Molt satisfactori 63,44%
El acompanyaments laborals:
1. Insatisfactori 0%
2. Quasi satisfactori 0%
3. Satisfactori 21,09%
4. Molt satisfactori 78,91%
Valoració de la utilitat del projecte:
1. Insatisfactori 0%
2. Quasi satisfactori 0%
3. Satisfactori 29%
4. Molt satisfactori 71%
El promig de la valoració de la utilitat del projecte és:
1. Insatisfactori 0%
2. Quasi satisfactori 0%
3. Satisfactori 31,50%
4. Molt satisfactori 68,50%

              Podem afirmar doncs que 100% és satisfactori o molt satisfactori.

 

4.2.3.c. Nombre de persones participants.

 

Nombre total de participants. Nombre de persones demandants d’ocupació, perceptores de prestacions o subsidi d’atur. Percentatge que representen el nombre de persones perceptores de prestacions respecte del nombre total de persones participants.
14 0 0%

 

 

  1. XARXA INTERNACIONAL: LA CONVENCIÓ EUROPEA VERS LES DONES AMB DISCAPACITAT.

 

5.1 Xarxa Internacional: La Convenció Europea vers les dones amb discapacitat.

 

Arran de les Jornades Internacionals: La Convenció Europea vers les dones amb discapacitat  de Barcelona 2006, es va constituir la Xarxa amb dones amb discapacitat de 18 països d’Europa diferents, amb l’objectiu d’impulsar el paper actiu de les dones amb discapacitat dins la societat i les mesures de protecció i promoció dels drets d’aquestes arreu d’Europa, així com les estratègies i instruments necessaris per a aconseguir-ho,  tot insistint en la necessitat d’introduir la perspectiva de gènere en la definició de les polítiques econòmiques europees  mundials i promoure els drets humans i la cultura d’igualtat. Per aquest any s’han celebrat diverses trobades a Barcelona i Madrid.

(Es va desenvolupar en quatre eixos temàtics: “Drets Humans”, “Treball i Economia”, “Educació, Formació i Cultura” i “Presa de Decisions”).

Estem coordinades entre nosaltres per tal de trobar noves estratègies per aconseguir actuar transversalment des de l’àmbit local cap a l’àmbit públic, ja que hem de tenir en compte que el 8% de la població  mundial som dones amb discapacitat, i hem d’estar a tot arreu, com la resta de la població. Amb el principal propòsit d’anar conquerint que les dones amb discapacitat anem aconseguint la igualtat d’oportunitats i es respectin els drets humans del nostre col·lectiu.

5.2 Objectius de la Xarxa:

 

Els objectius d’aquest any han estat:

– Deconstruir els prejudicis existents en la població dona i població discapacitada, potenciant l’emergència de valors positius, justos i solidaris que preservin el malestar general que provoca a tots la presència de la dona amb discapacitat en els àmbits públics.

– Conquerir el dret a decidir i ocupar l’espai públic, polític i econòmic de les dones amb discapacitat.

– Impulsar mesures de discriminació positiva i promoció dels drets de les dones amb discapacitat a Europa.

– Dur a terme una tasca de difusió a tota la societat sobre la Xarxa Internacional, i difondre quins són els nostres objectius i actuacions previstes.

– Fer participar a les dones amb discapacitat a l’àmbit públic perquè aconsegueixin construir una cultura on la dona amb discapacitat sigui tant valorada com a dona i per la seva aportació al món. Que vagi produint la igualtat d’oportunitats i els Drets Humans siguin respectats per a tothom.

– Impulsar el paper actiu de les dones amb discapacitat en la societat i les mesures de protecció i promoció dels drets de les dones amb discapacitat a Europa, així com les estratègies i instruments necessaris per aconseguir-ho, i, tanmateix, insistir en la necessitat d’introduir la perspectiva de gènere en la definició de les polítiques econòmiques europees i mundials.

 

5.3 Programació per aquest any 2017.

 

Ha estat:

  1. a) Donar suport i coorganitzar dues trobades internacionals a Barcelona i Madrid.
  2. b) Assajos setmanals i representació del Grup de Teatre No Estàndards.

I hem començat els contactes i trobades per crear una federació  autonòmica catalana.

5.4 Grup de Teatre No Estàndard.

Formació i característiques

Des de l’any 2004 fins ara el grup de teatre de les Dones No Estàndards continua treballant amb l’autoestima, la comunicació i les estratègies socials de les dones, reforçant els vincles i la comunicació amb una manera de divertir-nos i al mateix temps forçar-nos per treure el millor de nosaltres mateixes. Però de mica en mica, el teatre va anar agafant protagonisme de manera que en aquesta nova etapa aquest projecte s’ha acabat convertint en el Grup de Teatre No Estàndards, el qual dinamitza de forma  lúdica la relació de  la nostra associació amb la societat en general i d’aquesta amb la nostra entitat.

S’ha convertit en un referent de conviure de forma agradable i alegrement en la no estandarització i la diversitat.

Aquest any van estrenat l’obra de teatre “Fàbula de la bruixa No Estàndard” el dia 19 d’octubre de 2017. Va ser una obra molt divertida amb un vestuari molt extravagant amb diferents balls i cançons.

Representació de l’obra “Fàbula de la Bruixa No Estàndard”

 

Composició.

 

Aquest any està compost per catorze  persones; dones, dones amb discapacitat, homes i treballadores del servei “Les No Estàndards Actuem”, els quals han anat creant un argument amb la idea que cada personatge fes una representació en la qual es fes palès una de les discriminacions o estereotips dels que som víctimes les dones amb discapacitat, de manera lúdica utilitzant l’art de la dramatització per elaborar-ho en forma de comèdia, on els espectadors i espectadores poguessin passar una bona estona divertida i els féssim participar també amb els actors, i així apropar el públic a nosaltres i anar desfent amb el gaudir i la rialla els estereotips que hi ha sobre la població de les dones amb discapacitat i les diversitats.

Plataforma que ens permet veure’ns al damunt de l’escenari d’un veritable teatre i tenir una millor coordinació.

 

Aquest any amb motiu de les jornades realitzades per celebrar el 20è aniversari de l’Associació, vam estrenar l’obra de teatre “20 anys a Gràcia, 20 anys al món” que fa un recorregut de la història de l’Associació durant aquests anys.

Va ser una obra molt divertida i animada, on el públic va participar i gaudir amb nosaltres.

  

El Grup de teatre No Estàndard (www.teatrenoestandard.cat) es reuneix i assaja el divendres a la Sala d’Actes del Districte de Gràcia de l’Ajuntament de Barcelona de 17:00h a 20:00h, per poder assajar de forma més còmoda, ja que l’espai és molt gran i facilita la mobilitat de les dones que van amb cadira de rodes, així com també disposa d’una plataforma que ens permet veure’ns com damunt de l’escenari d’un veritable teatre i tenir una millor coordinació.

El grup participant d’actrius i un  actor són els que composen l’obra i l’elaboració de diversos esquetxos. El procediment és el següent:

1) Capturar l’estereotip que discursivament es vol representar.

2) Crear una escena i un diàleg vers l’estereotip.

3) Elaboració d’un guió escrit, que està obert fins que no s’acaba tota la obra.

4) Elecció de si la representació es vol fer còmica i/o dramàtica.

5) Assajar l’obra fins que aquesta pren la forma que considerem adient.

6) Introducció de la música i la coreografia.

7) Elecció del vestuari, el maquillatge i el decorat adequat.

8) Es posa nom a l’obra.

9) Se li dona publicitat.

10) Es representa en diferents escenaris de la ciutat, de Catalunya i de l’estat espanyol.

Representació “Creuer la Gran Cascada”

 

Obres de Teatre.

 

Així el grup de teatre No Estàndards ha escrit, muntat  i representat tres obres:

“Creuer la Gran Cascada”

“ Ricardo  Corazón de Cabrón”

“ La Discapacitat discrimina o sedueix?“

“ 20 anys a Gràcia, 20 anys al món”

“ Fàbula de la bruxa No Estàndards”

Aquestes tres obres tenen en comú el fet de parlar del tema de la discapacitat, però cadascuna des d’una vessant diferent. Així, algunes tracten la discriminació social i laboral, els estereotips socials existents, les relacions sexuals i la maternitat, etc. I sempre ho fem des de l’humor i la ironia, en un intent de conscienciar la població de la discriminació i la violència que les dones amb discapacitat sofreixen diàriament.

La gran majoria dels llocs on hem representat les nostres obres estan situats a la província de Barcelona. Però també hem realitzat representacions fora de la nostra província, en la resta del territori espanyol, a ciutats com Barcelona, Madrid i Londres.

Les actrius i  actors són els següents:

– Sra. Marina Feo Castellà

– Sr. Jaume Ros Navarro

– Sra. M. Carme Riu i Pascual

– Sr. Albert Angulo Escriu

– Sra. Roser Ros Riu

– Sra. Juana Benítez Arévalo

– Sra. Mª Jose Capdevila Corpas

– Sra. Martha Fabiola Chacha Naula

– Sra. Ana Garcia Martínez

– Sr. Josep Vega Gil

– Sra. Cristina López Bernert

– Sr. Carles Aleman

– Sra. Sunita Subedi

 

Objectius.

Els objectius d’aquesta activitat són:

El nostre objectiu inicial és dinamitzar de manera lúdica la relació de la Dona amb Discapacitat amb la societat en general i aquesta amb nosaltres, de forma que el Grup de Teatre No Estàndard en el seu art esdevingui un referent de convivència de forma agradable en la no estandardització i potenciï la diversitat.

A través d’aquesta activitat hem treballat l’autoestima, la comunicació, les estratègies socials, reforçant  els vincles  i  la comunicació d’una manera  que  ens permeti divertir-nos i al mateix temps treure el millor de nosaltres.

– Dinamitzar de forma lúdica la nostra associació amb la societat en general i  aquesta amb la nostra entitat, de manera que el Grup de Teatre No Estàndard es converteixi en un referent de convivència de forma agradable i alegre en la no estandardització i la diversitat.

– Representacions en les quals es remarca les diferents discriminacions de les quals són víctimes les dones amb discapacitat de manera lúdica amb la finalitat d’apropar al públic a nosaltres, i anar suprimint a través del riure els estereotips que hi ha sobre la població de les dones amb discapacitat i les diversitats.

– Transmetre al públic que el nostre treball no és terapèutic, sinó que fem art i estem formant artistes. La finalitat del nostre grup de teatre No Estàndard és teatral i escènica, No terapèutica.

– Proporcionar al grup de teatre representacions de les obres a diferents llocs comarcals i estatals.

– Crear i fomentar la creativitat individual i grupal

– Treballar amb les diferents habilitats personals de cada una de les usuàries amb la finalitat d’aconseguir una seguretat personal.

– Crear confiança mútua, eliminar la por al ridícul i a la crítica.

– Estimular el desenvolupament de les capacitats físiques, afectives, intel•lectuals i socials a les dones amb discapacitat.

Resultats:

– Curs de Teatre i Creativitat dirigida per la nostra assessora Sra. Irma López Gonzalez: Adquisició de competències socials, autoestima, consciència de la situació de la dona amb  discapacitat i aconseguir habilitats creatives i artístiques.

