Projectes realitzats
Dones de Barcelona (1996-1997)
Guanyador del premi Mª Aurèlia Capmany al 1996. Es tracta d’un treball de recerca els objectius principals del qual foren sensibilitzar sobre la situació de la dona no estàndard i recollir a nivell de la població general la creença que existeix sobre ella. Al mateix temps, també vam executar l’obejctiu d’introduir tres supòsits teòrics sobre cultura, maternitat i comunicació en vuit carreres universitàries de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Ramon Llull.
Tot plegat es va assolir a partir d’un treball de recerca que va consistir en passar tres enquestes a joves universitaris sobre 60 capacitats per a les que ells consideressin apte a una persona estàndard. Les capacitats eren dividides en cinc àmbits (autonomia, tradicionals de les dones, economia, relacions i intel·lectualitat). A la primera enquesta havien de marcar les seves capacitats sobre aquests àmbits. En la segona, se’ls deia que omplissin l’enquesta sobre les capacitats que creien que podia tenir una dona amb un 70% de discapacitat (segons el varem de Benestar Social). Finalment, se’ls sensibilitzava i s’interactuava amb ells envers els perjudicis i barreres psicosocials existents sobre la dona amb discapacitat. Després d’aquesta interacció i el visionat del video documental Dones de Barcelona (sobre la vida de 20 dones amb discapacitat de la ciutat de Barcelona), se’ls passava la mateixa enquesta (la segona). Els resultats sobre la percepció envers la dona no estàndard canviava notablement, sobretot en el camp de l’autonomia i la intel·lectualitat, però les veien menys capacitades en l’àmbit tradicional de les dones. En total, varen participar 3274 estudiants i 84 professors.
Els resultats d’aquest projecte es van recollir en el llibre La construcció social de la dis-capacitat manifesta en la dona (veure apartat Publicacions) i es van presentar en unes jornades a la UAB.
Nexe amb la diversitat (1997-1998)
Es tracta d’un projecte que durà un curs escolar lectiu i constà en l’elaboració de textos i materials didàctics per a quatre sessions dels crèdits obligatoris de tutoria amb la finalitat d’ensenyar als alumnes a auto-reflexionar i detectar que tots tenim diferències que no ens agraden i ens generen por i inseguretat. A través d’exercicis didàctics elaborats per a nosaltres vam visionar que, precisament, aquestes diferències ens donen personalitat. Ens vam centrar en les diferències provocades pels estereotips de la moda, el gènere, la discapacitat i les ètnies.
Els resultats d’aquest projecte es van recollir en els llibres Módulo formativo en genero y discapacidad (veure apartat Publicacions) i en un dossier dipositat al Centre de Recursos del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya de Barcelona.
La construcció social de la dis-capacitat manifesta en la dona (2000-2003)
Es tracta d’un seguint de jornades que van culminar a la UAB amb la participació de diferents professors de la universitat. Les ponències, xerrades i debats es centraren en l’aspecte social de la discapacitat a través de la posada en valor del discurs de les no estàndards. L’objectiu final fou construir, mitjançant la veu de les no estàndards, una societat on es visualitzi la seva existència i així afavorir una nova construcció social de la discapacitat. D’aquesta manera, es va també es va sensibilitzar a la població de la importància del seu discurs vital i de superació de la violència social que sovint recau sobre elles, per ajudar així a la societat a canviar la seva percepció sobre les diferències, passant del paradigma naturalitzador al social deconstructivista (d’aquí que el títol empri el mot dis-capacitat).
El recull de les jornades també són recollits al llibre La construcció social de la dis-capacitat manifesta en la dona (veure apartat Publicacions).
Indicadors d’exclusió social de la dona amb discapacitat (2001-2002)
Elaboració d’un sistema d’indicadors, articulat en dimensions prioritàries, que permetin avaluar l’absència d’oportunitats i discriminació que pateix la dona amb discapacitat per raó de gènere i disminució en l’àmbit europeu. Aquest estudi sociològic fou coordinat per Dones No Estàndards, realitzant-se conjuntament amb el Ministerio de Inmigración y Asuntos Sociales (IMSERSO) i la universitat Autònoma de Barcelona i hi participaren dones amb discapacitat de tota Europa. És una eina indispensable per a aquelles organitzacions governamentals i no governamentals per a valorar, quantitativa i qualitativament, la situació de discriminació de la dona amb discapacitat. De nou, la intenció final de l’elaboració d’aquest mètode inexistent fins llavors (i aplicable fins a cert punt per a valorar altres formes de discriminació social) és atorgar el lloc que li correspon a la dona amb discapacitat, de manera que nos esdevingui un ‘més a més’ sinó un ‘més’.
L’estudi fou publicat homònimament Indicadores de Exclusión Social de la Mujer con Discapacidad (verure apartat Publicacions).