– Curs de Psicodrama en el Teatre dirigit per la sra. Marga Loriente.

– Elaboració dels guions, els quals acostumen a estar oberts a modificacions.

– Participació i creativitat de cada una de les usuàries de l’Associació, així com voluntaris que han volgut col·laborar i aportar idees.

Promoció als diferents districtes de Barcelona: donar publicitat al Grup de Teatre No Estàndard i al nostre servei d’intervenció amb les dones amb discapacitat.

-El grup de Teatre No Estàndard assaja tots els dijous de 17 a 20 hores al local dels castellers de  Gràcia.  Hem actuat dues vegades:

– Hem  representat  les nostres obres:

  1. Al centre cívic La Sedeta, el qual es troba al carrer Sicília núm. 321, el dia 2 de juny del 2017, vam representar l’obra “La Bruixa No Estàndard.”
  2. A l’envelat dels jardinets de Gràcia, el dia 22 de juny del 2017, vam representar l’obra “Creuer la Gran Cascada.”
  3. A les festes de la Mercè en el Fòrum sobre les Violències de Gènere, que es va celebrar a la Casa Bonnemaison, el dia 25 de setembre del 2017, vam representar l’obra “Creuer la Gran Cascada.”
  4. En el si del congrés sobre la Violència de Gènere, el dia 10 de novembre del 2017, vam representar les següents obres: “En busca de la matriu perduda” i “Ricardo Corazón de Cabron.”

Totes amb una gran afluència de públic.

També hem participat a les festes de la Mercè.

  1. ALTRES PROJECTES REALITZATS

 

6.1. Nexe amb la Diversitat

Nexe amb la Diversitat, és un projecte dirigit als més joves, amb la finalitat de fer que els més joves que fins al moment no han estat mai en contacte amb el món de la discapacitat, la coneguin millor, i potenciar la diversitat, que els joves aprenguin a viure amb les diferències sense cap angoixa i promoure l’auto acceptació, millorant  l’autoestima per a desenvolupar-se com a persones.

En aquest projecte es treballa amb la prevenció dels prejudicis i els estereotips entorn a la demanda de la moda estètica actual, el gènere, la diversitat ètnica i la discapacitat.

Amb el desenvolupament de quatre jocs i materials didàctics per impartir quatre classes del crèdit obligatori de tutoria, ensenya als alumnes a auto-reflexionar, detectar que tots tenim diferències que no ens agraden i visionar que precisament aquestes ens donen personalitat,  treballant així sobre les diferències provocades pels estereotips de la moda, el gènere, la discapacitat o les ètnies.

El projecte es desenvolupa en quatre classes d’una hora intercanviant varis tipus d’activitats com són un joc, un vídeo, un debat, etc.

Es potencien els temes del gènere, la diversitat, l’ètnia (aprendre a viure amb respecte) i la moda (l’estètica).

A la 1ª classe es treballa el subjecte de la diversitat i la satisfacció a través de la diversitat. Es veu com la diversitat pot provocar la discriminació però també nous coneixements “aprendre a aprendre”.

A la 2ª classe es treballa la interrelació i les diferències en les relacions socials, potenciant el respecte cap a l’altre i l’acceptació.

A la 3ª classe  es fa èmfasis en el gènere i les diferencies físiques. Es passa un vídeo, amb la intenció de provocar un canvi de pensament sobre les persones amb discapacitat. Tots som únics i diversos. La diversitat radica en l’essència de la diferència.

A la 4ª classe es potencien nous valors culturals. Es parla de les costums, i de com els valors sostenen les costums. Analitzant els valors culturals actuals de la nostra societat i fent un anàlisis per si són  correctes o bé es poden millorar.

Al final del programa es realitza un resum per cada alumne i es debateix què s’ha après al llarg d’aquest projecte. Es veu un abans i un després en la mentalitat d’aquelles persones que no han viscut la discapacitat d’aprop, i quin és el seu pensament actual referent a aquest col·lectiu.

És interessant veure l’evolució del jovent i amb quina rapidesa arriben a normalitzar dins els seu entorn i la seva ment la diversitat de les discapacitats.

Aquest projecte ha sigut realitzat cinc cops aquest any 2017.

6.2. Dones de Barcelona

 

Aquest projecte va néixer per la idea de l’associació de transformar la creença que existeix al voltant de  la dona amb discapacitat.

“Conviure amb la diferència és una forma de vida”.

Aquest projecte consta d’una exposició de tres supòsits teòrics, com són la cultura, la sociabilitat i la maternitat.

Aquest projecte neix d’una recerca científica on es va trobar un índex de puntuacions de les capacitats de les persones, dividit en divuit àmbits. (autonomia, tradicional de les dones, economia, relacions i intel·lectualitat).

La metodologia d’aquest projecte, era inicialment fer una enquesta als assistents de les xerrades sobre 60 capacitats per a les quals es consideraven aptes, sense donar cap tipus d’informació sobre el que anaven a fer o a veure. Amb posterioritat, es feia entrar dins la sala tres dones amb discapacitat (eren dones amb una discapacitat física del  70%), i es tornava a passar la mateixa enquesta, en aquest cas es tractava de respondre amb les mateixes preguntes sobre les 60 capacitats que pensaven que podien tenir aquestes tres dones amb discapacitat. Al finalitzar la jornada, després de més d’una hora i mitja de durada, on s’exposava sobre la discapacitat amb vídeos, entrevistes,etc., es tornava a passar la mateixa enquesta amb les capacitats que creien que les tres dones amb discapacitat eren capaces de fer. Es comparaven les respostes, i es podia veure el canvi i l’evolució global dels assistents a les xerrades.

S’aprèn i a la vegada es descobreix com les dones amb discapacitat estan dotades de gran capacitat de treball i equilibri emocional i com gaudeixen de la cultura i viuen en plenitud i qualitat.

Aquest projecte ha estat realitzat sis vegades aquest any 2017.

6.3. La Construcció Social de la Discapacitat Manifesta a la Dona.

La Construcció Social de la Discapacitat Manifesta a la dona és un recull de ponències realitzades per diferents professors d’universitat en unes jornades sobre la discapacitat.  Aquestes jornades es varen fer juntament amb la nostra Associació, i d’aquí va sorgir l’edició d’un llibre anomenat “La construcción social de la discapacidad manifiesta en la mujer”.

 

Les jornades es varen organitzar amb la finalitat de donar a conèixer la dona amb discapacitat  i  la seva lluita pel reconeixement dels seus drets al llarg de més de vint anys de reclamacions.

Actualment el que fem es traspassar els coneixements adquirits en aquesta jornada a totes aquelles persones que no tenen informació de la cultura de la discapacitat.

  1. PARTICIPACIÓ SOCIAL

 

7.1. Assemblea de ciutadans amb discapacitat de Barcelona.

El dia 1 de juliol del 2017 es va celebrar una Assemblea de ciutadans amb discapacitat de Barcelona a l’hotel Amrey Sant Pau, al C/ Sant Antoni Maria Claret 173 de Barcelona, per tal d’informar l’estat de la situació actual de les persones amb discapacitat.

 

7.2. Seminari sobre violència de gènere.

El dia 24 d’abril del 2017 es va convocar la taula “Programes d’ Atenció a Dones Immigrants, Dones amb Disfuncionalitats i Dones procedents de Zones Rurals” a la Facultat de Dret.

Al seminari es va fer una ponència on Lorena Antón García va donar dades  per poder veure  l’impacte que té la violència de gènere en el col·lectiu de dones migrades. També María Martín va explicar l’atenció integral i els programes que es van dur a terme amb dones immigrants de Salt.

Carme Riu Pascual va parlar de projectes i programes d’inserció laboral, de prevenció de la violència de gènere, de sensibilització contra la discriminació, de prejudicis, etc. cap a dones amb diversitat funcional.

Silvia Mota va presentar els programes i les dificultats i avantatges de treballar en l’atenció a la violència en zones rurals.

 

7.3. MEMBRES DE FEDERACIÓNS I PLATAFORMES.

 

  • COCEMFE, Confederació Espanyola de Minusvàlids Físic de Catalunya. La nostra presidenta és secretaria de la Junta Consellera de COCEMFE Catalunya. Assistència participació i gestió d’una reunió setmanal.
  • COCEMFE Estatal: Som Consellers de Cocemfe Espanya. Assistència participació i gestió de sis reunions a l’any.
  • CEMUDIS, Confederació Estatal de Dones amb Discapacitat. Vicepresidenta de la Confederació Estatal de Dones amb Discapacitat. Assistència participació i gestió d’una reunió mensual.
  • COCARMI, Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat. Representant a COCEMFE en el COCARMI. Assistència participació i gestió de dues reunions a l’any.
  • Xarxa Contra les Violències cap a les Dones. Assistència participació i gestió de sis reunions aquest any.
  • VII Fòrum Contra les Violències V Fòrum Europeu. VII Fòrum Contra les Violències V Fòrum Europeu, i fent un taller de teatre. Assistència participació i gestió d’una reunió al trimestre.
  • Federació de Famílies Plurals: Tresorera de la Junta Directiva. Assistència participació i gestió d’una reunió al més.
  • Plataforma la Convenció Europea Vers les Dones amb Discapacitat: Arran de les Jornades Internacionals: La Convenció Europea vers les dones amb discapacitat de Barcelona 2006, es va constituir la Xarxa de dones amb discapacitat de 18 països d’Europa diferents, amb l’objectiu d’impulsar el paper actiu de les dones amb discapacitat dins la societat i les mesures de protecció i promoció dels drets d’aquestes arreu d’Europa, així com les estratègies i instruments necessaris per a aconseguir-ho, tot insistint en la necessitat d’introduir la perspectiva de gènere en la definició de les polítiques econòmiques europees i mundials i promoure els drets humans i la cultura d’igualtat. Assistència participació i gestió d’una reunió al trimestre.
  • Comissió de la dona del CERMI (confederació Espanyola de Representants de les persones amb Discapacitat). Representem al COCARMI dins les reunions executives del CERMI, que es realitzen a Madrid tres cops l’any.
  • Eleccions al Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD). L’Associació Dones No Estàndards aquest any va participar com representat de les persones amb discapacitat física a les eleccions per formar part del Consell Rector de l’Institut Municipal de les Persones amb Discapacitat. El grup de persones amb discapacitat física que va representar a la nostra entitat amb el lema “Res de Nosaltres Sense Nosaltres” estava format per candidats que pertanyen a diferents entitats; Fundación Adapta2, Assemblea de Persones amb diversitat funcional/amb discapacitat del àrea metropolitana de Barcelona, Associació Dones No Estàndards i dos persones independents i que tots són activistes compromesos en la defensa dels drets de les persones amb discapacitat.

En aquestes eleccions es va votar per triar les persones representants dels diferents col·lectius de persones amb discapacitat per formar part del Consell Rector de l’Institut Municipal de les Persones amb Discapacitat (IMPD) màxim òrgan de govern de l’Institut.

L’Institut Municipal de les Persones amb Discapacitat és l’organisme de l’Ajuntament de Barcelona que impulsa polítiques i actuacions amb la participació de les persones amb discapacitat i de les entitats i associacions de la ciutat, en els àmbits de la discapacitat física, auditiva, visual, intel·lectual i per trastorn mental.

La seva missió és promoure activitats, impulsar programes i prestar serveis a les persones amb discapacitat i diversitat funcional de Barcelona, tant des de la mateixa organització municipal com a través de la col·laboració amb les entitats, per tal de millorar la qualitat de vida, l’autonomia personal i la vida independent de les persones amb discapacitat de Barcelona.

Las eleccions es van dur a terme el 2 de juliol de 2017 i com he dit avanç la nostra Associació es va presentar a la candidatura amb el lema “Res de Nosaltres Sense Nosaltres” on els candidats van ser els següents:

La Sra. Mª Carme Riu Pascual, Presidenta de l’Associació Dones No Estàndards, la Sra. Pilar Ginovart Pons. Membre activa de la Comissió de violència de gènere de l’Associació Dones No Estàndards, el Sr. Jose Miguel Esteban Lupiañez Membre fundador de l’Associació de disminuïts Sants-Montjuïc, el Sr. Bertrand de Five Pranger. Fundador i president de la Fundació Privada per a Esportistes Adapta2, el Sr. Emilio Suárez Sánchez. Fundador d’una escola per persones amb discapacitat a la església San Ramón i com suplents; la Sra. Neus Mora Fernàndez, Sòcia molt activa a l’Associació Dones No Estàndards i de la Comissió de violència de gènere de l’Associació Dones No Estàndards, la Sra. Neus Carbonell Guasch. Molt activa i col·laboradora en la defensa de les reivindicacions del col·lectiu de persones amb discapacitat i els Drets Humans. El Sr. Benito Sánchez Suárez. Participant actiu en els projectes de sensibilització de la Fundació Catalana per la Paràlisi Cerebral.

Els punts que van proposar a la nostra legislatura van ser els següents:

La Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides 2006 sigui la eina per conquerir i defensar els nostres drets.

L’Ajuntament contempli els drets de les persones amb discapacitat i els garanteixi.

Avancem en l’accés al poder i la presa de decisions.

  • El transport públic sigui totalment accessible per tothom (autobusos, metro, tots els taxis, telefèrics, funiculars, tramvies, tramvia blau, etc.) i que es tingui cura del funcionament i manteniment adequat tant per Barcelona com per l’àrea metropolitana. S’elabori un Pla de parades d’autobusos i d’aparcaments públics a Barcelona per persones amb  diversitat funcional i s’implementi.
  • L’Ajuntament de Barcelona ha de garantir que tot transport regular que circuli per la ciutat sigui totalment accessible.
  • Garantir l’escolarització de tota la infància amb diversitat funcional i el seguiment de la seva assistència a l’escola. Així com tingui una educació física como tota la infància amb l’assessorament si s’escau de la federació d’esports de la discapacitat.
  • Promocionarem la creació de grups de persones amb diversitat funcional per fomentar la participació.
  • Es potenciïn llocs de treball per a persones amb discapacitat implicant els sindicats i les administracions. Fomentarem que la formació laboral per adults sigui incentivada i campanyes de sensibilització dirigides a la ciutadania en general, per mostrar les capacitats de les persones amb discapacitat/diversitat funcional.
  • Potenciarem l’aplicació de la normativa d’adjudicació de l’habitatge social per persones amb discapacitat on es contempla el greuge econòmic comparatiu.
  • Vetllarem per garantir que totes les accions que es realitzin en els habitatges privats siguin accessibles, tant si s’arrangen com si son de nova construcció i que s’instal·li la domòtica adient segons l’accessibilitat universal.
  • Universalitzarem el projecte de vida independent de l’Ajuntament de Barcelona fins cobrir les necessitats de les persones amb discapacitat/amb diversitat funcional de la ciutat.
  • Es garanteixi el control de l’accessibilitat de Barcelona i s’apliqui per tal de controlar-la a tots els equipaments públics
  • Es garanteixi que totes les actuacions que es facin en les activitats de temps lliures és dotin dels recursos humans i tecnològics adients per a tota la ciutadania de Barcelona.
  • S’elimini i previngui la violència de gènere i/o normalista als equipaments municipals.
  • S’elaborin els pressupostos de l’Ajuntament comptabilitzant econòmicament l’aplicació vers les persones amb discapacitat i garanteixi que es contempli el greuge econòmic comparatiu que suportem, per tal que siguin justos en la seva distribució.
 RESULTATS DEFINITIUS ELECCIONS CONSELL RECTOR IMPD 2017
Candidatures del sector de discapacitat física
Candidat/a vot electrònic vot paper total

 

Mª Carme Riu Pascual 334 432 766
Pilar Ginovart Pons 304 375 679
Jose Miguel Esteban Lupiañez 256 336 592
Bertrand de Five Pranger 215 286 501
Emilio Suárez Sánchez 223 310 533
Vots Totals                                      1.332 1.739  3.071
       
 

A les noticies de BTV va sortir la jornada de eleccions el dia 2 de juliol de 2017. Aquest es el link on es pot consultar la noticia:

http://www.btv.cat/btvnoticies/2017/07/02/impd-participacio-diversitat-funcional-fisica-intel%C2%B7lectual-trastorn-mental-auditiva-visual/

Manifest del 25 de novembre de 2017 del Dia Internacional de la No violència contre les Dones i les Nenes

Xerrada de la Sra. Roser Ros com a membre de l’Associació Dones No Estàndards:

Participacio de la nostra presidenta la Sra. Carme Riu Pascual a la Jornada sobre “Una Europa amb valors: Discapacitat

8. MEMBRES DELS CONSELLS INSTITUCIONALS

L’Associació Dones No Estàndards forma part i desenvolupa activitats en els següents òrgans:

Sra. Maria Oliver, Sra. Rosa M. Claret, Sr. Jorge Gonzalez, Sra. Pilar Aguilar, Sra. Raquel Rodríguez, Sra. Guadalupe Moreno, Sra. Adelaida Navarro, Sra. Concepció Monrreal, Sra. Rosario Piedecausa, Sra. Rafaela Ortiz, Sra. Alicia Vélez, Sra. Naddyr Bonifacio, Sra. Martha Chacha, Sra. Roser Prats i la Sra. M. Carme Riu, presidenta de l’associació Dones No Estàndards.

 

 

  • 1- Consell Nacional de Dones de Catalunya: On estem entre totes les dones de Catalunya. Des d’aquí formem part de la Comissió Internacional d’aquest Consell i participem en els diferents eixos del Pla d’Acció i desenvolupament de les polítiques de dones de Catalunya pels anys següents.
  • 2- Junta Permanent del Consell Nacional de Dones de Catalunya: Formem part de la Junta Permanent de Consell Nacional de Dones de Catalunya (mitjançant la Xarxa Vinculant) cosa que ens ha permès participar en l’elaboració de l’esborrany de l’Avantprojecte de la Llei pels Drets de les Dones per a l’Eradicació de la Violència Masclista. A la vegada hem participat en l’Avantprojecte de Llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat entre dones i homes (títol provisional). Estem entre totes les dones de Catalunya. Fem representació del Consell Nacional de Dones a l’Observatori Nacional de Famílies del Departament  de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. Participem en totes les convocatòries.
  • 3- Consell Municipal de Dones de Barcelona. On treballem totes les qüestions que afecten a les dones de Barcelona i ens reunim un cop cada 3 al mesos. Estem entre totes les dones de Barcelona.
  • 4- Membre del Consell Executiu de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona. Assistència, participació i gestió de cinc reunions a l’any.
  • 5- La Junta Permanent del Consell Municipal de Dones de Barcelona. On seguim totes les actuacions que desenvolupa l’Ajuntament de Barcelona a la ciutat, i a l’entorn de les dones de Barcelona, inserint per tal que la dona amb discapacitat sigui a cada acte proposat per l’Ajuntament de Barcelona.
  • 6- Membre Permanent del Consejo Estatal de la Mujer de España. Assistència, participació i gestió de quatre reunions a l’any.
  • 7- Membre del Consejo Estatal de la Mujer de España. Assistència, participació i gestió de dues reunions a l’any.
  • 8- Representant a l’Observatori Estatal de la Violència de Gènere. Assistència, participació i gestió de dues reunions a l’any.
  • 9- Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona. Assistim a les reunions de la Rectora, tres cops l’any, on decidim totes les actuacions que es duran a terme al llarg de l’ any. Intervenim en tota la política de l’ Institut Municipal de les persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona. Al mes de març d’aquest any  varen haver eleccions per sufragi universal entre les persones amb discapacitat de Barcelona i la nostra associació va presentar candidatura encapçalant la candidatura de COCEMFE Catalunya.
  • 10- Membre de l’Observatori Nacional de Famílies del Departament de Benestar. Social i Família. Assistència, participació i gestió de dues reunions a l’any.
  1. PUBLICACIONS

 

Pie Balauger, Asun: VIOLENCIA, MUJER Y DIVERSIDAD FUNCIONAL. LA VULNERABILIDAD AUMENTADA.

 

“Introducción

Hablar de mujer y diversidad funcional es hacerlo de violencia. Aunque la violencia ha golpeado al colectivo de personas con diversidad funcional en su conjunto a lo largo de la historia, las mujeres con diversidad funcional han sufrido en mayor medida esta violencia. En el recorrido  histórico de atención a las personas con diversidad  funcional vemos eugenesia, exclusión, encierro, corrección o reparación. Estas y otras actitudes responden a una mirada trágica e intolerable de la diversidad funcional que actualmente explica actuaciones y situaciones de violencia real, simbólica o estructural dirigida a este colectivo. Pero lo que cabe resaltar con mayor claridad es la profunda naturalización de esta violencia y, en consecuencia, su invisibilidad. Podemos llegar a decir que las mujeres con diversidad funcional son la subalterna de la subalterna. Es decir, ocupan un lugar de radical alteridad que dispara los niveles de precariedad y vulnerabilidad problemàtica.

En definitiva, debemos tener clara la vinculación de la violencia dirigida a las mujeres con diversidad funcional con lo que llamaremos nuestro imaginario social. No podemos por tanto, abordar de manera completa esta temática sin profundizar en los ejes que ordenan el  mapa conceptual actual que la descodifica. Vemos pues, que cabe preguntarse ¿qué miradas han existido y existen sobre la diversidad funcional? ¿Cómo reacciona lo social ante una diferencia radical? ¿Qué ocurre con la distancia entre el arsenal jurídico, discursivo y la práctica o vida real de los sujetos? ¿Dónde observamos violencia y que formas toma? ¿Qué tipo de discursos científico-técnicos avalan y justifican algunos tipos de violencia? ¿Qué podemos hacer con esta violencia y hostilidad que castiga a los cuerpos diferentes? Comprender por tanto, el  nivel de violencia inscrito en el colectivo de personas con diversidad funcional, supone revisar algo del orden epistemológico, histórico, legislativo…A priori podemos decir, que todo lo que conforma nuestro entorno (a nivel macro y microsocial) agrede muy violentamente a las personas con diversidad funcional, especialmente a ellas. Tanto más cuando ni se reconoce, ni se detecta, normalizando un estado de permanente agresión y hostilidad. Por lo tanto, seguimos preguntándonos ¿qué es lo que ha favorecido esta situación? ¿Cómo se ha llegado a esta equiparación entre inferioridad social  y diversidad funcional, promovida y defendida? En este sentido, nos atrevemos a afirmar que la muerte, en su sentido más literal, es un tipo de epistemología de la diversidad funcional, sino la más visible, sí la más extendida y silenciada.