Persones del nostre món (2000-2004)
Aquest projecte mundial va reunir a dones amb discapacitat de tres continents (Europa, Àfrica i Amèrica) per a establir xarxes mundials de suport mutu, enfortir el lobby de la dona amb discapacitat, intercanviar coneixements, dibuixar una panoràmica general de la situació de la dona amb discapacitat al món i ser un altaveu del seu discurs. Tot plegat, sempre enfocat cap a l’àmbit públic, de manera que el ciutadà pogués gaudir de les nostres experiències. El projecte s’acabà amb la participació de set dones no estàndards als diàlegs de l’speaker corner del Fòrum Barcelona 2004 i una actuació del Grup de Teatre No Estàndard al mateix Fòrum. El fruit d’aquest projecte fou l’establiment d’una xarxa europea de dones amb discapacitat La Convenció Europea vers les Dones amb Discapacitat, que vetlla pel compliment de les polítiques europees en matèria de dones amb discapacitat i és un lobby que possibilità la creació del Manifest i més tard la Convenció de les Nacions Unides dels Drets Humans de les Persones amb Discapacitat (2006). Actualment es continuen fent conferències i xerrades arreu d’Europa.
Mòdul de formació en gènere i discapacitat (2004)
Treball de caràcter pràctic impulsat i publicat pel Principat d’Astúries que es dirigeix a fomentar el desenvolupament d’activitats de formació en gènere i discapacitat, sobretot entre els professionals del nostre sector. En ell, es presenten materials i metodologies didàctiques per a treballar les formes de comportament discriminatòries, sistematitzades a través dels anys en categoritzacions que procedeixen del propi procés de socialització. L’objectiu final és eradicar les causes més profundes que determinen l’actual situació discriminatòria de les dones no estàndards.
El mòdul és recollit a la publicació homònima i a Propostes d’Acció: la Contextualitat del Gènere i la Dis-capacitat (veure apartat Publicacions).
Curs de gènere i discapacitat (2004-2005)
Curs sobre la doble discriminació (o discriminació creuada) que les dones amb discapacitat viuen en la societat. Es realitzà primerament, a la Casa F. Bonnemaison i era dirigit a tota la població. Amb els materials recollits de tots els projectes executats fins llavors, es va dissenyar una programació teòrica-pràctica per treballar els prejudicis en vers la diferència i trencar barreres mentals entorn a la dona amb discapacitat. El recull d’aquest programa amb les seves unitats didàctiques és recollit en un dossier a l’entitat. És, de fet, un curs que s’imparteix anualment a la nostra seu o al nostre centre cívic a part d’haver-se repetit en d’altres centres cívics al llarg d’aquests anys. Finalment, esmentar també que el curs ha estat emprat per les tècniques dels programes contra la violència masclista envers les dones amb discapacitat cada any.
Col·locació de quatre bàscules adaptades per a persones amb discapacitat a quatre farmàcies de Barcelona (2004-2006)
Al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya es va crear una Comissió Participativa vers la Dona amb Discapacitat a proposta de la Honorable Sra. Maria Geli, de la qual nosaltres participem. En el sí d’aquesta comissió una de les línies d’actuació fou la de normalitzar els serveis d’atenció sanitària existents, ja que les dones amb discapacitat no podem accedir a moltes especialitats degut a què les màquines de diagnosi no són accessibles (aquest fet és especialment greu en el cas de la ginecologia i l’oncologia). Per tant, en aquest sentit, va sorgir la idea de col·locar quatre bàscules accessibles a la ciutat de Barcelona perquè, per primer cop en la història ens poguéssim pesar.
Aquestes bàscules serveixen per pesar tant a les persones amb discapacitat com a les que no en tenen. Gràcies a una subvenció atorgada pel Departament de Salut vam col·locar les quatre bàscules a les següents farmàcies:
- Farmàcia Mª Rosa Chamarro Aguilera
Gran Via de les Corts Catalanes 1052
08020 Barcelona
- Farmàcia Francisca Panadès Mas
Passeig de la Zona Franca nº 226
08038 Barcelona
- Farmàcia Sunyer
Passeig de Sant Joan nº 111
08010 Barcelona
- Farmacia Josep Maria Morera Ingles
Passeig de Sant Joan nº 3
08010 Barcelona
Projecte d’Inserció Psicosòciolaboral de les Dones amb Discapacitat a través del Projecte Impuls
En el passat i seguint la mateixa filosofia, també hem desenvolupat en diverses edicions, El Projecte Impuls, subvencionat pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya té com a objectiu la reinserció laboral de les dones amb discapacitat i/o en situació de vulnerabilitat social. Compta amb un disseny detallat d’actuacions que inclouen un seguiment actiu per par dels tècnics de la nostra entitat. Aquestes són: formació específica adaptada a cada aspirant, prospecció d’ofertes de feina, planificació i execució de pràctiques en empreses, preparació de currículum i entrevista, tècniques de disciplina laboral, psicologia de l’empresa i intervenció directa associació-empresa per tal de facilitar la inserció de l’aspirant. Paral·lelament, també es planifica i executa un pla per a la sensibilització de les empreses contactades, informant-los dels avantatges fiscals de la contractació de les persones amb discapacitat, entre d’altres. Finalment, paga la pena esmentar hem aconseguit inserir laboralment una mitjana de quatre aspirants (sobre quinze).