En este texto, abordamos, por tanto, dicho imaginario social entendido este como violencia legítima y extendida sobre los cuerpos diversos. A continuación tratamos aspectos cuantitativos constatables que evidencian, más allá de los discursos y hermenéuticas, hechos fehacientes de violencia. Posteriormente abordamos la cuestión de la intersectorialidad que supone el eje mujer y diversidad funcional, más allá de ser una subcategoría de la violencia. Finalmente, cerramos con los aportes discursivos de la Asociación Mujeres No Estándar con la pretensión de abrir nuevos significados y significantes sobre ser mujer con diversidad funcional”.

  1. “Cuantificando una violencia secular

¿Dónde vemos y en qué se concreta el clima social de violencia dirigido a las personas con diversidad funcional y específicamente a las mujeres? Antes de contestar ya avanzamos que nos encontramos frente a un grupo minoritario –las personas con diversidad funcional- y dentro de él –las mujeres con diversidad funcional- que sufre,  cotas mayores de desempleo, salarios inferiores, menor acceso a los servicios de salud, mayores carencias educativas, escaso o nulo acceso a programas y servicios dirigidos a mujeres y un mayor riesgo de padecer abuso sexual y físico. Esta situación está relacionada con la violencia secular que concurre paralelamente con su invisibilización. Veámoslo por sectores.

En educación existe la tendencia a negar o limitar su acceso. Especialmente esto se agrava en el caso de las mujeres con diversidad funcional. En muchas sociedades se entiende que la mujer no necesita formación, si a esto añadimos una diversidad funcional, el estímulo que reciben para acceder al sistema educativo es prácticamente inexistente (A.A.V.V., 1998). Por este motivo, el índice de analfabetismo es superior al de los hombres con diversidad funcional.

Relacionado con los bajos niveles formativos  disminuyen las posibilidades de inserción laboral. En 1998 “de los 40 millones de personas con discapacidad en la Unión Europea, casi un 50% se encontraba en edad activa. Aproximadamente el 17% de la población en edad laboral estaba afectada por una discapacidad. La tasa media de empleo de las personas con discapacidad era del 44% frente al 61% de la media en su conjunto.  El 76% de los hombres sin discapacidad estaban empleados, frente a solo el 36% de hombres con discapacidad. En el caso de las mujeres, el 55% estaban empleadas frente al 25% de mujeres con discapacidad (A.A.V.V., 1998). En 2010 las cifras son las siguientes: la tasa de actividad de las personas con diversidad funcional es del 36,2% frente al 75,9% del resto de la población. La tasa de paro de las mujeres con diversidad funcional es del 24,9% por el 22,3% para los hombres con diversidad funcional. Es decir, la tasa de empleo de los hombres con diversidad funcional supera en más de ocho puntos a la de las mujeres. A esto debemos añadir el hecho que de las personas empleadas, la mayoría lo hace en oficios mal remunerados y en situaciones de explotación. Las trabajadoras y trabajadores con diversidad funcional son, en fin, más pobres que el resto”.

“En relación al nivel económico es relevante el estudio presentado el año 2006, por el Instituto Municipal de Personas con Discapacidad del Ayuntamiento de Barcelona – El greuge econòmic comparatiu de les persones amb discapacitat de la ciutat de Barcelona[1], en el que se hizo un análisis del agravio económico que sufren las personas con diversidad funcional demostrando que estas personas tenían unos gastos de media superiores a 27.398 euros al año respecto al resto de población.

En relación a la salud en primer lugar se observa la tendencia de las mujeres con discapacidad a permanecer más tiempo internadas que los hombres en la misma situación. En segundo lugar, existe cierta propensión de los centros de salud a exponer sus cuerpos sin su consentimiento. Por otro lado, a menudo los médicos presionan a las mujeres con diversidad funcional para forzar su esterilización lo cual no deja de ser una coacción y un abuso de autoridad.

Existen diversos estudios que demuestran que las personas con diversidad funcional son víctimas de abuso en una escala mucho mayor que las personas sin diversidad funcional. Una muestra de ellos es la siguiente:

Iglesias, M. (1998) “Violencia y mujeres con discapacidad”, AIES, España.“Report on Violence and Discrimination against disabled people”, European Disability Forum, Bélgica, 1999. Por otro lado, “Un estudio realizado por la Universidad de Griffith en USA habla de una mayor frecuencia de violencia contra la población con discapacidad frente a la sin discapacidad, variando esa ratio entre dos a cinco veces más. Otro estudio americano encontró que el 67% de mujeres con discapacidad padecieron abusos frente al 34% de aquellas que no tienen una deficiencia. Así mismo, se dice que la ratio de abuso en niños con discapacidad en USA ES 1,7 veces más que entre los que no la tienen.” (A.A.V.V., 1998: 16).

“Informe sueco Men’s Violence against Women with Disabilities by the Swedish Research, 2007 (Handu, 2007): Entrevistadas 1063 mujeres con diversidad funcional, el 33% habían sufrido situaciones de maltrato, violencia, abuso sexual a lo largo de sus vidas. Informe norteamericano Crime Against People with Disabilities, 2007: Crímenes violentos contra mujeres con diversidad funcional, 16% y 5% contra hombres con diversidad funcional. Un dato interesante es el que informa que las parejas fueron las responsables del 16% de los actos de violencia contra las mujeres con diversidad funcional, en comparación con el 27% contra las mujeres sin diversidad funcional. De 305 mujeres con diferentes formas de diversidad funcional que respondieron un audio cuestionario anónimo en EE.UU., el 68% habían experimentado violencia en el último año (Curry et al., 2009)” (Iglesias, 2011:188)”.

“Por todo ello, se sabe que las mujeres son más vulnerables a los abusos y malos tratos que los hombres. Aproximadamente un 40% de las mujeres sufren malos tratos físicos.  “La confluencia de todos estos factores en las mujeres con discapacidad, especialmente aquellas que tienen severas, dificultades de aprendizaje y de comunicación, hace que se conviertan en un grupo con un altísimo riesgo de sufrir algún tipo de violencia, lo que supera ampliamente los porcentajes de malos tratos que se barajan respecto a las mujeres sin discapacidad.”  (A.A.V.V., 1998: 14). En definitiva, cabe entender que la confluencia de los factores mujer y discapacidad dispara el riesgo de sufrir violencia dado que no es únicamente un subconjunto de la violencia de género sino una categoría intersectorial que anuda violencia, mujer y discapacidad.

Por otro lado, a este alto porcentaje debemos añadir una mayor diversificación. Es decir, las mujeres con discapacidad experimentan una gama más amplia de violencia: por los asistentes personales[2] (abuso emocional, físico y sexual) y por los proveedores de cuidado de la salud (abuso emocional y sexual), así como tasas más altas de abuso emocional, tanto por parte de extraños como por otros miembros de la familia. (INWWD, 2010:7)”.

“Dada la frecuencia con que se suceden tales actos de violencia en nuestra sociedad, ¿por qué las teorías de la justicia  normalmente guardan silencio al respecto? Pienso que la razón de ese silencio es que dichas teorías por lo general no toman tales incidentes de violencia y acoso como cuestiones de injusticia social. (…) Lo que hace de la violencia un fenómeno de injusticia social, y no solo una acción individual moralmente mala, es su carácter sistemático, su existencia en tanto práctica social.” (Marion, 2000:107).

 

  1. La violencia como práctica del normalismo

“Nuestro contexto conceptualiza la dependencia según una lógica capitalista y mercantil que, entre otras cuestiones, produce anormalofobia. Nos situamos en un entorno que sufre de una especie de exceso de normalidad, con las consiguientes distorsiones que aquélla produce. Así, una de las aportaciones más destacadas del colectivo de Mujeres No Estándar ha sido, justamente, categorizar este fenómeno. “Nuestra cultura y en consecuencia nuestra sociedad sufren un síntoma psicológico que llamo yo, por primera vez, anormalofobia, y esto es lo que hace que todas las personas de nuestra sociedad sean normalistas” (Riu, 2006a: 37). La fobia se caracteriza por la sustitución relacional del placer por el displacer y, en consecuencia, toda la energía del individuo se proyecta a evitar la relación con dicho objeto de fobia. En este caso, situado en todo aquello que no es “normal”. Desde esta posición, se apela a la visibilización de las diferencias para provocar la crisis del sistema normalista. La anormalofobia se convierte en una categoría sociológica totalmente relevante para aquellos cuerpos categorizados como “no capaces”. Sobre esta cuestión conviene, ya de inicio, preguntarse: ¿qué es la normalidad? Como ya hemos expuesto, se trata de un término androcéntrico que produce una ruptura en el mismo seno de la población, dividiéndola entre los que se consideran “normales” y los que se consideran “anormales”. Estas categorías alcanzan también, en consecuencia, situaciones y comportamientos diversos. La fobia a la anormalidad favorece que la normalidad se convierta en una categoría a defender por encima de toda ética. Es por ello que se permiten maltratos de todo tipo sobre las personas consideradas anormales o que no siguen las normas establecidas. El hecho de sufrir constantemente anormalofobia modifica el comportamiento de cualquier miembro de la sociedad. Aun más, determina la propia construcción de la identidad y la autopercepción positiva. En definitiva, efecto de todo ello será que todo lo que no se incluye dentro de los parámetros de la normalidad tiende a eliminarse. En estas circunstancias, pues, la supervivencia dependerá, fundamentalmente, del cuidado voluntario de otras personas sin ninguna garantía de derecho. Los cuidados desde aquí se convertirán a su vez en espacio de dominación al conllevar una falta radical de control de sus beneficiaries”.
“Sabemos que la cultura social es androcentrista y una de sus herramientas para discriminar es hablar de normalidad y normalización; todo lo que está fuera es vergonzoso e indigno. Nosotras somos unas mujeres más y, en consecuencia, si tuviéramos cubiertas nuestras necesidades no tendríamos porque llamarnos discapacitadas, pero en este momento es imprescindible; así nos llamamos y es por ello que estamos totalmente excluidas. Después de esta exclusión y martirio del normalismo, necesitamos la discriminación positiva  para asegurar nuestro poder estar. El hecho de ser discapacitada o no estándar no es ninguna vergüenza, ni tampoco desprecio productivo si podemos producir en lo que somos aptas. Por ello el derecho no puede tratar este problema social desde una perspectiva falsamente neutral, sino que los instrumentos legales deben conocer esta realidad para eliminar la desigualdad social que genera. Para conseguir la igualdad material y no provocar una doble discriminación, se debe partir de las desigualdades sociales existentes. En una sociedad anormalofóbica es necesario resaltar y visualizar lo que somos y como somos para dar pie a que dicho normalismo entre en contradicción, pudiendo así, ir elaborando y madurando el problema fóbico y de terror. Es por esto que necesitamos asociarnos y vincularnos entre nosotros, sólo desde nuestro círculo podremos analizar y aclarar por dónde deben ir las estrategias políticas”.

“De nuestra experiencia encarnada concluimos que el normalismo se difunde en el imaginario social a partir de los siguientes prejuicios:

  • No hacerse amigo del todo de nadie, porque podría notarse que no soy el ideal de persona que quisiera ser.
  • Esconder lo que se considera un defecto, que significa la mayoría de veces ser diferente al ideal.
  • Disimular o esconder las diferencias.
  • Humillar a las personas diferentes.
  • Apartarnos de las personas con discapacidad.
  • No escucharlas y cuándo hablan hacer que siempre reciban un mensaje moralizador, como si nunca hubieran sido educadas.
  • Tratar a las personas diferentes como si no fueran capaces de entender nada o corregir todo lo que hacen, diciéndoles como deberían realizar cualquier acto.
  • Hacer creer y notar que no pueden hacer nada.
  • Creer que no tienen que trabajar.
  • Creer que tienen que salir poco de casa.
  • El hecho de que se preparen y se eduquen no merece ningún esfuerzo, porque al final no servirá de nada.
  • Creer que no es necesario tener pareja. (No se respetan nuestros derechos sexuales).
  • Que no serán buenos padres o madres. (No se respetan nuestros derechos reproductivos).
  • No hacerse amigo de él o de ella.
  • Ayudarle por sistema. (Como si fuera inútil).
  • No aceptar su ayuda cuando la ofrece.
  • Valorar por encima de todo las equivocaciones.
  • Culpabilizarlos de no ser normales y por eso reprimirlos para que no hagan nada.
  • Hacerle notar que él o ella están por debajo.
  • Esta práctica violenta para toda la población configura la situación en la que vivimos las mujeres con discapacidad que consiste en no tener accesibilidad ni ningún derecho humano garantizado.

(Mujeres No Estándar, 2014)

  1. Mujer y diversidad funcional: una cuestión intersectorial

“La violencia contra la mujer con discapacidad es parte de una cuestión más amplia de la violencia contra las personas con discapacidad en general, se incluye la violencia realizada por la fuerza física, la coacción jurídica, la coerción económica, la intimidación, manipulación psicológica, el engaño y la desinformación, y en el que la ausencia de libertad y consentimiento informado es un componente clave de análisis. La violencia puede incluir omisiones, como la negligencia deliberada o la falta de respeto, así como actos hostiles que dañan la integridad física o mental de una persona.” (INWWD, 2010:8)

Como hemos visto es inexcusable comprender los elementos que construyen un determinado clima social de aversión contra la diversidad. Esta violencia estructural tiene orígenes lejanos, ancestrales y forma parte de la historia de la diversidad funcional. Existen, pues, cuestiones específicas, de intersectorialidad, en lo que concierne a la mujer con discapacidad que conviene resaltar y sacar de la sombra, dado que la violencia dirigida a ellas difiere de manera significativa de la violencia contra otras mujeres sin discapacidad. Por lo tanto, suscribimos la sentencia de Radtke al afirmar que “ser una mujer con discapacidad, tiene un significado: experimentar continuas discriminaciones, violaciones de los derechos humanos, exclusión de todos los entornos de vida. Las violaciones físicas, psicológicas y raramente expresadas, fuerzan a esas mujeres a recluirse en ellas mismas no reconociéndose como individuos” (Radtke et al., 2003:1).

En primer lugar, como ya hemos dicho, debemos inscribir el nivel de violencia dirigido a la mujer con discapacidad en un contexto anormalofóbico. Hablamos de una violencia diaria sufrida a distintos niveles. Radtke y otros nos hablan de dos niveles básicos de esta violencia. Un primer nivel relacionado con la propia invisibilidad de la discapacidad dado que “ser visible significa ser reconocido en su propia persona en la justa expresión de sí mismo en varios contextos de vida (…)” (Radtke et al., 2003:2).  Situamos aquí las actitudes, miradas y comportamientos de personas que reaccionan de manera fóbica –sea esta en forma de caridad, horror, compasión, barreras arquitectónicas, entre otros…- ante dicha diferencia. El segundo nivel está relacionado con la igualdad de oportunidades de las mujeres con discapacidad en comparación con otras mujeres sin discapacidad o con hombres con discapacidad. Hablamos aquí de una situación de profunda desigualdad social que termina convirtiéndose en factor de riesgo o vulnerabilidad para sufrir abusos de todo tipo. En definitiva, todo lo que dice representar a las mujeres excluye a las mujeres con discapacidad pero aun así, continúan padeciendo la discriminación por razón de género como el resto.

3.1. Causas de la violencia dirigida a la mujer con discapacidad

Aquí se ponen en juego unas causas que entendemos de manera intersectorial entre  el y el . Es decir, las actitudes y consideraciones sociales hacia la mujer, surgidas de una sociedad masculina, unidas a ciertas condiciones propiciadas por las lecturas que se han hecho de la discapacidad. Son las siguientes:

  • Ser menos capaces de defenderse físicamente
  • Tener mayores dificultades para expresar los malos tratos debido a problemas de comunicación.
  • La dificultad de acceso a los puntos de información y asesoramiento, principalmente debido a la existencia de todo género de barreras arquitectónicas y de comunicación.
  • Una más baja autoestima y mayor menosprecio de la propia imagen como mujer.
  • El enfrentamiento entre los papeles tradicionales asignados a la condición de mujer y la negación de éstos mismos en la mujer con discapacidad.
  • Mayor dependencia de la asistencia y cuidados de otros.
  • Miedo a denunciar el abuso por la posibilidad de la pérdida de los vínculos y la provisión de cuidados.
  • Menor credibilidad a la hora de denunciar hechos de este tipo ante algunos estamentos sociales.
  • Vivir frecuentemente en entornos que favorecen la violencia: familias desestructuradas, instituciones, hospitales y residencias.

A esta lista cabe añadir que el riesgo de sufrir abusos de todo tipo responde a la fórmula: a mayor discapacidad mayor vulnerabilidad. (A.A.V.V., 1998:15)”

“Así mismo, en un estudio de 1997 de Nosek y Howland se citan ocho factores que pueden  contribuir a la vulnerabilidad aumentada de las mujeres con discapacidad: la dependencia de otras personas para los cuidados, la percepción de la falta de poder de la víctima resultante del no-reconocimiento de los derechos humanos, el riesgo menor percibido por el agresor de ser descubierto, la falta de credibilidad otorgada a las víctimas, la falta de educación sexual adecuada, el aislamiento social y el riesgo aumentado de manipulación, la incapacidad física y la vulnerabilidad en los espacios públicos, los valores y las actitudes relativas a la discapacidad y a la integración sin tener en cuenta la capacidad de la persona de protegerse ella misma. (Institut Català de la Dona, 2003:52)”

“El problema más claro en esta materia es su profunda invisibilidad.  En general existe un gran desconocimiento sobre los altos índices de violencia dirigidos a mujeres con discapacidad – más en forma de un no-querer-saber sobre esto que de una falta de datos. Algunos de los factores que contribuyen a mantener esta invisibilización son, en primer lugar, la tendencia milenaria a confundir actos violentos con formas legítimas de relación o tratamiento. Esta cuestión, a día de hoy, correlaciona con formas de violencia legales y legitimas y con las dificultades de profesionales y familiares para comprender algunas actuaciones como violentas al repetirse la tendencia a explicar lo que acontece por razón de su diversidad funcional. En segundo lugar, la discapacidad actúa como una especie de desactivador de legitimidad de lo que se cuenta. Por este motivo, existe la tendencia a no dar credibilidad, especialmente a las mujeres que necesitan ayudas para la comunicación y a las mujeres psiquiatrizadas. Por lo tanto, aun existiendo esta lista de causas específicas, debemos entender que las circunstancias que las reproducen y mantienen tienen relación con la discriminación generalizada que sufre el colectivo y con los prejuicios sociales hacia ellos. Sobre esta cuestión se han señalado una serie de mitos que explican parte del porqué de esta tendencia a abusar y maltratar a las mujeres con discapacidad. Se trata del mito de la deshumanización, de la mercancía dañada, la insensibilidad al dolor, la amenaza de la discapacidad y la indefensión. Todos ellos facilitan autojustificaciones de los agresores para exculparse del delito. En resumidas cuentas, la idea generalizada es que si alguien no es considerado plenamente humano el delito no es tan grave. Si a esto añadimos la idea que la vida de aquella persona vale menos y siente menos –con el mito de que padece también menos- disminuye el posible sentimiento de culpa del agresor. Todo ello en un entorno que no reacciona del mismo modo a como lo hace con el resto de mujeres, al planear recurrentemente la duda sobre la veracidad del delito y el valor de aquel cuerpo dañado”.

“Iglesias sigue ahondando en esta cuestión de las causas, y agrupa algunas de las que hemos indicado en las categorías siguientes: ausencia de toda identidad; homogeneización del colectivo; ideas de dependencia y debilidad asociadas a la diversidad funcional; y finalmente, un concepto restrictivo de la definición de violencia. Es evidente, pues, que el trabajo preventivo debería abordar estas causas aunque como advierte la misma autora:

“las cuatro razones expuestas aquí (…) son elementos significativos que explican parte del porqué las mujeres con diversidad son supervivientes de la violencia que nadie parece ver. Pero no es suficiente. Si tomamos un símil de la naturaleza, estos elementos son las raíces superficiales de la planta enferma, pero esas raíces se alimentan de sustancias que están bajo tierra; no podemos seguir plantando flores y plantas sobre sustratos contaminados. Investigar la mejora del sustrato de plantación es nuestro reto.” (Iglesias, 2011:200).

Lo cual nos lleva, de nuevo, al giro epistemológico de la discapacidad y a las propuestas producidas, desde hace ya algunos años, en el Foro de Vida Independiente y Divertad[3] y el trabajo de la Asociación Mujeres No Estándar[4]. A grandes rasgos: revisar todo el fundamento desde el que se han diseñado la mayoría de recursos, cambiar el lenguaje y construir una nueva ética de la diversidad.”

3.2. Tipos de violencia

“En el presente apartado se presenta una clasificación de los tipos de violencia dirigidos a las mujeres con discapacidad que incluye las manifestaciones y las señales de alarma.  Esta clasificación se estructura en base a la violencia activa o pasiva ejercida por el sujeto que emprende la acción. Por violencia activa entendemos el abuso físico, emocional, sexual o económico. Por violencia pasiva se incluye el abandono físico o emocional.

Violencia activa
Tipos Manifestaciones Señales de alerta
Abuso físico Agresiones corporales

Administración de fármacos de forma injustificada

Restricción de la movilidad

Estado de sedación, nerviosismo.

Disfunción motora ajena a la deficiencia.

Señales de violencia física: marcas en muñecas y tobillos, fracturas, mordiscos, lesiones internas, quemaduras, etc.

Deterioro de su capacidad física residual.

Abuso emocional Aislamiento, prohibiendo o limitando el acceso a los medios de comunicación (teléfono, correo…), información, así como relaciones con familiares de fuera del hogar y vecinos.

Maltrato verbal mediante insultos, críticas constantes, ridiculización de su cuerpo, castigos en presencia de otros.

Sobreprotección.

Opinar, hablar o tomar decisiones por ella.

Intimidación, chantaje emocional.

Depresión

Dificultades de comunicación e interrelación

Inseguridad, baja autoestima.

Abuso sexual Violación

Vejación sexual

Señales, lesiones genitales.

Miedo a relacionarse con ciertas personas.

Embarazos no deseados.

Enfermedades venéreas.

Abuso económico Uso de mujeres y niñas con discapacidad para el ejercicio de la mendicidad.

Utilización de la mujer con discapacidad en tareas mal remuneradas y vinculadas al empleo clandestino.

Limitar el acceso a la información y gestión de la economía personal.

Usar el dinero como penalización.

Negación familiar del acceso a recursos económicos externos (trabajo, becas,etc.)

Excesiva dependencia de terceros.

Escasas expectativas sobre sí misma y su proyección personal o profesional.

Violencia passiva
Tipos Manifestaciones Señales de alarma
Abandono físico Negligencia en la alimentación

Abandono en la atención personal.

Abandono en la higiene

Falta de supervisión.

Desnutrición.

Enfermedades frecuentes ajenas a la discapacidad.

Vestuario inadecuado en relación al sexo, al tiempo atmosférico y a la discapacidad de la persona.

Ropa sucia.

Largos periodos sin vigilancia.

Problemas físicos agravados por falta de tratamiento.

Abandono emocional Ignorar su existencia

No valorar su opinión.

Avergonzarse de su existencia

La no interacción

Ausencia de motivación por su desarrollo personal.

Escasa o nula participación en actividades familiares y sociales.

(A.A.V.V., 1998: 19-23)

De las distintas formas de violencia citadas, encontramos que algunas de ellas se toleran y se aceptan socialmente. Particularmente esto refiere a las instituciones  residenciales y a algunas modalidades de tratamiento forzado en casos de psicopatología. Es decir, son actos que se llevan a cabo bajo la autoridad legal del Estado y no suponen un conflicto ético para quien los ejecuta, dado que habitualmente se justifican técnicamente. Por este motivo, nos parece pertinente dedicar un apartado específico a la violencia ejercida por la institución residencial que a continuación exponemos”.

3.3. La Violencia de la institución residencial

“Determinadas dinámicas institucionales generan una violencia sistemática y diaria contra las personas atendidas y, habitualmente también, contra los propios trabajadores. Pensar que una persona, por el mero hecho de necesitar algunas ayudas diarias, ya tiene un futuro determinado en una institución residencial, es violento. Lo es porque no deja espacio a la elección personal y porque por un efecto de abracadabra equipara la segregación al buen trato. Según Radtke (2003) y otros, las instituciones para personas con diversidad funcional están frecuentemente imbuidas de violencia estructural. Observamos dicha violencia en la imposibilidad de personalizar los horarios, en la imposibilidad de elegir el asistente que manipulará sus cuerpos, la falta de elección de los tiempos y actividades de ocio y la falta de elección del tipo y frecuencia de contactos externos. Por otro lado, nos fijamos que la mayoría de servicios tienen cierta tendencia a la segregación, constituyéndose a menudo como un auténtico mundo paralelo. En la vida institucional, son los otros los que toman las decisiones y todavía hoy no se ejerce suficientemente el derecho a la autodeterminación. Cabe entender que muchas personas, desde la infancia, se acostumbran a que otros tomen las decisiones por ellos. Esto, con el tiempo, terminará normalizando situaciones de violencia y, en consecuencia, incrementando los factores de vulnerabilidad. Tanto más cuando todo el entorno y cultura confirman la normalidad de la violencia sufrida. Así, algunas personas terminarán creyendo que lo que les ocurre, la violencia que sufren, forma parte de su diversidad funcional y no del entorno”.

“Por otro lado, en lo que refiere a las instituciones también conviene tener clara la desigualdad de poder que allí se inscribe entre trabajadores y personas con diversidad funcional. Esta desigualdad convertirá en muy dificultosa la denuncia o petición de ayuda en caso de abusos de los mismos profesionales. Los riesgos de sufrir todavía mayores abusos, represalias o abandono son muy altos. La experiencia, para Radtke (2003) y otros demuestra que muy habitualmente no se cree a las víctimas. Por este motivo el hecho de disponer de grupos de discusión en la propia institución, donde abordar temas sexuales, actúa de preventivo y detector de situaciones de abuso”.

“Aun con ello, como ya hemos dicho, son más habituales otras formas de abuso institucional –podemos llamarlas pasivas- totalmente imbuidas en la dinámica de los centros. Lo que sostiene el sistema residencial, lo que lo hace aceptable para la mayoría, es la misma naturalización de la desigualdad que conlleva la diversidad funcional. En realidad, pensamos que las instituciones residenciales son el marco más representativo de la coerción a la libertad individual justificada por razón de aquella diferencia corporal. A priori, observamos que las consecuencias más claras de vivir en residencia son la pérdida de autonomía, la pérdida de capacidad de decisión, el progresivo proceso de despersonalización, el fomento de la sumisión y la docilidad, la pauperización de estímulos externos, la disminución drástica de las experiencias de vida…Vemos aquí, a menudo, aquella mortificación del yo de la que nos hablaba Goffman (1961) que, recordamos brevemente, consiste en la ruptura con el exterior, la pérdida de control de los objetos personales, el establecimiento del mismo tipo de rutina alienante, la exposición de la propia intimidad, entre otros”.

3.4. Cuerpos y sexualidades

“(…) mi experiencia de ser mujer, es decir, de ser el otro –la otra- de ese Uno del que aparentemente todos y todas formamos parte. Una experiencia que puede haber sido vivida como la del otro maléfico, la del otro borrado, la del otro colonizado, la del otro incluido…una experiencia que puede haber sido vivida como la del y la consecuente obligación de llegar a ser otra de la que se es –desprendida de su cuerpo, desgajada de la propia experiencia, negada en el propio ser-, la experiencia de quienes son reconocidas como ciudadanos de pleno derecho a pesar de su sexo, es decir, a pesar de ser lo que son, mujeres.” (Perez de Lara, 2003:12)

“El tema de la sexualidad en esta materia es central dado que la negación sexual que sufren las personas con diversidad funcional y, específicamente, la que sufren las mujeres incrementa la vulnerabilidad y los factores de riesgo de sufrir abusos. La anulación y negación de la sexualidad corre pareja a una baja autoestima y un alto nivel de ignorancia en estos temas. Todo ello fácilmente se traduce en una dificultad para discernir, en la propia carne, indicadores de abuso.

A la mujer con diversidad funcional, igual que al resto, se la juzga a priori por su apariencia física. Sus cuerpos se alejan considerablemente del ideal estándar de belleza femenina. A mayor distancia  de dicho ideal mayor es la probabilidad que la mujer sea considerada asexuada e indigna para asumir los tradicionales roles femeninos.

 

En otras palabras, podemos comprender que en nuestro contexto, ser mujer con diversidad funcional está relacionado con una experiencia radical de alteridad y de incompletud. La mujer es un ser extraño, precisamente, por<A[por|para]> todo aquello que no tiene, que le falta. Su sexualidad ha sido fabricada según las exigencias del hombre, ignorada, negada o explotada. En definitiva no ha sido la propietaria de su cuerpo, ni de su sexo. Su deseo se ha construido en base a los requerimientos de los hombres. En síntesis, la mujer con diversidad funcional representa la doble exclusión y subyugación. Es aquel por excelencia. En este sentido, es evidente que no podemos comprender el tema de la sexualidad de la mujer con diversidad funcional sin atender a la dominación histórica del cuerpo de femenino. Pero si, desde el registro patriarcal, la mujer es , ¿cómo se inscribe la mujer con discapacidad dentro de esta estructura social? ¿Qué reducciones y ampliaciones sufren sus cuerpos? ¿Qué operaciones sociales se efectúan con el fin de hacerlas inteligibles?

Es el mismo patriarcado el que alimenta los sistemas de reproducción de las desigualdades de todos los sujetos que se escapan de la definición de sujeto moderno. El patriarcado va unido a una cadena de coerciones que implican la fuerza y la presencia de especialistas que lo ejercen (Sanahuja, 2002:18). En este sentido, la política e intervenciones dirigidas a las personas con diversidad funcional siempre hacen referencia a un sujeto humillado, que necesita ayuda y no de fuerza propia. Alessandra Baccehetti nos dice lo mismo de las mujeres (Sanahuja, 2002:20)”.

  1. La capacidad de agencia de las Mujeres No Estándar

“La Asociación de Mujeres No Estándar lleva un largo recorrido de activismo y lucha en la ciudad de Barcelona que, al margen de su actividad política, ha supuesto también un recorrido conceptual y discursivo muy relevante para todo el sector de la discapacidad.

La Asociación de Mujeres No Estándar toma su nombre como gesto irónico para dar a entender la voz contraria de lo que nombra. Esto es, expresa un punto de vista insostenible. Lo que anuncia toma la carga de las palabras, pero no el punto de vista que éstas suponen. Mujeres No Estándar es una estrategia que permite al enunciador escaparse de las normas de coherencia, el significado semántico es lingüísticamente indeterminado, pero su argumentación está totalmente dirigida hacia el peso de lo que no se dice. El nombre de Mujeres No Estándar subvierte la frontera de lo que es asumido y lo que no lo es. Suscita ambigüedad y permite, simultáneamente, dirigirse a oyentes con valores opuestos. Este fue el motivo de la elección del nombre: traspasar el límite de la normalidad para resaltar el hecho de no serlo, ni querer serlo. “Somos estándares y no estándares a la vez, traspasamos el límite, saltándolo y volviendo a entrar.”
La normalidad es convencional de manera que en su exterior existen las diversidades de cada uno o cada una. Este hecho nos identifica y capacita para que justamente se pueda señalar el mismo límite de la discapacidad. De este modo, para conseguir que nuestro cuerpo sea un texto, con agencia, nuestra parte natural ha transformado la «discapacidad manifiesta» en una característica de nuestra personalidad. Nos hemos apropiado de la discapacidad debido a nuestra condición de agentes sociales propietarios de nuestros cuerpos.

Nosotras, las Mujeres No Estándar, no existimos como un grupo versus un exogrupo, sino que pertenecemos al mismo grupo y modificamos la creencia sobre nosotras poniendo en crisis la idea de homogeneidad. De este modo participamos socialmente las que tenemos este atributo y así, desde esta dignidad, por el camino que sea, conseguimos la toma de decisiones y la emisión de nuestros juicios y discursos. Más allá y más acá de la normalidad, esta perspectiva se propone deconstruir otras dicotomías que convierten los cuerpos no hegemónicos en destino:

– Lo derramado / lo contenido.

– Dios / la convención.

– La economía ecológica / la política.

– Lo público / lo privado.

– La producción / la reproducción.

– El trabajo intelectual / el trabajo manual.

– Lo natural / lo social.

– La normalidad / la anormalidad.

– La capacidad / el «discapacitado».

El lenguaje androcéntrico es dicotomizador y el normalismo es una herramienta de aquél, motivo por el cual es necesario deconstruirlo. Esta perspectiva también permite abrir nuevas significaciones y ampliar los marcos de inteligibilidad de la discapacidad en los siguientes términos:

  • El tecno-cuerpo como texto emergente social satisfactorio y agente social por excelencia. Entendemos el tecno-cuerpo como apoyo para un nuevo análisis en profundidad del tratamiento del cuerpo. Nuestro cuerpo no es únicamente naturaleza, es tecnología y, muchas veces, química.
  • Emergente social satisfactorio: sirve para apartarnos definitivamente de la victimización y crear vínculos sociales. Pretendemos aprovechar la morbosidad hacia nosotras para seducir y conseguir crear vínculos positivos.
  • La seducción: la atracción de las otras personas hacia nosotras a partir de la morbosidad. Si esta última se acepta y se gestiona adecuadamente, puede servir para crear vínculos sociales positivos.
  • El techo de «cristal precioso»: para las mujeres en general, el techo de cristal son todas aquellas fuerzas estructurales sociales e históricas que no las dejan avanzar en el acceso a la toma de decisiones y a la autonomía. En definitiva, en la consideración de ser una persona más. Nosotras utilizamos el concepto de techo de «cristal precioso» como metáfora para evidenciar la dureza de la discriminación que sufrimos, tanto más si es invisible.

Las carencias como las mal llamadas discapacidades, si no te abruman, desarrollan el ingenio y las habilidades. Por lo tanto, las carencias potencian habilidades pero éstas, al pensarse únicamente desde la pérdida, no se valoran en nuestra sociedad. Al margen de las ciencias médicas, ha aparecido en el ámbito social el modelo de la no estandarización. Éste no sólo expresa que la discapacidad es una construcción médico-sanitaria, sino también que los límites no son características personales de cada individuo. Las capacidades se desarrollan si el contexto social presta, en su justa medida, la satisfacción de las necesidades de los sujetos y posibilita su capacidad de agencia.

Todas las personas que por algún motivo se alejan de la normalidad se convierten en no estándares. Esto les confiere personalidad porque las distingue del resto. Paralelamente, todas y todos somos normales y esto nos da tranquilidad por la complicidad social que supone.  Se trata de un modelo que apuesta por la riqueza social y cultural y por el hecho de que las personas no estándares participen socialmente desde su diversidad. Esta perspectiva no estándar nace del género y la discapacidad, en el seno de la Asociación de Mujeres No Estándar, en el año 1995. Más que ser una asociación que demanda unos derechos, muestra la potencialidad de las mujeres con o sin discapacidad puesto que, como defendemos, sin límites no existen capacidades. Esta posición aporta a la cultura y a la sociedad en general un nuevo análisis sociocrítico que se fundamenta en la construcción de un vínculo afectivo agradable con las carencias. De este modo, se rompe con la victimización y se construye una nueva perspectiva sobre vida.

Ésta es una posición social que parte de la autoestima de ser lo que uno es, sin desear la normalidad. Rechazamos el precepto convencional de la normalidad para poder incrementar el valor del vínculo construido desde la carencia. El concepto de identidad y no identidad simultáneas intenta trascender, preservar y transformar la tensión entre el esencialismo y el materialismo. Pretende unir lo mejor de ambos. Somos y no somos naturaleza, estamos sumergidos por igual en condiciones y relaciones naturales y sociales.

Nosotras, las mujeres con “discapacidad”, que encarnamos claramente la relación entre lo social y lo natural, queremos enfatizar nuestra visión. Estamos convencidas de que nuestras inspiraciones, formas imaginativas, imágenes mentales e ideas utópicas producirán nuevas relaciones entre la sociedad y la naturaleza. Ésta como madre creadora de la diversidad, y no sólo como reproductora de lo natural. Por ello, partimos de su fruto rico y diverso para poder acariciar y disfrutar su relación, diálogo, convivencia, creación de perspectivas, estrategias y proyectos de futuro. Todo ello, simultáneamente, producido desde nuestro cuerpo natural-técnico o tecno-natural, como agente social por excelencia, con la significación de emergente social satisfactorio (Riu, 2003: 107).

En esta línea de consideraciones, un nuevo elemento que también aportamos es nuestro análisis de la complicidad. En el ámbito doméstico se atiende la diferencia, escondida y olvidada, con un claro rechazo por la construcción que existe en ella socialmente. Así, las mujeres “discapacitadas” están aisladas o son prisioneras de sus casas sin formación, explotadas en trabajos rutinarios, esclavas sin sueldo, cargando con la culpa de todos los problemas familiares y asumiendo los cuidados de todas las personas mayores de la familia. Diríamos que la mujer no estándar carga con aquello más negativo que el patriarcado ha asignado a todas las mujeres.

De nuevo aparecen aquí los dualismos entre lo público y lo privado, entre la producción y la reproducción, entre trabajo intelectual y manual. Es evidente la economía que supone el hecho de no pagar el trabajo privado, reproductivo y manual, a cargo siempre de una mujer. Pero en el caso de una mujer no estándar, al ahorro económico tenemos que añadir la ausencia de reconocimiento social. Así, muchas mujeres no estándares cuidan de sus abuelos, de sus padres y madres hasta el final de sus vidas, sin sentirse tan siquiera reconocidas por esta tarea, aún más, tratadas como sujetos dependientes de la familia.

Los aportes discursivos de la Asociación Mujeres No Estándar nos sirven para situar algo del orden conceptual en cuanto a herramientas para detectar y atajar la violencia –micro y macrosocial, legítima e ilegítima, velada o explícita- sin olvidar aquellos interrogantes planteados por Iglesias sobre ¿Por qué nos resulta tan difícil hacer ver el problema de la violencia dirigida a las mujeres con discapacidad? ¿Qué impide su visibilidad? (Iglesias, 2011:190). Hay aquí una ceguera colectiva relacionada con la aceptación cultural y social del abuso, lo que es, sin duda, el primer campo de batalla donde lidiar con esta violencia dirigida a los cuerpos femeninos y diversos”.

“Son varias las barreras que impiden la visibilidad de la violencia y con las que se encuentra una mujer con diversidad funcional después de haberla sufrido. En esa ceguera colectiva se atisba que entre ellas está la aceptación cultural y social del abuso, la tolerancia y el hecho de minusvalorar, en ese pasar de puntillas sobre la execrable agnosia social que impele a no tomar en serio la violencia contra estas mujeres.” (Iglesias, 2011:191)

“Bibliografía

Arnau, S. (2009) “El cuidado y sus perversiones. La cultura de la violencia”. Intersticios: Revista Sociológica de Pensamiento Crítico, 3 (2), 67-83.

A.A.V.V. (1998) Violencia: mujer y discapacidad. En  línea en http://www.asoc-ies.org (12/02/2012).

A.A.V.V. (2001) Forgotten Crimes: The holocaust and people with disabilities. Oakland: Disability Rights Advocates.

Allué, M. (2003) DisCapacitados: la reivindicación de la igualdad en la diferencia. Barcelona: Bellaterra.

Fernandez, F. y Feixa, C. (2004) “Una mirada antropológica sobre las violencias. Alteridades, 14 (27), 159-174.

Fougeyrollas, P. et al. (2008) “Entre la colère…et la ruptura du lien social. Des personnes ayant des incapacités témoignent de leur expérience face aux carences de la protection sociale”. Service social, 54,1,  99-115.

Goffman, E. (1961) Internados: ensayos sobre la situación social de los enfermos mentals. Madrid: Amorrortu.

Iglesias, M. (2011) “Violencia contra las mujeres con diversidad funcional” en Pérez y Escobar (coord) Perspectivas de la violencia de género. Madrid: Grupo 5, 185-200.

International Network of Women with Disabilities (INWWD) (2010) Violence against Women with Disabilities. En línea en http://observatorioviolencia.org (12/02/2012)

Institut Català de la Dona (2003) La discriminació en contra de les dones amb discapacitat: 2ª Conferència europea de ministres responsables de les polítiques d’integració de les persones amb discapacitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Marion, I. (2000) “Las cinco caras de la opresión” en La justicia y la política de la diferencia. Madrid: Cátedra. 71-113.

Murphy, R. (1990) Vivre à corps perdu. Le témoignage et le combat d’un anthropologue paralysé. París: Plou.

Korff-Sausse, S. (1996) “L’énigme des origines: quelques réflexions psychanalytiques sur handicap et sexualité”. Handicaps et inadaptations-Les cahiers du Ctnerhi, 71, 32-41.

Korff-Sausse, S. (1996) Le miroir brisé. L’enfant handicapé, sa familla et le psychanalyste. Paris: Calmann Levy.

Korff-Sausse, S. (2000) Les représentations du handicap, accueiller la différence. En línia  http://www.espace-ethique.org (10/02/2002).

Korff-Sausse, S. (2001) D’Oedipe à Frankenstein. Paris: Desclée de Brower.

Korff-Sausse, S. (2005) “Un exclu pas comme les autres. Handicap et exclusión”. Cliniques méditerranéennes, 72, 133-146.

Maraña, J.J. (2006) Teoría de incapaces. En línea en http://asoc.ies.org/vidaindepen/docs/teoriadeincapaces.pdf (12/02/2012)

Pié, A. (2005) “Dona, cossos i diskapacitats”. Revista Temps d’Educació, 29, 313-321

Pié, A. (2009): “Imágenes de la discapacidad”. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 42, 93-103.

Pié, A. (Coord.) (2012) Deconstruyendo la dependencia: propuestas para una vida independiente. Barcelona: UOC.

Pié, A. (2014) Por una corporeidad postmoderna. Nuevos tránsitos sociales y educativos para la interdependencia. Barcelona: Pedagogías contemporáneas. UOC.

Radtke, D., Barbuto, R., Napolitano, E. e Iglesias, M. (2003) “Information Kit Violence means death of the soul”. Disabled Girls and Women-Victims of Violence-Awareness Raising Campaign and Call For Action. Daphne programme. DPI-UEC. En línea en http://www.asoc-ies.org (12/02/2012).

Riu, C. (2003) La Construcción Social de la dis-capacidad Manifiesta en la Mujer. Barcelona: Dones No Estàndar.

Riu, C.(2005) Propostes d’Acció: La Contextualitat, del gènere i la Discapacitat. Barcelona: Dones No Estàndard.

Riu, C. (2007) El normalisme: una pràctica violenta. Material inèdit.

Riu,C. (2012). “El feminismo y las políticas de la dependencia” en Pié (Coord.) Desconstruyendo la Dependencia: propuestas para una vida independiente. Barcelona. UOC.

Sanahuja, M.E. (2002) Cuerpos sexuados, objetos y prehistoria. Madrid: Cátedra”.

Aquest any hem publicat el llibre  “L’Escala K”, una metodologia per mesurar els avenços  de  la  inclusió  social  de  la dona no estàndard,  on expliquem quin  mètode  utilitzem per mesurar la intervenció directa a les dones amb  discapacitat  que  fem des de  l’associació.

Per tractar de trobar les discriminacions que rebran els membres d’aquest col·lectiu ideem un nou mètode  de valoració d’exclusió social que és l’escala K. Aquesta escala serveix per analitzar la realitat d’exclusió social i per trobar les eines adequades per intervenir i canviar la situació concreta en la qual es troba la dona. Aquesta anàlisi de  la  intervenció  és quantitativa i qualitativa i ens permet  valorar la nostra feina i presentar uns resultats ben clars tant a nivell global com concret.

Amb l’escala K som capaços de  traçar l’evolució social cap al col·lectiu de les dones  discapacitades i detectar les polítiques necessàries per transformar la societat.

És una metodologia que és possible adaptar a qualsevol altre col·lectiu en risc d’exclusió social.

  1. MITJANS DE COMUNICACIÓ

   

Aquest any hem aparegut en diverses ocasions i per diferents motius als mitjans de comunicació .

El dia 4 de juliol de 2017 li van fer una entrevista a la Carme Riu a ONDA CERO on va parlar de les dones amb discapacitat, de l’accesibilitat a la ciutat de Barcelona, de dones no estàndards, del Institut Municipal de les Persones amb Discapacitat (IMPD i de l’Associació Dones No Estàndards.

Es pot consultar en aquest link:

http://www.ondacero.es/emisoras/catalunya/audios-podcast/ciutat/la-ciutat-1300h-04072016_20160704577a5a4d4beb28a1dc39b94b.html

També van fer una sèrie de accions perquè la presidenta de la nostra associació va tindre un accident el pasat 1 de setembre de 2017 quan baixava del autobús.

En primer lloc van fer una manifestació i van aturar els autobusos a via Laietana de Barcelona per donar a conèixer el que li havia pasar, per conscienciar a la població i per demanar un trasnport segur per tothom.

Com el que li va passar a la Carme Riu desgraciadament pasa molt sovint van fer aquesta concentració per demanas un transport digne i segur per a tots i totes. Aquesta acció va ser convocada pel l’Assemblea de Diversitat Funcional de Barcelona.

Aquesta acció sortir la noticia a les noticies del vespre de la BTV el dia 8 de setembre de 2017. Es pot consultar al següent link: http://www.btv.cat/alacarta/informatius/46303/

I el dia 13 de setembre de 2017 a BTV noticies va sortir també una noticia on es parla de l’aventura d’agafar un bus amb la cadira de rodes: http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/09/13/el-repte-de-btv-radio-laventura-dagafar-un-bus-amb-cadira-de-rodes/

També es va publicar a la Vanguardia del dia 17 de setembre el següent escrit on la Carme Riu explica el que li va passar el dia del accident:

Degut a  la repercussió de tot això li van fer a la Carme Riu una entrevista a el Progràma Bàsics de BTV el dia 26 de setembre de 2017. A continació afegint el link: http://www.btv.cat/alacarta/basics-btv/46626

Al mes d’octubre van anar a Andorra per donar suport a les dones andorranes i a l’associació Stop Violències d’Andorra degut a la greu situació en que es troben.

Van ajudar-les a recollir signatures per aprovar el manifest a favor de l’abortament e pels tres soposits; per violació de la dona, per malformacions del fetus, per risc per la mare.

Va ser una expeciencia molt interessant i ens van acollir molt be.

A continuació adjuntem un link de la publicació d’un article que va escriure la Roser Ros Riu  a l’Independent. Agencia de Noticies amb Visió de Gènere.

http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=6540%3Ala-quarta-planta-o-del-vincle-entre-dona-salut-i-discapacitat-a-andorra&catid=206%3Aopinio-violencies&Itemid=250&lang=es

Membres de la nostra associació i de Stop Violències al stand de “Stop Violències “i “Som com  Som” .

El dia 5 de novembre de 2017 membres de l’Associació Dones No Estàndards van anar  a la ciutat de Tarragona a la manifestació per rebutjar la violència masclista.

A continuació esta l’article que es va publicar a la web http://www.vilaweb.cat/noticies/mes-de-2-000-persones-recorren-tarragona-en-una-marea-lila-per-rebutjar-la-violencia-masclista-2/

On es pot llegir el següent :

Més de 2.000 manifestants recorren Tarragona per a deplorar la violència masclista

Reivindiquen més implicació d’institucions i governs i partides pressupostàries per garantir les polítiques

Més de 2.000 persones vingudes d’arreu de Catalunya i el País Valencià -unes 5.000, segons l’organització- han recorregut aquest dissabte Tarragona per rebutjar la violència masclista. La manifestació, convocada per diversos col·lectius feministes i coordinada per l’entitat 5N a la ciutat, té la intenció de fer visible als carrers una violència que es viu, sobretot, en la intimitat, segons les organitzadores. Els participants, la majoria vestits de lila, un color que representa la lluita feminista, han recorregut la Rambla Nova tot i la pluja fina del migdia. La portaveu de Novembre Feminista, Montse Benito, ha explicat que “institucions i governs no han pres mesures prou contundents per abordar aquestes violències” i que, malgrat que hi ha “lleis molt elaborades”, no hi ha partides pressupostàries que permetin el desplegament legal. Aquest any, a l’Estat espanyol hi ha hagut 86 assassinats de dones per violència masclista: “és només la punta de l’iceberg”, apunten.

Membres de l’Associació Dones No Estàndards i de Stop Violències d’Andorra a la manifestació del dia 5 de novembre a Tarragona

11.EXEMPLES DE MATERIALS GRÀFICS DELS PROJECTES     DESENVOLUPATS A LES DIFERENTS AUTONOMIES  ESPANYOLES

 

Estat de la Llei de l’Autonomia Personal i la Dependència a les dones amb discapacitat en el regne d’Espanya: el cas d’Astúries

__________________________________________________________________________

Data de la reunió: 5 febrer 2017

Lloc de la reunió: Centre Municipal de l’Arena de Gijón (Casa de Trobada de les Dones de Gijón de l’Ajuntament de Gijón)

Participants: Associació Dones No Estàndards i Amdas La Fonte

Conclusions de les enquestes:

De les  set dones enquestades només dues, reben ajuda domiciliària. Les tasques de l’assistència domiciliàries i les personals les fa la mateixa persona. Des de la crisi s’han retallat les ajudes a l’assistència personal i domiciliària.

Totes dues ho fan per  copagament. El preu per hora del servei d’assistència es de 12 euros i  aquest és el motiu pel qual la resta de dones no s’ho poden permetre, és una qüestió econòmica.

La Institució encarregada de donar el servei d’assistència personal i domiciliària és el Govern asturià, el qual ho delega als ajuntaments, almenys en el cas de Gijón. Però COCEMFE no exigeix copagament.

A Astúries no existeix la figura de l’assistent personal en sí.

Respecte la llei de l’Autonomia i dependència, tres de les dones cobren entre 100 i 130 euros al mes.

L’associació Amdas La Fonte no rep diners per aquest fi i totes veuen molt difícil recollir fons privats per a l’assistència.

 

Conclusions de la reunió:

Des de la seva entitat no tenen recursos per donar assistència personal i domiciliària. Una solució seria aconseguir un servei més barat i amb més disponibilitat d’hores.

Les Institucions, el Govern asturià i  l’Ajuntament donen  subvencions a les dones asturianes i això serveix per fer alguna activitat o curs a la seva seu però no per donar un servei d’assistència. Estan treballant aquest tema perquè és la manera que les dones tinguin una vida  autònoma.Volen iniciar el servei buscant mitjans privats tal com ho ha fet Dones No Estàndards

Estat de la Llei de l’Autonomia Personal i Dependència i de l’assistència personal a les dones amb discapacitat en el regne d’Espanya: el cas de València

__________________________________________________________________________

Data de la reunió: 25 febrer 2017

Lloc de reunió: C / Mª Fernando D’Ocón, escala B, 1r 3a. València.

Participants: Associació Dones No Estàndards i dones valencianes que volen constituir l’associació valenciana de dones amb discapacitat.

Conclusions de la reunió:

Les coses continuen com l’any passat ja que a València no existeixen fonts de finançament per a cap servei en general. La situació dels tallers d’ocupació també és la mateixa.

L’administració cada vegada posa més obstacles perquè les dones no cobrin la prestació.

A València ciutat, l’Ajuntament deriva l’administració de les ajudes a l’assistència a COCEMFE i ASPAYM, les quals demanen molts requisits per obtenir l’ajuda, com tenir una gran discapacitat o no tenir cap familiar de suport. Per la resta, s’estableix un copagament sobre el servei d’assistència personal.

Els assistents es neguen a fer qualsevol altra tasca que no sigui l’estrictament marcada per la seva funció. L’assistència personal i domiciliària la fan persones diferents i això fa que les dones discapacitades més que anar cap a la seva independència estan pendents dels assistents.

A València, segons les dones encara no ha arribat la Llei de la Dependència. El moviment de vida independent és l’únic que ha avançat.

Volen posar en marxa una associació de dones i pressionar l’administració per millorar la seva situació.

Una de les dones del Fòrum de la Vida Independent que està muntant una OVI a València ciutat, afirma que València és de les ciutats que menys fa a Espanya per a les persones amb discapacitat. Realitza xerrades a assistents personals per explicar-los els fonaments de la vida independent.

Estat de la Llei de l’Autonomia Personal i la Dependència a les dones amb discapacitat en el regne d’Espanya: el cas d’Astúries

__________________________________________________________________________

Data de la reunió: 15/02/17

Lloc de la reunió: Federació CAMF (C / Albereda Sundheim, 8, Huelva)

Participants: Dones de la Federació CAMF  i  dos representants de l’Associació Dones No Estàndards

Conclusions de les enquestes:

Van entrevistar a cinc dones però només una té un assistent personal, la qual paga l’assistència amb els recursos que rep de la Llei de la Dependència. Totes necessitarien assistència però per falta de recursos no s’ho poden permetre. Això implica que sobrecarreguen les seves families. Una rep assistència perquè la paga ella i quan va demanar l’ajuda de la Llei de la Dependència  no li van donar.

Totes afirmen que alguns ajuntaments també ofereixen ajudes, com per exemple assistents 2 hores a la setmana. A més coincideixen que la figura de l’assistent reuneix les dues funcions, la domiciliària i la personal, i coincideixen que ha de ser més econòmic d’aquesta forma. Tots necessitarien assistència almenys de mitjana 4 hores al dia, repartides al llarg del dia.

Dues de les dones creuen que ha de ser l’administració pública qui s’ocupi de l’assistència personal i domiciliària.

L’entitat Lluna no gestiona diners privats per a aquesta finalitat, encara que algunes entitats han rebut diners i han ofert servei a canvi d’un mínim copagament que és la quota de sòcia.

Creuen que la Llei de la Dependència s’hauria d’aplicar amb més fons i de forma més homogènia. A més, s’hauria d’adaptar a la dona amb discapacitat i hauria de ser més flexible.

Conclusions generals:

Amb les dades recollides podem dir que la  majoria de dones amb discapacitat andaluses no han rebut ajudes de la Llei de la Dependència. Tenen molta confiança en el món associatiu però creuen que les associacions i altres els haurien de donar més suport.

Tenen una actitud positiva i lluitadora davant la vida, sobretot d’acció local.

 

 

  1. ECONOMIA

13.1. BALANÇ DE SITUACIÓ

 

 

13.2. Compte de Pèrdues i Guanys

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fins aquí la història de l’Associació Dones No Estàndards de l’any 2017.

  1. Carme Riu i Pascual

Presidenta de l’Associació Dones No Estàndards.

Desembre 2017

[1] Entendemos como agravio económico comparativo, el sobreesfuerzo económico que la discapacidad ocasiona a las personas que se encuentran en esta situación para conseguir un nivel de vida estándar.

[2] Sobre este tema se recomienda la película de 1998 Hazme bailar mi canción, dirigida por Rolf de Heer con Heather Rose, Joey Kennedy, John Brumpton y Rena Owen.

[3] http://www.forovidaindependiente.org/

[4] http://www.donesnoestandards.cat/